Després de Sta.Susanna no m'havia plantejat fer-ne cap en concret, ja m'estava bé haver-ne fet 2 per provar i que els resultats fossin tan bons, però de epent i sense saber com, em vaig trobar inscrita a l'última prova de la temporada, el triatló de Vilanova, gracias por esto Javi y Jose ;-)) 

S'apropa la data i no pinta bé, fa dies que no nedo al mar, i a més, el temps es pronostica dolent, així que em vaig agobiant inevitablement.

Diumenge, i ben aviat, ja m'estic preparant, he quedat amb la family Nicolau "al completo" i en Carles, a les 6:15, encara és de nit però el cel es veu més fosc pels núvols i pel camí va plovent, però arribem a Vilanova, i tot i que està moll i ple de bassals, sembla que s'està obrint el dia i que sortirà el sol.

Anem a buscar dorsals, tornem als cotxes, agafem trastets i quan mirem el rellotge....osti que son les 8:30 ja!!! Per feina que la sortida és a les 9!!!

Ja tinc el neopré, busco ulleres.......merda!! me les he deixat al cotxe, les he tret però no les he posat junt amb el neopré i no em dona temps d'anar i tornar i escalfar i estar a la sortida a temps.........Miqueeeeeel pots anar al cotxe??? i mentre anem mig trotant per la sorra cap a la sortida en Miquel torna amb les meves ulleres, gràcies m'has salvat, (jo no puc anar sense, no puc fer com tú Bernat) porto lents de contacte!!

Unes entrades ràpides per posar motor a punt amb la Maria i en Bernat i poc després ja piten la sortida, però aquí la entrada no és com les altres que et tires i nades, aquí vas saltant les onades que trenquen i et desequilibren i em trobo al mig d'un grup i quan puc començar a nadar tinc una pesada a la esquerra que insisteix en anar cap a la dreta passant per sobre si cal, afluixo a veure si passa i quan la tinc a la dreta torna a voler que anem juntes i ara si haig de parar i agafar aire perquè començo a notar signes de pànic, haig de fer un esforç per concentrar-me en respirar tranquil·la, dir-me que puc fer-ho, que quan pugui passar el grup aniré millor, torno a nadar poc a poc per agafar ritme i de repent estic a la primera boia i ara si, penso, ara ja puc donar gas i en un no res, estic a la platja i surto.

Cap a la bici, canvi de material, agafo un gel i a rodar, això si, amb compte que el terra està molt mullat encara.

El circuit és un tobogán i vaig sola, com sempre no hi ha noies davant a les que pugui seguir, i a la meitat de la primera volta un ex-culturista tatuat reconvertit en triatleta, decideix passar-me per posar-se davant però afluixant el ritme quan fa una lleugera pujadeta.......vale nen, ja t'he vist i va a ser que no......el torno a passar, es queda darrera i a la baixada torna a passar per fer el mateix.....cansino, que no vui veure't més el cul!!! torno a passar i al fer gir de 180º em prenc el gel i ja no torna a passar, l'he deixat enrere...van bé aquests gels amb cafeina....si,si.

La 2ª volta se'm passa volant i torno a boxes a fer canvi de material, surto bé de cames, amb bona respiració.....l'efecte del gel encara em dura i estic genial!

Quan porto un quart de la 1ª volta noto que algú s'apropa.....altre cop l'ex-culturista!!! ....i al passar pel costat em diu "va que esto ya está" i es torna a posar davant......està pesadet amb que li vegi els tatoos.

El segueixo, presionant a veure si no afluixa i es cansa.......arribem al punt de gir i es desinfla com un globus.....apa, aquí et quedes, peeesaaat!!!

Segueixo, torno a girar, començo 2ª volta i en un plis.......ja veig la catifa blava!!!!........ en Miquel, i en Quim i en Carles, que ja han arribat són allà animant i apreto una mica el ritme, amb les últimes gotes de gel que em donen forces i es para el crono en 1:16:28.

Anar amb la Maria a mirar les llistes i veure que hem tornat a fer podi és el millor regal per tancar una temporada que vaig començar tard i sense expectatives.

I això no seria així sense els grans Miquel i Bernat que són darrera motivant, i sense els grans companys d'aquest equipàs que ajuden a entrenar sempre que poden, ¡¡Gràcies, sou els millors!!

