La Tuna Race tiene varias cosas que la hacen épica: Aún es mayo y el agua está muy fría, la posibilidad de nadar entre atunes, la salida desde 5km mar adentro, corrientes, oleaje…el que “la meta” sea llegar a tierra.

Esta vez vamos Viky, Andreas, Quim… y allí nos encontramos con Pau (nueva incorporación al equipo) y varios conocidos del mundillo de la natación, como mi vecino de Llavaneres (Johnny Gomez). 

El sábado pudimos ir en catamarán hasta la piscifactoría del atún rojo, que es desde donde empieza la carrera al día siguiente y bañarnos entre atunes. Atunes no vimos ni uno, pero pudimos comprobar lo fría que estaba el agua y las corrientes “mar adentro” que allí había. A la vuelta cargamos carbohidratos (pizza, pasta, tiramisú…), briefing (donde Santi Pellejero nos explicó q “había un plan B, por si las condiciones de la mar fueran muy malas… pero que no esperaban usarlo”) y a dormir.

Al día siguiente, Viky y Andreas hacían la “corta” de 2.500 metros, que empezaba un par de horas antes, así que Quim y yo desayunamos solos, algo más tarde, y nos fuimos para el puerto de la Ametlla. Nos pusimos medio neopreno y nos preparamos para el embarque. Hacía bastante viento… y dirección mar adentro. Mientras, las zodiacs de la cruz roja iban trayendo gente (de “la corta”) con hipotermia, que habían tenido que abandonar. Uno de ellos, después de estar 10’ tiritando en el suelo, con mantas térmicas y masajes, se lo acabó llevando una ambulancia. Más tarde nos enteraríamos que nuestra Viky también había tenido que abandonar por el frio. Realmente, si cuando nadábamos nosotros hacía frio, dos horas antes tiene que haber sido durísimo.

Todo esto le iba dando un ambiente cada vez más épico, hasta q Santi, megáfono en mano, nos explicó que, las condiciones del mar, 5km al interior, no permitían hacer la carrera original y que retomarían el “Plan B”: 4.400 metros, bordeando la costa. Embarcamos en los catamaranes y remontamos la costa hasta la salida. 

Bordeando la costa, el mar estaba bastante más calmado (poco viento) y había una ligera corriente a favor. Nos tiramos al agua y… j***er! Que fría! Los minutos hasta que dieron la salida se hacían eternos. Ya no sabes cómo patalear para entrar en calor… hasta que suena la bocina y nos ponemos todos a nadar como locos. 

Casi me como a un tío con una cámara, de la organización, que estaba bajo el agua haciendo fotos. Molaría conseguir esa foto…

Hace mucho frio, así que empiezo nado a A2-A3. Si me asfixio, aflojo a A2, hasta que recupero el aliento… pero, con él, viene el frio, así que, de nuevo a A3. Al cabo de un rato, apago el cerebro y sigo en modo vegetal. Lo apago tanto que ni me entero de que paso por el avituallamiento y no paro.

De repente, veo un chaval con un padel surf que me dice que “recto y que gire entre las dos boyas rojas para entrar a meta”… Eing? Ya? Miro y, efectivamente, ahí está la puerta roja con las letras del SBR. Se me ha pasado la travesía en nada. Salgo tranquilamente del agua y disfruto del calorcito del sol.

Al final, los 4.400 metros han caído en 1h 17’… nada como el frio, para apretar el culo! :-D

Me quedo con las ganas de nadar el diseño original desde mar adentro… uhmm, tendré que repetir el año que viene! ;-)

La Time Trail Swim es la competición ideal para  hacer tu mejor tiempo: Una piscina de 750 metros (el Canal Olímpico), sin corrientes ni medusas. Si a eso le sumas que nadas con neopreno y que las salidas son cada minuto (lo que hace que no tengas los típicos combates de Muay Thay en el agua), tienes las condiciones ideales para batir tu marca.

