- Home »
- 10.000 , Competicions »
- Cursa dels Nassos 2014, by Clara Hernández
Escrito por :
Jma
dijous, 1 de gener del 2015
Com ja comença a ser tradició, per acabar l'any, què millor manera que fent una cursa i amb bona companyia ???? Cursa dels Nassos 2015 .... La Crònica:
Tinc ganes de fer MMP. Per què ? Perquè si.... perquè des de Malgrat no n'he fet i tinc ganes, i crec que ho puc fer perquè estic entrenant run com mai.. certa Marató té la culpa.....
Així que quan arriba el dia i m'aixeco coixa, literalment, no puc caminar del mal..... les meves expectatives s'esvaeixen per moments. Porto dies amb molèsties al peu i dia abans va fer CRACK.
Com que sóc positiva, no perdo esperança de recuperar-me... Em prenc un iboprufe, poso cremeta (Uri ho sento, no m'he posat gel... no t'enfadis), reso una mica, i repetiré el ritual 2 vegades més abans de la cursa.
Arriba l'hora que he quedat amb compis feina però vaig amb temps i provo d'escalfar mica. Sembla que peu es comporta. Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Acabem l 'escalfament junts i cap al calaix de sortida.
Donen sortida, poso “garmin” a zero i començo a córrer. De cop miro bé i veig que no l'he posat. Nooooooo. Ràpid, ràpid: Miro l'hora , 18:36 (en realitat són les 17:30 però no l'he canviat.... perquè no sé, sssshhh secret). De cop penso, i els segons ??? Nooooooo, mare meva.. no porto ni 200 metres i ja m'he perdut....ja no podré calcular temps...
Així d'entretinguda passo el primer km sense saber a quant vaig... crec que sobre 4:30 (a ojo).... segueixo.... segon km i crec que més o menys igual. Ara, segons Marc, el meu Personal Assistant de Tècniques de Carrera ....... he de començar a apretar i arriscar !!! Serà Glòria o Fracàs ;-)
No les tinc totes, tinc por que peu em torni a fer crack i llavors haver de parar... però ho intentaré. Començo a apretar mica i em noto beeeeeeee
Vaig escoltant la meva Anastàcia... i passant els km molt contenta de veure que tot ok.
Gairebé sense adonar-me passem el km 5 i miro temps: 23 minuts, s'ha de descomptar el de la sortida, que no sé quant és... Ara penso, només queden 5 ara sí que he de començar a apretar de veritat....i és el que faig.
Començo a córrer cada vegada una miqueta més , fins que arriben moments que potser és massa i afluixo miqueta per agafar forces i tornar a apretar.
Quan ens enfilem per la Diagonal, ja de tornada, em noto com un míssil... Vaig super lleugera, és com si el cos no em pesés res... és una sensació INCREÏBLE i que fins fa 4 dies no havia sentit....
Estic tant contenta.... no sé el temps que dec portar, pagaria perquè un ocellet m'ho digués, però per si vaig malament no baixo el ritme, he d'aguantar !!!!
Passo el km 9 super feliç perquè veig que acabaré, que peu bé i que podré acabar i potser amb la meva MMP
La veritat que en girar pel carrer Selva de Mar i veure la meta lluny em dóna subidón !!!
I ja quan passo la meta i miro temps al panell 44:40 o algo així..... penso, beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee. No sé quin temps he fet però he baixat de 44:30 segur.
Ara toca anar a buscar compis al punt de trobada i mentre els busco trobo compis, ex-compis i amics !! Que guay !!!
Arriben meus compis i contents ens anem a fer cervessetes per celebrar fi any juntets, per brindar per nosaltres i riure molt i molt. (Perquè desprès hi hagi gent que dubti que l'esport no proporciona bons moments i felicitat).
Arribo a casa, estic mirant Championchip cada 2x3... jolines.. no estan encara... Nervis, nervis !!!
I de cop, a les 22:30 de la nit, sorpresa: 43:56
Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
M'aixeco de la cadira i em poso a saltar i cridar !!! Tomaaaa, tomaaaaa i tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Acabar l'any fent allò que t'agrada i a més assolint objectius és un luxe !!! Ara toca seguir entrenant, perquè la festa continua...
Vull felicitar l'Angel, que també la va córrer i va fer un tiempassu impressionant... Nen tu no corres, tu voles.
I També als compis de la Sant Silvestre de Sabadell... que Déu n'hi do....aquests tiempos que heu fet tots fan por !!!!
Gràcies Miquel, pel llegat que m'has deixat
Gràcies Uri, pels teus entrenos i la teva preocupació i actitud !!
Marc, una vegada més: l'has encertat !!!! Gràcies, gràcies, gràcies. Ja parlarem del teu contracte.....