La propera temporada nous reptes.....olímpica? half?......ja veurem...... ;-))

Bé,

el meu primer triatló sprint oficial (en vaig fer un a Malgrat fa molts anys amb BTT que no compte).

PRE:

El dia abans, que va ser quasi més estressant que el mateix dia de la cursa, primer error: per estar "decent" vaig i em depilo el dia abans. Sabeu l'anunci del seguro... EEEERRRORR!!! les ingles cremadetes i amb Silviderma... pfff 

Tema material. Em veus preguntant al Sergi com em poso el dorsal (tenía un portadorsal de SBT però no els topes ni els "fils" per agafarlo), a on em poso el xip (per suposat em compro el porta-xips sbr), i el més complicat, a on poso el numero a la bici (em dóna un invent amb cargols, etc. que he de muntar entre el frè i el cuadre de la bici). És clar, arribo a casa, i el numero de la bici toca la roda i el quadre... he de llimar la part de dalt i de la dreta del número... no tinc eines... etc., a part, que on poso els 2 gels, si porto tovallola o no, alguna cosa per canviar-me després..., bé, no m'allargo, suposo que tots ho heu patit. Entre pitus i flautes acabo a les 23h deixant-ho mig preparat.

Intento dormir, obviament amb un nen de 12 dies no et deixa ni que ho intentis, i a la mitja hora ja está plorant. Tampoc m'allargo. Només dir que quan aconseguim que dormi, vaig a fer un riu i... NO POT SER! sona el despertador. Calculo que he dormit una hora i pico en tota la nit. Tampoc m'estresso molt, "en la linea" d'aquests dies.

son les 06:00h. Penso que encara tinc temps (obren els box a les 07:15) i de Vilassar a Santa Susanna hi ha com uns 40min. Error! esmortzo, torno a veure la bossa i em falten la meitat de les coses! m'havia oblidat les ullleres de l'aigua, les sabates de la bici... weno... començo a estressar-me. Vaig a buscar el cotxe, ostres! he de inflar les rodes!!! bé, surto de casa a les 6:50 i a 140km/h per l'autopista estressat que no arribo.

Entro a Santa Susanna i encara veig un camió posant els conos del circuit de bici... ???? ... collons, si que s'ho agafen amb calma aquests!

M'equivoco 3 cops per poder entrar a la part de la platja i trobar l'hotel Caprici, son les 07:20 o així i...  no hi ha ni Déu!!!! hi ha gent de la organització i tot buit. 

que collons está passant!!! m'he equivocat de poble? hi ha un altre cursa? que collons passa??? 

A veure pensa Pere, que fas... solució: truco a l'Anna.

Ring... 

Pere: bones, on esteu???

Anna: estem arribant

[penso: ah, si que van justos aquests també, no?]

Anna: Tu on estás?

Pere: Jo ja estic al costat dels boxes! però no hi ha ningú!!

Anna: Però no vas rebre el mail?

Pere: Ein? Quin mail?

Anna: El que deia que es retrassava la sortida una hora

[penso: La mare que em va parir!!!! ]

[Anna, he de dir, que he mirat i remirat i no he rebut cap mail.]

Bueno, "no hay mal que por bien no venga" i així he arribat amb temps de sobra.

Arriba l'Anna i en Carles (penso: ja estic salvat).

L'Anna diu que va de pardilla i tal... i en Carles em pregunta que fer amb això i allò, jo no en tinc ni ideia i l'Anna va dient... "que feu! això es així! això va aquí! no heu portat xancletes? has de treure això que no val la pena, posa allò que es millor per que després ja no tornes a entrar a boxes, que si aquí que si allà..."  total, de pardilla res de res... una experta total! gracies a ella no vaig fer uns quants errors que hagués fet de ben segur.

Arriba el Jose, l'Aitor l'Albert... ja hi som tots!

CURSA

Estem preparats, l'aigua está perfecte, escalfem una mica i de seguida ens criden per començar. Em situo cap al final i a la dreta, no vull sortir i morir ofegat a les primeres de canvi.

Meeeeeec!! som-hi!!

Ho faig bé, amb tranquilitat, deixo que es tirin tots com a sardines davant meu, em tiro tranquil·let, em desvio cap a la dreta i començo a nedar.

Tot i la tranquil·litat, m'estresso ja que tinc un parell a l'esquerra bastant aprop que em generen moltes turbulències. Finalment persegueixo a un que sembla que nada bastant bé i va al meu ritme. Estem arribant a la primera boia, vaig estressat però bé. Passo la boia perseguint al mateix una mica obert però ho prefereixo. 