Debo añadir que yo tengo tendencia a hundir el culo mientras nado, por lo que ofrezco más resistencia al agua y me freno. Aparte del neopreno, cada uno intenta explicarte diferentes formas cómo hacer que esto no pase pero, bastante jaleo tienes para sincronizar manos, pies, respiración, rolido, etc… como para añadir más cosas en que pensar. En esta ocasión, una compañera del equipo (Anna) me dio un consejo muy fácil de recordad: “Que los pies pataleen fuera del agua. Si haces eso, es que el culo está arriba”… pues es verdad. El consejo era tremendamente fácil de aplicar… J

El caso es que llega el sábado, saludos de rigor con los compañeros del equipo (Marc, Clara, Miquel, Maria, Quim), vemos un poco el lugar, nos ponemos el neopreno y probamos el agua (guay… calentita, lo que, en abril, es un gustazo). Ratillo de conversación y nos ponemos en la cola, según el orden de salida. Cuando me va tocar, el juez me recuerda cómo debo rodear las boyas, una cuenta atrás (5, 4, 3, 2, 1…)  y me tiro al agua! 

Entrada perfecta (las gafas no se mueven) y saco la cabeza casi a la altura de la primera boya. Voy cogiendo el ritmo. Al cabo de un rato saco la cabeza para asegurarme de que voy bien y que no estoy nadando en círculos alrededor del juez… efectivamente las boyas están ahí y el juez se ha quedado atrás. Todo ok. (Uf! Menos mal…)

Intento nadar largo para no cansarme y picar con los pies fuera del agua. Guay, siento q fluyo bastante rápido y no me canso… al cabo de un rato apago el cerebro y sigo en modo vegetal, hasta que (Oh! Vaya…)  veo que hay un nadador a mi izquierda. Como ha llegado ahí? Me está pasando, o le estoy pasando yo? Ni idea. 

Durante un rato nadamos uno junto a otro, hasta que, poco a poco, empieza a avanzarme. No va mucho más fuerte que yo, así que aprieto un poco el ritmo para que no se escape. Seguimos un rato más en paralelo y veo que vuelve a apretar (o soy yo que estoy aflojando?… culo arriba, culo arriba…). El caso es que aprieto yo también pero poco a poco me va ganando centímetros. Finalmente, cuando veo que me pasa, me engancho a sus pies y le sigo… le sigo… le sigo… le sigo… por el camino, avanzamos a unos cuantos. No sé cuánto rato estuvimos así pero bastante. Giramos la boya de los 750m (casi sin enterarme) y aun le aguanté hasta casi los 1.500m pero, poco antes de llegar apretó y me fue cogiendo distancia. Supongo que tuvo que ver con que le tocara un par de veces los pies (sin querer) y debía estar ya harto de mi… ;-)

Aun así, cuando lo perdí, procuré no bajar el ritmo, porque tampoco me encontraba cansado. Simplemente que el nadaba más rápido que yo. Ya solo, giré los 1.500m y continué avanzando a alguno más, hasta los 2.250m y recta final hasta los 3.000m. Manotazo en la pancarta (para para el crono) y por fin me agarro a la plataforma, donde el juez seguía dando las salidas a los que empezaban.

Sorpresa! El Marc estaba aún en la cola. Marc salía unos 55 minutos después de mí. Eso implica que había bajado mi marca de 3.000 que estaba en una hora… hablamos, se tira y, al cabo de un rato, cuando se me pasa el globo, salgo yo del agua. Voy comentando con el resto del equipo y finalmente podemos ver los tiempos: 3.000 metros en 53’11” (a 1’46 min/100m). Eso me coloca en el 14 de mi categoría… con nueva marca personal! :-D

El 2012 vaig fer la Radikal 1.5 (1500m ) i m ho vaig passar taaaaaaaaan bé que aquest any  volia repetir, però 1500 em semblava poc, així que al Març, quan van obrir inscripcions vaig "tirar-me a la piscina" i em vaig inscriure a la de 7k (pensant que a l Octubre hauria millorat MOLT en temps i estil) ejem ejem

Arriba el dia i estic molt nerviosa, no em veig capacitada per una travessa així, intento pensar en les paraules d' en Bernat dos dies abans, i d en Miquel, unes quantes setmanes enrere. I em concentro a pensar: porto mesos entrenant molt dur, ha estat el gran repte d aquest any, com a mínim s' ha d intentar , nooooo ???
penso: tu pots ! m aixeco decida !!!!
Esmorzo com mai i carretera i manta !!

