dijous, 2 de gener del 2014
Arribo a BCN, aparco i quedo amb la Míriam i la Cris, compis de feina. Fem una mica de xerradeta i vaig cap a la sortida a buscar el Marc, que m’ha de fer una abraçada per traspassar-me poders, i guardar-me la xaqueta !!! Em dóna consells, (que també em va donar el Boeing 727 el seu dia), no saludis, no estiguis per la gent, concentra’t, no comencis a tope, ves de menys a més....... Abraçada ... poders... sseeeeeee !!! vull córrer molt J
Començo a escalfar, no trobo la resta de compis de feina... però trobo a la meva Sister, la Maite, que no es va inscriure a temps però ve a donar-me ànims, petonets, abraçades i xerrem molt (buenu.. xerro jo que estic més nervi..)
17:30 Hora - A córrer. Surto bé, no noto la gentada ni males sensacions. Música a tope i concentració. Crec que mai he sortir tant seriosa a una cursa, en Sensei no s’ho creuria si em veiés..... Passem primer km miro “garmin” 4:30, la veritat pensava que anava a menys... però no vull forçar. Segueixo, km 2 i torno a mirar, 4:40 aprox... uis.. no pot ser.. es massa temps , però si apreto ara desprès no podré .... uis què faig ?? Bueno, provo d’ apretar una miqueta i mantenir.
Em noto que em costa, no vaig al límit però no vaig “descansada” ... bueno, concentració, no miro ningú, només davant i sento la música. Vaig fent i quan m adono estem pel 5. No miro el crono, ja no, s’ha fet fosc i no té llum.... aniré per sensacions...
Ara toca apretar, però jo no puc, si ja vaig una mica forçada...... però ho he de fer..... intento apretar i vaig fent , a estones pujo una miqueta i a d’altres intento recuperar. Jolines tu això de córrer és molt cansat L
Com sempre començo a restar i a calcular temps per cançons.... vaaaaaa, vinga,..... que en breu ja estaré..... vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Passem pel km 7. Ara he de córrer molt ! i es x Avinguda Diagonal... ideal per donar-ho tot. Ho intento però buf.. sobre el km 8 em trobo en Jose, un amic que me diu vina, vina, em vol fer de llebre. Apreto , però no porto ni 200 m i em noto fatal.. em costa molt i em venen ganes de treure i tot.. si és que jo estic dissenyada per la mitja i llarga.. no pels sprints... així que mentalment li dic: Bye Bye.... Gràcies, continuaré jo soleta.
De cop giro per Selva de Mar i escolto la meva Sister: Claraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa esprinta !! ai amor, ja m’agradaria .... va.. ho intento !!! que tinc recompensa a la meta...
I abans que m’adoni ja estic passant pel crono d’arribada....... Paro el temps i miro bé: 44:32
Estic contenta??? Dons no sé.... si fa no fa és la mateixa marca que vaig fer a Malgrat. Però sí, estic contenta perquè he baixat un minut de l’any passat
Camino i veig el Marc, em mira amb cara interrogant.... temps ????? m’ acosto.... li dic i somriu !! em diu que està molt bé !! si ??? home i tant !!
Encara no sé si estic contenta... busquem el temps de Malgrat i veig que vaig fer 44:36. Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee. He baixat. he rascat uns segonets
Seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee, ara sí estic contenta !!! Ara sí vull el meu premi! Tomaaaaa !!!!
Sembla mentida el que fan uns pocs segons, oi ?
Poc desprès em trobo amb la Maite, més petonets, més abraçades.. estem contentes !!! i anem a buscar els meus compis de feina... i ja em quedo amb ells mentre arriben tots i anem a celebrar-ho amb una cerveseta ben fresqueta, el Martini haurà d’esperar, però no penso perdonar, que aquest me l’he ben guanyat !!!
Una cursa més a la sacaaaaaaaaa, millorant dia rere dia..... i fent allò que m’agrada: esport i en companyia de gent que estimo i aprecio.
No puc acabar l’any de millor forma !!!!
