dilluns, 13 de febrer del 2012
La
veritat és que córrer és el que menys m’ agrada de les tres
disciplines, però volia fer una mitja per viure les sensacions, veure si
era capaç i fer un pre-entreno abans de la Half.
Arriba
el dia (un dels més freds) I m aixeco contenta. M’ he mentalitzat molt
que serà llarg, que serà dur, que patiré, I fins I tot he decidit que
portaré l’ Ipod per si m’ agafa un “iuiu” , (a les curses no el porto
mai), i espantar males vibracions si és necessari !
Surto
de casa… el fred em talla la cara…I vaig fins a SBR escoltant Avril
Lavigne I cantant……Allà veig l Edmond i family I tot seguit arriba en
Sergi I la resta. Vinga cap a Granollers. Allà ens trobem amb la Maria I
en Miquel, amb en Xevi I la Maite.
Escalfem una mica. Escalfar és un dir…… I ens disposem per sortir.
Comencem a caminar prop de l’ arc de la sortida I de cop ja estem corrents.
La
veritat és que vaig seguint la Maite, que porta el ritme, I veig que
potser vaig una mica massa ràpid, però m ‘ agrada anar amb ella i les
sensacions que tinc. Així que tiro….
Anem xerrant una mica (poc Miquel ;-) mirant la gent I escoltant.
Gairebé sense adornar-me passem pel km 7. Mare meva què bé!! Fantàstic.
Aquí
ja és evident que hauré de deixar la Maite perquè encara queda molt I
no sé si tinc tanta bateria. Així que una mica abans del 9 freno una
miqueta.
Continuo
sola I vaig fent…… tinc les cames una mica cansades però confio que puc
fer-ho. Hi ha alguna pujadeta, alguna baixadeta, I van passant els km.
Hi
ha molta gent animant, I la veritat és que s’ agraeix molt. Estic en un
punt que em noto ja cansada, però a la vegada sé que puc acabar, ara ja
estic restant km.
Entre
el 14 I 15 hi ha un moment dur, les cames sembla que no poden I penso
que encara falta molt , però són 30 segons, de seguida m’ obligo a
pensar en positiu. Trec un gel de maduixa…mmmhhh que bo.. nyam nyam !!
una miqueta d aigua, penso de posar música… però no, veig la gent
animant (que té un mèrit increïble), els nens que et xoquen la mà, I
decideixo que no vull aïllar-me de tot això. Ho vull viure. Així que em
refaig !
De cop ja veig el km 18 I m agafa un subidón. Només 3 km per finalitzar la meva primera mitja !!!!!
Cada cop més gent animant I cridant-nos que falta poc (tot I que porten des del km 16 dient que ja ho tenim) .
S’ escolta una sirena I passa una moto de la policia I darrera un noi amb cadira de rodes. Un altre heroi !!
De cop escolto el meu nom I unes veus conegudes, la Sonia I la Imma !!! Ooohhh quina felicitat tot plegat.
I
amb una sensació de felicitat que no m’ esperava passo la meta I veig l
Edmond, la Maite I en Xavi que ja han acabat. M abraço amb la Maite I
estic súper emocionada.. no puc parlar.
No només he finalitzat la mitja sinó que veig la Half com una realitat…….
Crono: 1:50
Però el millor lo molt que he gaudit de la cursa, de l ambient I de la companyia !
Gaaaaaassssssss
