diumenge, 16 d’octubre del 2011
El dia començava estrany, amb moltes poques
ganes de competir, una olímpica, pensava? Quina mandra. He passat una nit
horrible pensant amb les onades que hi havien ahir!!!si fa la mateixa mar jo
pass-ho pensava...m’he llevat 5 vegades a pixar de nervis. Estic desanimat. Després de Berga m’he
quedat fos, sense forces i porto des de dijous amb un herpes a l’esquea
producte de la baixada de defenses. Si acabo ja estaré content.
1 hora abans de l’espectacle, vull dir de la
prova (ja no sé on tinc el cap), amb en Xavi Coro i en Joan, després de fer la
novatada (45‘ fent cua pel wc quan a fora n’hi ha més) anem cap a la platja. Em
noto la part de baix una mica apretada i comento: “nois que porto calçotets!”
em diuen que que cardo i em trec el neopré, un striptease integral i calçotets
fora (a la bossa que porta la Núria, la dona d’en Coro, pobra) però millor això
que anar moll de baix.
Ens acostem al mar i veiem els der la tele,
els d’Esport 3 i jo li dic “ei després ens entrevistes a nosaltres”. Total que
venen i els hi expliquem quatre coses i que som de l‘Sbr open team entrenat per
en M. Blanchart. En Coro quasi es perd la seva sortida per sortir a la tele.
Al cap de poc ens posem a nedar i tot i
barallar-me amb un cabronet que se’m tirava a sobre tota l’estona vaig fent,
tranquil·lament, no dono per més. Surto de l’aigua i vaig cap a boxes i faig de
les meves: no trobo la bici. Vinga anar a munt i avall fins que finalment la trobo. La part de
bici la vaig fent, agafant grups però perdent-los en les curves amb 300
persones dins. Però no em passa res especial (ni dorsal a la roda, entro bé els
peus a les sabates...bé quasi me la foto i el del costat em renya, però res). Em concentro (ei Miquel) i no saludo a ningú (només em poso bé, amb el casco
nou i recte a les fotos que em fa la dona d’en Bernat). Com es nota que l’Anna,
la meva estimada, no ha vingut a veure’m. Tot i que he trobat a faltar els seus
ànims...
Acabo la bici, nem a fer la T2 i la lio que no
vegis. No trovo el meu lloc, començo a entrar i sortir dels passadissos
endavant i enrera i passant amb la bici per sota els pals de boxes. M’estic
3’20”. Finalment em poso a córrer tanquil·lament. No vull que m’agafin rampes i
no estic convençut de poder fer 10km bé amb els entrenos pèssims que he fet
durant la setmana.
El començament prou bé però ATENCIÓ passem per El cangrejo
loco i els restaurantets de la costa i em bé una flaira a xipirons i paella
que és pa cagar-se!!Qualsevol pot córrer així. Vai fent i no m’apareixen les
rampes: arribo esprintant i amb un temps de cursa de 42’32 per un total de 2h
19’ 15” i posició 244. Lluny d’en David i en Joan, però content.
Contents de la cursa marxem a casa. Allà
m’espera una arroset que ha fet l’Anna i un vi blanc de la casa Abadal, un
chardonnay del 2007 fermentat en Barrica, 4 mesos de roure francès i 8 en
Bontage, delicós. Ens cardem l’ampolla i vai (encar em dura) una mica pet. Quin
plaer, ja em tocava obrir el vinet. Després d’un estiu de sacrificis (vigilant
amb l’alcohol, els xipironets, fent una dieta sense gluten i l’actics per uns
problemes que he tingut d’estòmac)...ara m’ho mereixo. Avui o demà anirem al
Hollywood a fotre una hamburguesa com déu mana!
La temporada ha valgut la pena, per coneixer-vos,
per la feina feta (entreno i 2 olímpiques, una half, una esprint i una aquatló)
i per aquest cos que m’ha quedat (ja tinc la ratlla vertical i l’Anna
supercontenta...aviat ratllarem formatge amb la panxa). Estic molt content
d’haver començat el repte i de la companyia, dels entrenadors i això no
s’aturarà.
Ara, saturat i sense forces com estic, em
prenc dues setmanes de vacances esportives, de bon menjar, bon vi i de
treballar una mica els caps de setmana que ja em reclamen (si voleu venir al
Teatre Monuemntal algun dia ja sabeu, em trobareu a mi i una bona programació
cultural...). Però no patiu que el novembre tornaré a donar guerra, a riure i a
cantar: ei xipiron, todo los dias sale el sol xipiron...(si voleu escoltar la
cançó és del grup Bongo Botraco!!!)
Petons a tots i totes!
PD: ens hem fet una foto en Coro, Joan, David
i jo i cal dir que la samarreta vermella del club ens queda de collons!!!