Segona boia, vaig forçadet però bé.

Tercera boia anem a girar a l'esquerra per enfilar cap a terra, i de cop i volta... estic rodejat de uns 10 triatletes!! però d'on ha sortit aquesta gent?!! perdo la meva referència i em començen a donar cops a dreta i esquerra! però què passa??? m'ofego!! No sé si repartir també o intentar sortir cap a la dreta o ... espera... veig un forat! apreto els dents! i consegueixo avançar i sortir del mig de tanta gent. Per fi... un altre vegada tranquilitat "relativa".

Surto de l'aigua i cap a la bici.

M'ho agafo en calma, em trec la sorra dels peus... em poso els mitjons... em poso les sabates, el dorsal, el casc, les ulleres i... som-hi!

Intento agafar el meu ritme però em passa un, un altre, un altre!! m'he de posar les piles!! Apreto. Em passa en Bernat a fondo i em diu: "Pereeeeee, no t'enganxis! queda't a la dreta!"

Queeee??? ni hablar!! apreto a tope!! 2 rotondes després ja no els puc seguir 

jajaja Bernat, tens raó... snif, snif he d'entrenar més.

M'enganxo a un que em passa i té bones cames, bona elecció. Em porta tot el tram de la bici a moooolt bon ritme. Vaig amb el ganxo però el puc seguir a roda. A la rotonda d'inici veig el Jose amb la càmera... a fer la pose de la victòria... foto... click... Ojo que has d'agafar la rotonda!!

Acabo el tram de bici. 

Vaig fós... arribo a l'entrada de boxes, peus a terra i... que passa!! no puc córrer!! penso que això son les sabates de la bici que no corro bé. Si, si, deu ser això... el del darrera demana pas però no puc correr més! son les sabates de bici segur.

Em trec les sabates em poso les de córrer i... aiii..... quasi rampa... m'he deixat de reserva el segón gel (per si un cas). Doncs, si que es el cas, ho necessito més que l'aigua!!  l'agafo i cap a dins! si en tingués 2 més també els agafava! ara entenc tot el material que sempre porta en Ciscu!

M'aixeco... uffff... quasi necessito una grua per aixecar-me. Només penso en no entrebancar-me amb la moqueta dels boxes. Un peu i després l'altre, així, així... ufff... no tiro... quant temps tarda en fer l'efecte el gel??? vaig fotut fotut (ho sé Miquel, ho sé... he d'entrenar més).

En tot el tram de córrer em van passant tots els que havia passat a la bici! jajaja

Veig en Carles... "vinga vinga!!!" uf, vaig concentrat per poder acabar tot el tram corrents. Veig l'Albert... "a Tope!!!" pfff, com afluixi una mica aquest m'enganxa segur. l'Aitor! "anem-hi!!" el veig també al seu ritme. Em concentro que no puc... osties l'Anna! faig veure que tinc bona cara animant-la "Com vas! com vas!!". A la que passa torno a fer ganyotes... uff... ja m'agradaria anar com va ella.

Pateixo els 5kms que em semblen 10km, finalment acabo!! oooeeeeeeeoooeeooeeooeeeee!!! [10 segons després d'acabar-la: No sé si en faré un altre! quin cansament!]

Em relaxo, menjo un donut, beguda, em vaig sentint millor.

En Bernat ha fet 7é!! quin crack! i en Carles el 38!! l'Anna la primera de la seva categoria!! pfff com aneu... molt bé!

El Jose Manuel em diu... "Se te veía muy relajado en el running! tendrías que haber apretado un poco"... collons!!! Jose! si no sabía ni si la podia terminar!!! lo de siempre... tengo que entrenar más, lo sé.

[una estona després d'acabar la cursa: A entrenar més i estar millor per la seguent!!]

Resumint, a part del patiment i la novatada, he disfrutat un munt de l'experiència.

Clara, t'entenc el que dius de les curses sprint, quan estigui més en forma, crec que preferiré curses més llarges on pugui anar més temps a un ritme... el meu. ;-)

Gracies a tots/es ja que sense vosaltres no faria els entrenaments cada setmana!

No sabria trobar la paraula per descriure el que sentia els dies previs, una barreja de por i emoció per veure com me'n sortia en el repte en el que m'havia ficat, animada sobre tot a fer aquesta en concret per una confiada Maria, que creia en mi més que jo mateixa, la millor padrina que es pot tenir per començar.

