dilluns, 27 de febrer del 2012
Diumenge
vaig a anar a nedar a la Costa Brava, en principi volia fer una
travessia de S’ Agaró a Sa Conca (I tornar), uns 4.400 m, però finalment
va ser només una part.
He pensat en fer crònica perquè vaig viure moments especials.
Tot
va començar fa uns mesos.Gràcies al Facebook vaig conèixer en Marc, d’
un grup de gent que els hi apassiona nedar en aigües obertes I de
seguida em va convidar a nedar amb ells. De moment, m’ estava esperant,
per una banda a millorar una mica el meu estil I temps, I per una altre,
que pugés una mica la temperatura de l’ aigua.
Però finalment el mono de Mar ha pogut amb mi I em vaig decidir a provar sort aquest diumenge passat:
Fa
un dia primaveral I la cosa pinta molt bé. Ens trobem a la platja de
Sant Pol, ens presentem “cara a cara”, ens canviem I ens preparem per la
travessia.
Hi ha diferents nivells, tot I que soc conscient que probablement jo serè la última, però no em preocupa. Em fa patir més el fred I si podré aguantar-ho.
Entrem
a l’ aigua. Buf… fresqueta fresqueta. Comencem a nedar I els primers
minuts noto fred. Poc a poc començo a trobar-me millor, porto mans I
cara descoberta I les mans pateixen mica.. però es pot aguantar.
De
seguida em quedo al final del grup I en Xavier, un dels “promotors” del
grup, I en Ferran, que porta el caiac, es queden a prop meu.
En aquell moment soc feliç !! Per fi, desprès de 4 mesos torno a nedar al mar!! Oooohhhhh
Vaig
avançant, crec que vaig bé, no noto gaire el fred, però hi ha una mica
de mar de fons I de tant en tant empasso aigua. Miro bé: peixos !!
Ooohhhhh !
Continuem. Començo a notar fred però no faig cas, ja em passarà.
El grup s’ ha allunyat molt però en Xavier va al meu costat I porta boia, m’ ajuda a orientar-me.
Arribem
a un lloc preciós.. passem entre roques, peixos, eriçons de mar….
simplement increïble !! Estic passant fred però només per això val la
pena.
De
cop començo a notar sensacions rares, no vaig bé, tinc molt fred i
prenc consciència de que porto estona així, que no podré acabar. Penso
que potser és tot “coco” I m obligo a seguir però tinc males sensacions.
Ja no estic gaudint, em veig allà una mica sola (tot I tenir a prop en
Xavier) I m agafa por. I si em passa res?
Em
costa mourem I sé que no puc. Crido en Xavier, que immediatament es
gira. Tinc molt fred li dic. Al segon està al meu costat amb en Ferran.
També s’ acosten 2 nois més, un abandona , està marejat.
No
et paris, em diuen. Ho sé, no he de parar, però no puc moure’m . En
Ferran em dóna Isostar. Sembla que una mica millor. Diem de desfer el
camí però jo no puc seguir, he de sortir. Així que nedem una mica més I
arribem a la vora.
En
Ferran em dona una “xaqueta” I em tapo. No puc moure les mans del fred,
casi ni parlar I les cames em tremolen. En Xavier m abraça I em dona
escalfor. Em donen un plàtan. L’ amiga de la Isabel, que venia pel camí de ronda vigilant-nos de prop s’ ofereix a acompanyar-me caminant fins el cotxe.
Uns minuts al sol amb tantes ”atencions” I ja m h' estic refent !!! A Caminar….
Arribo
al cotxe, em canvio I ens preparem per rebre a la resta de nedadors que
estan a punt d arribar. Hora de tornar els favors !!! Surten tots, o
gairebé tots, amb una mica de fred però contents!!! Els hi ofereixo
agua, la Isabel té fred, la tapo amb la meva súper mega tovallola. ….
Comentem la jugada, tots estem contents. Fins I tot jo…….que al final he
nedat una hora I escaig I potser “només” he fet uns 2.000 aprox.
Tot
I haver abandonat abans d’ hora, tot I el fred i el petit moment d'
angoixa, la felicitat de nedar en les aigües de la Costa Brava, entre
els meus amics els peixets, no me la treu ningú !!!
A
més, he pogut conèixer un grup de gent molt maca, unida per una passió:
nedar al mar. He pogut comprovar les mostres de carinyo I la gran
companyonia que hi ha. Moltíssimes gràcies a tots !!!
Sé que continuaré entrenant per millorar I sé que tornaré a nedar amb ells !!
Gaaaaaaasssssssssss
Clara