Per tots: gràcies per tot el que hem compartit aquest 2014. A per més petits moments de felicitat aquest 2015.
Tinc ganes de fer MMP. Per què ? Perquè si.... perquè des de Malgrat no n'he fet i tinc ganes, i crec que ho puc fer perquè estic entrenant run com mai.. certa Marató té la culpa.....
Així que quan arriba el dia i m'aixeco coixa, literalment, no puc caminar del mal..... les meves expectatives s'esvaeixen per moments. Porto dies amb molèsties al peu i dia abans va fer CRACK.
Com que sóc positiva, no perdo esperança de recuperar-me... Em prenc un iboprufe, poso cremeta (Uri ho sento, no m'he posat gel... no t'enfadis), reso una mica, i repetiré el ritual 2 vegades més abans de la cursa.
Arriba l'hora que he quedat amb compis feina però vaig amb temps i provo d'escalfar mica. Sembla que peu es comporta. Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Acabem l 'escalfament junts i cap al calaix de sortida.
Donen sortida, poso “garmin” a zero i començo a córrer. De cop miro bé i veig que no l'he posat. Nooooooo. Ràpid, ràpid: Miro l'hora , 18:36 (en realitat són les 17:30 però no l'he canviat.... perquè no sé, sssshhh secret). De cop penso, i els segons ??? Nooooooo, mare meva.. no porto ni 200 metres i ja m'he perdut....ja no podré calcular temps...
Així d'entretinguda passo el primer km sense saber a quant vaig... crec que sobre 4:30 (a ojo).... segueixo.... segon km i crec que més o menys igual. Ara, segons Marc, el meu Personal Assistant de Tècniques de Carrera ....... he de començar a apretar i arriscar !!! Serà Glòria o Fracàs ;-)
No les tinc totes, tinc por que peu em torni a fer crack i llavors haver de parar... però ho intentaré. Començo a apretar mica i em noto beeeeeeee
Vaig escoltant la meva Anastàcia... i passant els km molt contenta de veure que tot ok.
Gairebé sense adonar-me passem el km 5 i miro temps: 23 minuts, s'ha de descomptar el de la sortida, que no sé quant és... Ara penso, només queden 5 ara sí que he de començar a apretar de veritat....i és el que faig.
Començo a córrer cada vegada una miqueta més , fins que arriben moments que potser és massa i afluixo miqueta per agafar forces i tornar a apretar.
Quan ens enfilem per la Diagonal, ja de tornada, em noto com un míssil... Vaig super lleugera, és com si el cos no em pesés res... és una sensació INCREÏBLE i que fins fa 4 dies no havia sentit....
Estic tant contenta.... no sé el temps que dec portar, pagaria perquè un ocellet m'ho digués, però per si vaig malament no baixo el ritme, he d'aguantar !!!!
Passo el km 9 super feliç perquè veig que acabaré, que peu bé i que podré acabar i potser amb la meva MMP
La veritat que en girar pel carrer Selva de Mar i veure la meta lluny em dóna subidón !!!
I ja quan passo la meta i miro temps al panell 44:40 o algo així..... penso, beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee. No sé quin temps he fet però he baixat de 44:30 segur.
Ara toca anar a buscar compis al punt de trobada i mentre els busco trobo compis, ex-compis i amics !! Que guay !!!
Arriben meus compis i contents ens anem a fer cervessetes per celebrar fi any juntets, per brindar per nosaltres i riure molt i molt. (Perquè desprès hi hagi gent que dubti que l'esport no proporciona bons moments i felicitat).
Arribo a casa, estic mirant Championchip cada 2x3... jolines.. no estan encara... Nervis, nervis !!!
I de cop, a les 22:30 de la nit, sorpresa: 43:56
Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
M'aixeco de la cadira i em poso a saltar i cridar !!! Tomaaaa, tomaaaaa i tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Acabar l'any fent allò que t'agrada i a més assolint objectius és un luxe !!! Ara toca seguir entrenant, perquè la festa continua...
Vull felicitar l'Angel, que també la va córrer i va fer un tiempassu impressionant... Nen tu no corres, tu voles.
I També als compis de la Sant Silvestre de Sabadell... que Déu n'hi do....aquests tiempos que heu fet tots fan por !!!!
Gràcies Miquel, pel llegat que m'has deixat
Gràcies Uri, pels teus entrenos i la teva preocupació i actitud !!
Marc, una vegada més: l'has encertat !!!! Gràcies, gràcies, gràcies. Ja parlarem del teu contracte.....
Per tots: gràcies per tot el que hem compartit aquest 2014. A per més petits moments de felicitat aquest 2015.