Hola aquí va el que tots espereu (modest el noi).

Perdoneu el rotllo.

Dia 1 (dilluns)
Comença la setmana com no podia ser d’una altra manera: corrent a les 6 del matí amb Alberto, Joan Ramon i Joan, l’equip de triatletes a les 6. Com que ells fan la marató toca una hora i mitja. Jo la nit abans dormo malament: vinc de fer diumenge 100km de bici i sé que tot i que al paper diu 1h30 suaus aniran a 4.30”. Hi vaig perquè a les 6 del matí no tinc res millor a fer. Ens surten 17’5km tot i que fem un km duríssim per la sorra de la platja i a les fosques en 1h 26’. Que cabrons.

Dia 2 (dimarts)
A les 6 del matí nedem amb en Joan Ramon 2.500m (ell com a mínim en fa 4.000 el sr. Peix). A la tarda m’ho passo de conya fent mig de coach a pistes. Però no faig com en Miquel marcant temps i prou, sinó que em poso a córrer amb els pupils i ells graeixen córrer amb el minisensei. I com que el meu objectiu de running de l’any ja l’he complert (baixar de l’1h 30 a la mitja) li faig de llebre a la Maite a les 5 sèries de 2.000. La veig molt bé.
A pistes fa fred i jo sóc de pell fineta (m’estic deixant pèl per veure si aguanto millor el fred però no és la solució)
 En Javi diu que està malalt i no pot fer la du de l’Ametlla. Jo com que dissabte estic de Rodriguez penso: doncs la faig, que collons. Tinc ganes de fer combi i no només córrer tot i que la bici és el pitjor que porto i últimament em quedo frenat cada dissabte (oi Bernat?). Potser és que no inflo la roda...

Dia 3 (dimecres)
Dimecres treballo tot el dia amb el cony de carnestoltes i l’enterrament de la sardineta. Pels qui no ho sàpiguen treballo amb en Joan a cultura de l’Aj de Mataró (però no tinc barra lliure, he deixat l’alcohol...). A les 15h i abans de tornar al curro anem amb en Joan a fer peses (em duren les agulletes encara).
Treballo fins les 22.15 (en Joan és un savi i se les pira a les 20h). Estic 3 hores al carrer i la última assegut a terra fent fotos i tweets. Pillo fred. Molt de fred. Arribo a casa i la meva dóna que porta tota la setmana malalta m’abraça...virus vénen virus van (envàs on vas?)
Dia 4 (dijous)
Com que un triatleta a les 6 no pot fallar dos dies seguits vaig a nedar 1800m i al vespre amb els virus covant faig rodillo al balcó amb la combinació de fred i suor (guai, anem millor).
Dia 4 (divendres)
Em llevo com el puto cul. Això no va pas bé. Arrivo a la feina que no m’entero. Allà gasto 6 paquets de kleenex i em trobo fatal. Marxo esgotat a les 13 h a casa. He de treballar a la tarda fins passades les 20h. 5 paquest més de kleenex. Em començo a fotre de tot (medicaments homeopàtic,s oligoelements que em dona la meva dóna i frenadol, to pa dentro!). Quina putada, ara que portava tot l’hivern de puta mare mentre quèieu tots!! (bé, menys en Joan que es fot 10 taronges cada dia i no té mai fred). Que curiós, faig de subtiut d’un malalt i estic pitjor que ell...
Dia D
Em desperto una mica millor però amb mal als óssos. Com puc anar a competir així??? També diuen que suar va bé per treure l’encostipat. ..també diuen que es passa a base de moltes birres...
Bé anirem a gaudir, penso. Anem amb en Sierra i l’Alejandro un pibe molt bon paio del Mataró (aviat vindrà amb nosaltres, amb la gran família bon rtollo SBR però ell no ho sap).  Quan arribem veig que no ve l’Anna. Quina putada, no només per la companyia sinó perquè volia fotos seves. I tampoc ve en Dani Bofill. Això m’enfonsa un pèl. Ja sabeu que jo només competiexo per quedar bé a les fotos per si un dia s’equivoquen i els de finisher o Triatlon em treuen a les revistes.
Continuo com una sopa i la Beth en pot donar fe. Estic amb la cara blanca i una mocositat...(ja torna a plorar el nen).
A l’escalfament em noto sense forces però prou motivat per una bomba de líquid que m’han venut l’alfredo i l’Abel.
Comença la carrera i els dos primers km els faig a 3’50 i tinc l’Alberto a tocar. Carai vas prou bé. a la segona volta em començo a quedar sense forces i baixo a 4’05. Hi ha poc més de 4km i arribo a la transició fatal. Perdo molt de temps, estic físicament esgotat, no tinc forces per canviar de sabates i posar-me el casc. Tinc com la sensació de caure desmaiat. Surto com puc i aprofito la baixada i la primera volta per perdre-m’ho en calma. Tot i això he fet el parcial 75 de córrer. En condicions normals (el 45 màx. )Vaig perdent tots els grups, però és que no els vull agafar. Vull fer entreno sol, sense xupar roda, que té més mèrit (els collons!).
Trobo a faltar en Coro per donar-me un plus de motivació! Vaig perdent la gent però hi ha una pujada durilla i avanço algú i tot. Arribo a boxes. Al segon córrer em noto millor. Començo a córrer bé, amb estil...llàstima que no hi hagi cap fotògraf de l’equip perquè hagués quedat guapo de collons! Començo a avançar gent, carai. I fins i tot se’m fan curts els 2km. Amb un parell de km més avanço més posicions segur. Entro el 91 i el 69 del segon parcial de córrer (m’encanta aquest número). La Beth i en Jose poden donar fe de la cara de patiment, de malat però de donar-ho tot que he fet. En cap moment he saludat als que m’animaven ni a càmera. (a new Martí it’s coming).
No ha estat el que volia però veien les condicions i que he decidit fer la carrera només en 4 dies està prou bé.
Estem molt contents per la gran Maite i aquest segon lloc. Nosaltres no hem pogut fer podi per equips però a la propera segur.
Bona nit i us prometo que em taparé...després de fer un s’hawarma, unes birres i veure el Barça que diuen que ho arregla oi?