Com sempre i per acabar, gràcies al Sensei i a en Bernat, pels entrenos i treure el millor de nosaltres cada dia. I Als compis.. entrenar amb vosaltres és el millor del món... feu que “em deixi la pell” jo sola no faria ni la meitat.....
I Gràcies al Coco J Et dec una.
Bon Any Família !
Començo a escalfar, no trobo la resta de compis de feina... però trobo a la meva Sister, la Maite, que no es va inscriure a temps però ve a donar-me ànims, petonets, abraçades i xerrem molt (buenu.. xerro jo que estic més nervi..)
17:30 Hora - A córrer. Surto bé, no noto la gentada ni males sensacions. Música a tope i concentració. Crec que mai he sortir tant seriosa a una cursa, en Sensei no s’ho creuria si em veiés..... Passem primer km miro “garmin” 4:30, la veritat pensava que anava a menys... però no vull forçar. Segueixo, km 2 i torno a mirar, 4:40 aprox... uis.. no pot ser.. es massa temps , però si apreto ara desprès no podré .... uis què faig ?? Bueno, provo d’ apretar una miqueta i mantenir.
Em noto que em costa, no vaig al límit però no vaig “descansada” ... bueno, concentració, no miro ningú, només davant i sento la música. Vaig fent i quan m adono estem pel 5. No miro el crono, ja no, s’ha fet fosc i no té llum.... aniré per sensacions...
Ara toca apretar, però jo no puc, si ja vaig una mica forçada...... però ho he de fer..... intento apretar i vaig fent , a estones pujo una miqueta i a d’altres intento recuperar. Jolines tu això de córrer és molt cansat L
Com sempre començo a restar i a calcular temps per cançons.... vaaaaaa, vinga,..... que en breu ja estaré..... vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Passem pel km 7. Ara he de córrer molt ! i es x Avinguda Diagonal... ideal per donar-ho tot. Ho intento però buf.. sobre el km 8 em trobo en Jose, un amic que me diu vina, vina, em vol fer de llebre. Apreto , però no porto ni 200 m i em noto fatal.. em costa molt i em venen ganes de treure i tot.. si és que jo estic dissenyada per la mitja i llarga.. no pels sprints... així que mentalment li dic: Bye Bye.... Gràcies, continuaré jo soleta.
De cop giro per Selva de Mar i escolto la meva Sister: Claraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa esprinta !! ai amor, ja m’agradaria .... va.. ho intento !!! que tinc recompensa a la meta...
I abans que m’adoni ja estic passant pel crono d’arribada....... Paro el temps i miro bé: 44:32
Estic contenta??? Dons no sé.... si fa no fa és la mateixa marca que vaig fer a Malgrat. Però sí, estic contenta perquè he baixat un minut de l’any passat
Camino i veig el Marc, em mira amb cara interrogant.... temps ????? m’ acosto.... li dic i somriu !! em diu que està molt bé !! si ??? home i tant !!
Encara no sé si estic contenta... busquem el temps de Malgrat i veig que vaig fer 44:36. Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee. He baixat. he rascat uns segonets
Seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee, ara sí estic contenta !!! Ara sí vull el meu premi! Tomaaaaa !!!!
Sembla mentida el que fan uns pocs segons, oi ?
Poc desprès em trobo amb la Maite, més petonets, més abraçades.. estem contentes !!! i anem a buscar els meus compis de feina... i ja em quedo amb ells mentre arriben tots i anem a celebrar-ho amb una cerveseta ben fresqueta, el Martini haurà d’esperar, però no penso perdonar, que aquest me l’he ben guanyat !!!
Una cursa més a la sacaaaaaaaaa, millorant dia rere dia..... i fent allò que m’agrada: esport i en companyia de gent que estimo i aprecio.
No puc acabar l’any de millor forma !!!!
Com sempre i per acabar, gràcies al Sensei i a en Bernat, pels entrenos i treure el millor de nosaltres cada dia. I Als compis.. entrenar amb vosaltres és el millor del món... feu que “em deixi la pell” jo sola no faria ni la meitat.....
I Gràcies al Coco J Et dec una.
Bon Any Família !