Arribo amb temps de sobra per agafar dorsal, saludar amics i coneguts i em preparo !!!
escalfo bé, entro a aigua: mmmh està boníssima, tot i no ser un plat està més aviat tranquil.la

Donen sortida, a l' aigua patos !!! Tinc la Sònia  a prop (companya de travesses) però de seguida marxa i em quedo sola i endarrerida ! no volia fer tants metres sola però sabia que podia passar.. així que vinga! a nedar.

Passen el metros i de seguida tinc un kaiac al costat. Vaig nedant relaxada i tranquil.la (encara no les tinc totes) hi ha mar de fons i està mica remogudet.
Passa estona, crec que vaig agafant el meu ritme, però de cop arriba una lanxa i parla amb el kaiac. Tot seguit lanxa marxa i kaiac em diu: escolta, em diuen de l' organització que vas al límit de temps, que pensen que no acabaràs i que si vols et venen a buscar i et porten a la curta (en 3 hores hi ha la travessa de 1.500). Miro el rellotge, porto 33 minuts i em noto SUPER BÉ. Sóc la última ? pregunto. Sí .. em diuen. NO vull parar. Em veig molt bé, tot i el temps. Li dic que vull seguir, em diu que jo decideixo, que segurament em trauran més endavant, però que si vull seguir vinga. I tant que vull !!!

Torno a agafar ritme , recordo les paraules d en Bernat, si et quedes última no passa res, tindràs un kaiac a prop... aniràs més segura que mai, gaudeix.. ostres té tota la raó !! això de tenir guia particular mooooola molt !
Vaig nedant sense pensar en res.. només espero el moment que em diguin: senyoreta fora de l' aigua... però no .. ningú em diu res i jo vaig tirant.

De cop, primer avituallament !! lanxa al costat de kaiac. Que puc seguir  ?? pregunto !! I taaaaant , vas molt bé (em diuen).
vaig molt bé ? ? Carai si que "ha cambiado el cuento".

Agafo aigua, tros de plàtan i segueixo.

El sr del kaiac (Alfred, de Cunit) tres hores donen per a molt.........em fa de guia !!! vaig nedant enganxada a ell, més tranquil.la que mai.... mirant com canvia de postura pq se li carrega l esquena, em diu, mirant el globus que porta darrera, miro el fons, no es veu cap peix, cap medusa, res.... així que no penso res i només nedo i miro paisatge !!!!

Encara espero que algú em digui: nenaaaaa, que no tenim tot el dia.. però no !!!

Arribem a 2 avituallament i menjo 2 trosets més de plàtan, aigua, li pregunto a Alfred com va i mentre riu per la pregunta, em diu que bé, això tú....  (em pregunta què tal jo). JO?? ESTUPENDISSSIMA !! sé que puc acabar ! ho sé !!!
Arriba lanxa, oooohh oohhhh danger. Em treuran ara ??? Em pregunten, què tal? jo bé..... Mooooolt bé, em diuen. Acabaràs !! (ostres, i ara us adoneu???? que sóc un peixet.... despistat però un peixet ), és clar que acabaré !!!

Des de vaixell avituallament em donen ànims (aquests voluntaris de la Radikal es mereixen un potosí ) i em diuen que a l arribada m`' esperaran per felicitar-me i aplaudir-me !!

Doncs, vinga ! que ja queda menys de 2k !!

L Alfred em diu que canviem d' estratègia: ara deixarem boies a dreta... així aniré més recta! (quin home.... com s' ha portat).
el segueixo confianda i tranquila !
Vaig tant contenta..... no m he de preocupar de res, sé que puc acabar , la última però acabaré i guiada !!

Començo a veure terra a l' horitzó ... ja queda poc !!! arriba un altre kaic, Alfred a la meva dreta i kaiac nou a esquerra i mica més endavant llanxa.. això és  anar ben acompanyada !!! ja noto cansament i vul arribar però físicament estic moolt bé, cap mal, només ganes d arribar !!!