Nadar al mar no m'agrada gaire, l'any passat ja ho vaig provar i vaig desistir, i aquest no pintava massa bé. 

Però aquest equip té per costum no deixar que ningú es rendeixi davant un entrebanc, i és clar, havia de nadar al mar, sí o sí, i així vaig anar fent els entrenaments al mar, fins arribar a ahir.

Arriba el diumenge i hem de matinar, havia descansat i estava animada, més tranquil·la del que pensava.

Anem cap a Montgat, la Maria en Miquel i jo, veient com el dia comença ennubolat i plujòs, intentant que això no ens desanimi.

Els preparatius van ràpid i anem a veure la sortida d'en Miquel, nosaltres encara tenim per una estona.

El mar està picadet, quines onades!! Espero que no em doni un atac de pànic!!

I sense donar-nos compte ja ens preparem per anar a escalfar, acompanyades d'en Dani, que fa de supporter, avui hem canviat els llocs.......

Piten per entrar al calaix de sortida, entrem acompanyades dels ànims dels compis que han anat en bici,quatre indicacions del jutge i apa.........gaaaasss a fondo!!

Ja estic a l'aigua, sola encara que envoltada de gent, sense cap company de l'equip que em faci de suport si em dona el "yuyu", ara lluito amb el mar i amb el meu cap perquè tot vagi bé.

Vaig avançant cap a la boia sense rebre ni un cop, cosa que ajuda bastant a no sentir-me ofegada, gir a la dreta i a la següent, vaig avançant gent, passo la segona boia i de repent, vaig sola, ningú al costat ni davant mateix, imagino que estic al mig entre el grup davanter i el que va quedant enrere, i així arribo a la tercera, amb bon ritme i sense sentir-me agobiada......oleee ho estic fent!! 

La última boia i gir a la dreta, enfilant cap a la platja, cap a l'arc d'arribada, tram per on distingeixo un grupet que va davant......uishhh i la resta?? va darrera?? no pot ser......tan bé vaig?? No, deu ser que amb les onades no ho veig bé.....

I toco sorra, peus a terra i cap a la transició........sento que m'animen "va que vas molt bé, de les primeres" ....toma ya!! subidón!! parcial swim 16:46, neopré fora, trastets de bici i més gaaasss.

Sento "vengaaa, pilla una buena rueda" doncs ni de conya, o massa lentes o massa ràpides, res, doncs a currar, glop d'aigua amb gels i som-hi.

El circuit és planer excepte una pujadeta on veig al final en Dani Bofill, animant quan veu el logo SBR del trimono i al·lucinant quan em reconeix al passar pel seu costat, encara recordo la seva cara amb la boca oberta, jajajaja.

Final primera volta, faig segona i va que aquesta és la última...... sento "a muerteeeee".....inconfundible el crit de guerra d'en Ciscu!! otro subidón!!

I ja torno a estar a boxes, tram bike 40:03, canvi de material i a còrrer!!

Quan he estat al costat de fora, de supporter, sempre he preguntat a qui la feia si sentien els ànims, ara ses del cert que sí, que ho sents tot, potser no distingeixes d'on ve exactament, però arribar al teu cervell, arriba, i com s'agraeix!! 

Aquí, corrents, va ser on vaig notar el primer flaqueig i no de cames, anava massa forçada de ritme al princpi i amb la respiració una mica accelerada, vaig notar l'amenaça de punxada de flato, doncs res, afluixo, respiro i si puc ja apretaré.

La segona volta la vaig fer empesa pels ànims de tots els que tenia allà al meu costat animant, familia, amics, companys d'equip......i la entrada a meta és una sensació....¡¡¡¡increible!!!

Trepitjar la catifa blava i veure l'arc d'arribada sabent que has acabat, que ho has aconseguit, no es pot explicar si no ho vius, ara ho se, tram de còrrer 24:37, temps final 1:21:26.

I el que em va agradar és poder arribar a meta i no estar tancada en un recinte on no poden entrar els acompanyants, sino estar amb la gent que ha anat fins allà per estar amb tú i deixar-te portar per la emoció i picar de mans i abraçar a qui t'espera.

Algú mooolt savi em va dir que se'm faria curta, no li faltava raó, em va passar volant, però la vaig gaudir tant com vaig poder.