300 metros em diu l` Alfred ! oooooohhh siii !! nedo, nedo, nedo... em sembla escoltar l espeaker que diu el meu nom.. no ,.... no pot ser... nedo, nedo, arribo a sorra tocant mans i si.. m estant "anunciant" mentre moooolta gent aplaudeix i em felicita !!!
De cop recordo paraules Bernat, si et quedes última no passa res! en realitat no creguis que canvia tant anar davant o darrera... en quant a felicitacions no.... ho puc comprovar !!
Surto d l aigua amb un grapat de gent que em felicita, em somriu, em xoca la mà, em diuen: moolt bé noia !! Em sento com la primera i sóc la última amb un temps de 3 hores !!!!!!
però per una vegada m ha sigut igual el crono, nedar malament.. estic PLETÒRICA !!!
Ho he aconseguit !!
Ja sóc una RADIKAL !!!


Abraço a l Alfred mentre li dono les gràcies i xerrem una mica !! Encara ve gent a felicitar-me.... sóc una estrella !!! jaajajajaja. crec que partir d ara canviaré estratègia i a les curses arribaré al final.. és molt més mediàtic !!!

Ara és moment de buscar amics i coneguts, intercanviar felicitacions i començar a pensar en descansar... avui m ho he guanyat !!!
El 2013 més i millor !!!

Gràcies Miquel , les teves paraules d' aquell divendres han estat clau i aquests últims dies de dubtes no he parat de recordar-les !! Gràcies Bernat, tenies tota la raó, he nedant més segura i tranquil.la que mai !! he gaudit !!!!! I com no? Gràcies als compis per ànims i consells !!!

I una foto amb la meva estrella xapada en or de Finisher Radikal 7.0 !!!!

A falta d' un mes per la Radikal Mar Brava (7.000 m) decideixo provar-me amb una travessa a Barcelona, 5.700 m des de la platja de Sant Sebastià fins el Fòrum.

La nit abans deixo tot preparat i em fico al llit bastant nerviosa, amb el ritme leeeeeeeeent amb el que nedo i la distància considerable, és per estar-ho... tot i que tinc confiança, porto mesos entrenant, i les últimes setmanes han estat durilles mentalment, però crec que estic preparada.

Arriba el dia, obro els ulls i veig molta llum a l' habitació.... com pot ser si són les 6 a.m ???? Miro rellotge i nooooooooooooooooooooooooo m ' he dormit, són les 07:45 i a les 07:30 havia de ser al Fòrum
m' entra el pànic!! Com pot ser ?? clar, si no poses alarma doncs no sona.... Urkel !!!

Agafo mòbil i contacto amb amic, ell m agafarà dorsal i aniré directa a platja Sant Sebastià, la sortida és a les 9
Em rento la cara, agafo plàtan, barreta i gels, motxilla i a córrer !!!!

Esmorzo al cotxe i arribo a les 08:30 a la platja.  Béeeeeeeeeeeeeeeeee! Em trobo amb Alfred em dóna dorsal i samarreta, em canvio, em trobo amb amics i companys de mar, fem foto família Neda el Món i vinga que donen la sortida !!!!

Entro a l' aigua a les 09:00 feliç i contenta per haver arribat a temps i per tot el que m espera !
M' he mentalitzat que serà dur, així que vinga. Faig les primeres braçades i em trobo bé. Passen els minuts i el grup es va allargant. Quan porto uns 20 minuts aproximadament penso, Déu meu... vols dir que no és massa per a tu ? però què dic ? com puc pensar això? he vingut a gaudir i puc fer-ho. Canvi de xip !!!!

Intento estirar la braçada, penso en tots els consells que m' heu donat aquestes últimes setmanes, el cos ben recte, moure els peus, clavar la ma en entrar-la a l' aigua, espatlles relaxades.... jo dono les ordres al meu cos i desprès ell fa el que vol.. faltaria més.....però penso en tots vosaltres i us intento fer cas.

De cop arribo al primer avituallament. Segons van dir estaria als 2.000m. Ja ¿??? ostres.. si que vaig bé.
Agafo un glopet d aigua i segueixo.

Vaig super bé: el mar està calmat, sembla una piscina, només he vist 2 meduses, fa un dia esplèndid...... estic nedant i de tant en tant noto com el meu cos llisca gairebé sense esforç, no peso res, sóc tan feliç nedant allà dins, taaant !!!

Vaig mirant les vistes que són ben maques, veure tota la vila Olímpica mentre nedes és Espectacular !!
M' adono que sempre tinc gent a prop, altres nedadors, que suposo estan gaudint com jo.... a més els kaiacs, el paddel surf i resta de voluntaris de Neda el Món, que com sempre es porten de 10 !!! Em dóna encara més tranquil.litat (acostumada a nedar sola.....) .

De cop, el segon avituallament. Ja ???? paro: - quan portem? - 4.000 m  -vols dir ? - si !! només us queden 1.700 m ens diuen des de la barca.
Ooooouuuuuhh Yeeaaah. Agafo mica aigua, tros de plàtan, faig un crit de guerra, tothom riu, i vinga !!

Això ja està ! m' animo i apreto. Però penso: peixet despistat, tranquil·la; cert que queda poc, però ja portes 4000 al cos... frena. Torno a concentrar-me en els petits moments de felicitat que sento.. i penso que ho faré..... ho aconseguiré !!!

Començo a notar-me una mica cansada, així que suposo que baixo mica ritme però no importa.
Ens comencen a donar indicacions de per on hem d entrar , ja falta poc, com uns 800 metres. Aquí ja noto cansament però sobretot espatlla esquerra ... adolorida, em costa aixecar braç. nooo, no, no vull parar, ara no. Segueixo, això no és res. Paro al costat d una boia per orientar-me, una mica més endavant ja hem de girar a l' esquerra per entrar al punt d arribada !!
Agafo aire, descanso 10 segons i vinga !! Puc fer-ho !
Espatlla està a punt de plorar, pobreta.. va, no paris, que a la tarda et donaré descans... t ho prometo! però ara a nedar.

Vaig fent els últims metres entre els kaiacs i voluntaris em diuen, esquerra, una mica més a la dreta, entra per aquí, no per allà..va que ja ho tens.....
Miro bé, obro els ulls i veig l arc d arribada........... Estic a punt de plorar de l' emoció !!!!

Arribo fins que les mans em toquen terra. Em poso dreta, em trec ulleres i veig en Jorge que ràpid m agafa i em fa dos petons mentre em dius: ja estàs !!!!
Seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Hola
desprès d' haver ajornat una setmana, la Travessia de les Medes pel mal temps, avui ha arribat el dia !!!
Aquí va la crònica:

Els que em coneixeu ja sabreu que el que més m' agrada és nedar al mar, (tot i el meu nivell i els meus "tics", que encara he de millorar molt).
Però  soc molt feliç nedant allà !!!  per això estava impacient per poder fer aquesta travessia, 3.500m (fins ara la més llarga).

M' aixeco ben d'hora, ben contenta, esmorzo bé i carretera. Vaig escoltant Maroon 5 mentre canto, relaxada, gaudint del que vindrà.....Miro el cel, sembla que vulgui sortir un dia clar.. ja veurem, les previsions a l Estartit no són gaire bones, vent 6-8 nusos i aigua fresqueta 16º.

Pel camí surt mica el sol, però a estones plou. Arribo a l' Estartit a les 08:30 i un vent... buf.. a més cel tapat. No pinta bé. Agafo bossa amb material i pregunto: - es farà?? - potser farem recorregut alternatiu.....

A les 09:00 surten uns nedadors; amb molt bon nivell, a inspeccionar, i tornen dient que és impossible sortir de la platjeta... així que farem un recorregut alternatiu, dins els port, fent un quadrat (700 m.) i farem 4 voltes.

Per una banda penso, si no est pot nedar amb seguretat no val la pena, però indubtablement ja que hi soc, pagaria per canviar temps i poder anar fins les Medes i tornar. Però avui no és el dia! la Mar no es vols allà dins..... així que  ens conformem amb el que hi ha !!

Ens canviem (soc amb l' Aurea), escalfem i arriba l' hora.  Fem foto de família. Fico un peu a l' aigua, realment està fresqueta! Una mica més tard del previst donen sortida! a nedar!!!

Hem de passar 4 boies,  em concentro. De moment bastant gent, algun cop involuntari, però res a veure amb d' altres travessies o triatlons..... primera boia, giro, aquí sí, cops...... segueixo i aquí onades i no es pot nedar massa bé. Ara que el grup està bastant junt, intento mirar bé per on vaig, per recordar-ho per les properes voltes.  No vaig amb pressa, són molts metres i em vull reservar. Tercera boia, aquí la mar més calmada, i ja gairebé quarta boia i primera volta complerta.

Ara ja em se "el camí", així que intento nedar tranquil.la , sense presses, ja que no se si podré aguantar bé els aprox 2.800 així que intento anar suau, estirar la braçada, picar bé de peus, com em va dir l' Aurea (gràcies!!), control.lar la "poteta "que se'm surt (ei Bernat...), i abans d' adonar-me ja he fet la segona volta.

Penso: - falten 2, apreto una mica ????? potser sí...... però i si em passo? Bé, no faré experiments i segueixo el mateix ritme. L' aigua està moguda i no es veu res, ni un peix, ni el fons, res de res... quina pena... Entre la primera i la segona boia hi ha moltes onades i empasso una mica (o bastant) d' aigua... sort que a la piscina això també  ho he entrenat ... i la bec amb molt de gust (salat).....

Última volta! em noto una mica cansada, però res important, i els peus freds ! Però això s' acaba !!! Així que em concentro  en el que estic sentint. Estic contenta, no és el que esperava.... però soc aquí nedant al mar i a més col.laborant amb la marató de TV3 ! Fa 4 mesos no era capaç d' arribar a la boia sense parar a agafar una mica d' aire,  i ara estic aquí fent gairebé 3.000 metres!!!

Amb aquestes bones sensacions arribo a la última boia i ja cap a la sortida!!!!
Últims metres molt feliç !!! Ho he aconseguit !!!!


Surto de l' aigua contenta! No tan hiper-feliç com altres vegades, però molt satisfeta !!
L' Aurea està a prop. Evidentment fa estona que ha sortit (Felicitats Crack).
Crec que he fet 1:02. Sincerament, m' esperava baixar de l' hora (a Calella vaig fer 1.500 en 30 min) . Però suposo que les condicions de la mar també han influit. (i que he anat a ritme suau clar)
Tot i això estic contenta! Totes les experiències et fan més gran, més fort, i t' ajuden a créixer!!!!

Ara a seguir entrenant per preparar les següents !!! Siiiiiiiii

I de prova us deixo un parell de fotos !

Clara

Estirant la brçada

Fent el Pollastre o la gallina?

Aquí va la crònica del cap de setmana:

Dissabte, 11:30 xerrada tècnica per part de l' organització. Ens donen 4 pautes bàsiques i fem un entrenament conjunt.
Es fan 3 grups, i jo m'hi poso amb el d' inici, que bàsicament consisteix en orientació.

Ens posem els neoprens i l' aigua! Està boníssima, fa un dia esplèndid ! nedem una mica i ens expliquen com orientar-nos, com nedar, mencionen la tècnica del pollastre... La Imma i jo ens mirem i riem....
La veritat jo no m' oriento... ni caminant, ni en cotxe, ni nedant. La meva esperança és seguir al grup i que vagi recte...... però no em preocupa, he vingut a gaudir, i suposo que poc a poc aniré millorant.

Acabem l entrenament i durant la tarda hi han 2 xerrades, una sobre hipopressius pel Néstor Serra i desprès un briefing del que ens espera demà, tant al grup d' elit que fan els 7.000 com pels d ' inici. Està força bé, i molt ben explicat.

Un cop finalitzades les activitats de tarda, anem cadascú al seu hotel, càmping, hostal, etc desitjant-nos bona nit i au .... fins demà!!

A les 10:30 aprox ja em trobo amb la Maria i el seu home, jo estic parada amb l' Alex (company de feina i amic) xerrant amb un altre company de l 'organització amb les bicis (per fi l' he estrenat.... siiiiiiiii) i quina millor zona que la Costa Brava.... ooohhhh sense paraules ! !!

Xerrem amb la Maria, estem contentes, tenim bones sensacions. Ens acomiadem fins una mica més tard.

Dit i fet, sobre les 11:30 arribo a Calella i ja em trobo amb la Imma i Sergi, Sonia i Oscar, Maria i Miquel i vinga.... manos a la obra: neoprè, casquet, ulleres i a escalfar mica!!
Jo estic pletòrica, estic passant un cap de setmana genial i em falta una de les parts millors!!!

Arriba l' hora ens desitgem sort, estic envoltada dels companys d' equip i feina.... em sento genial!!!

Sortida i a Nedaaaaaaaaaaarrrrrrr

Els primers metres són una mica estranys perquè hi ha molta gent en poc espai, i més d' un cop. La veritat no m' ho esperava...... però penso, això comparat amb la Garmin no serà res, així que: no t' arronsis i endavant. I he seguit molt tranquil·la, portant-me algun cop de tant en tant....

Una vegada passats els primers metres el grup s' allarga mica i llavors ja es pot nedar molt millor.

M' encanta les sensacions que tinc, nedo molt molt còmoda amb aquest neoprè, llisco molt, vaig com una bala (per ser jo). Intento estirar la braçada, em noto molt bé. Vaig mirant l' aigua transparent...... algun peix.... alguna medusa (ja no els hi tinc tanta por), el fons del mar.. Es increïble nedar en aquestes aigües..... Es un petit moment de felicitat !!!

Intento anar treien el cap per veure si m' oriento.. res a fer.. no veig res... segueixo el grup. Primera boia a l esquerra ! bé!!
Continuem amb les bones sensacions, no em canso, crec que vaig molt bé.
Una mica més endavant segona boia, béeeeee!!!

Penso que dec porta la meitat del recorregut però de cop veig que no, que ja comencem a enfilar recte cara la sortida  a la Cala de Llafranc. Llavors aquí ja he pensat:  queda poc, gaudeix, concentrat per recordar aquest moment durant molt de temps.
I així amb aquest bon feeling he continuant nedant fins al final.

Quan he arribat a la meta, com sempre un somriure d' orella a orella i una sensació plena de benestar...... I love it  !!!!!!

El millor, he trigat 30 minuts, un minut més que a Sant Feliu (1.000 metres)
Entre els consells d'en Miquel, els trucos d' en Bernat (amb el Pull Boy d'en Xavi) i el neoprè del Tri-Pack SBR..... he millorat moltíssim!!!! Yeaaaahhhhh!!!!

- Aquí he de fer una menció especial a SBR) que tant m' està ajudant a triar tot el material. Primer l' Alfredo amb el tri-mono i desprès en Sergi i Bernat amb la resta del tri-pack, bici i neoprè!! (encertat al 100%).

Ara sí, no en tinc cap dubte, ens veiem a les Illes Medes el 06/11/2011,  3.000 Metres ens estan esperant!!!!

Per acabar la crònica, vull explicar una anècdota... si es que encara queda algú llegint.
Avui uns minuts abans de la sortida  se m' acosta un noi i em pregunta, tu vas sortir ahir a la nit a córrer , oi? JO: sí. I avui has arribat a la recepció de l' hostal amb la bici, oi, eres tú? i Jo  sí..... I ara ets aquí ????.... Si... I em diu: ets la meva ídola!!

Però si es que una cosa t' agrada, l' esforç és relatiu....... Jo, he trobat en aquest grup i amb aquest esport, una passió ! m' encanta entrenar tant amb grup com sola, m' encanta nedar al mar, anar en bici (tot i les caigudes monumentals que he tingut avui....), córrer, etc....em dóna vida !!!
I més quan vas assolint reptes i veus que vas millorant dia a dia... això no té preu.
Vosaltres ho sabeu, jo ho sé, però allà fora... hi ha molta gent que ni ho imagina! Hem de transmetre aquesta passió !!!

Perdoneu, estic molt transcendental, és el xute de felicitat que porto a sobre!!

Avui no tinc fotos (de moment). La Imma ja ens passarà alguna.

Clara