Està clar que ara ja he entrat en el cercle viciós que és competir en triatló i més si a la primera quedes segona del grup d'edat......subidón dels bons!!!! Això potser no es repeteix més, però aquesta medalla, ja és mevaaaaa!!!!

Miquel, Bernat, sense els vostres entrenaments, i consells, i ànims, i confiança en les meves possibilitats, evidentment, no hagués fet el que he fet.

Gràcies als ànims de la meva familia, la de sang, i als de la familia SBR OPEN TEAM, va ser que vaig volar cap a meta diumenge.

Aquesta medalla, la primera, us la vui dedicar a tots, però més especialment a qui ha fet possible que m'animés a competir, ajudant-me a entrenar, a millorar, fent que creiés que ho podia fer, per vosaltres, Maria, Jose i Dani.

Es pot estar més orgullós de ser part d'un equip com aquest? No, no es pot.

Ei... Jo ahir, vaig descobrir el que era una pajarón de collons en una cursa!!! Vaig començar pensant en fer una bona natació, ahir era sense neopré i jo no sóc el mateix amb que sense!!! Vaig sortir de l'aigua prou bé, amb bones sensacions i amb un temps prou bo, 13 min 36 segons, hi havia 800metres, la transició bé i els 5 primers km de bici els vaig fer amb un grup on hi anava prou bé però quan va arribar la primera pujada el grup va marxar i jo vaig tenir feina per fer anar la bici a més de 10 km/h, seguidament va arribar el Martí hi em va passar com si res ( això em va acabar de tocar!!!) a partir d'aquí em vaig arrossegar tota la cursa amb molt molt males sensacions. Al final vaig poder correr els 2 últims km amb prou dignitat i pensant que l'any bé hi tornaria...... per venjar-me de mi mateix!!!!

Al final 1h 11m 57s (malament!!!!)

Gasss i a per la propera!!! Que les pájaras no són cada dia!!! Collons

Divendres després de la feina i d’un mini entrenament a la piscina,
varem  pujar cap a Banyoles!!!
Començava a estar nerviosa, quan vem arribar els companys de l’Òscar
van decidir anar a trotar una miqueta, vaig pensar Noooooooo! demà no
em podré ni moure!però desprès pensant em va venir al cap, i per què
no? igual et va bé!Vaig anar una mica ofegada per la humitat que hi
havia, però la veritat que em vaig trobar bé. Vaig estar tota la tarda
amb un no se que a la panxa, tenia la sensació que estava amb una
concentració rotllo jugador de futbol, jejeje No farè cap comentari de
com vaig dormir, no hi han excuses!

Al matí, vam esmorçar i vam anar  a fer el reconeixement del circuit
de bici( TOT!), xino, xano,vaja el meu ritme de la cursa!jejeje

Tots em donàvem consells, Sonia plat petit, molinillo, suelta....Sonia
només hi han dos “repechones”, i jo pensava repechones i que més!!! a
la baixada del segón repechón hi ha bufa el vent de cara et costarà
pedalar, en aquell moment era massa informació, el rau, rau de la
panxa no em deixava processar la informació!però agraïda pels
consells.
Em trobava bé malgrat no hagués descansat prou, vem dinar i cap a boxes!

Les cames em tremolaven, la gent va començar a calentar a l’Estany, jo
no m’hi vaig tirar!, no volia que em passes igual que l’any passat,
eh!Beth i Imma i no poder sortir de l’aigua!jejeje

Comencen els nois ,estic tremolant, quina sensació! no se que em passa
és una barreja de nervis i emoció, tinc un nus  a la gola que no em
deixa respirar, però és molt xulo!

Ens toca a les noies, peco de prudent i en el pantalà ( vaja la tarima
flotant)  estic a casi a una cantonada, la sensació és brutal, em va
la imatge de les pros, Laura Bennet, Paula Findlay etc....

El millor quan sona per megafonia senyores triatletes estàn a les
odres del jutje de sotida... ooohhhhhh... se’m salten les llàgrimes!!,
piel de gallina..no tinc paraules per descriure la sensació... saltet
i a l’agua patos....nedo en diagonal per anar a la supermegaboia, tinc
un peus davant meu que em van bé, i vaig fent tinc flato però no em
molesta gaire, girem i cap la segona boia..quina sensació més
agradable a la boca, és aigua dolça.. giro i recte deixo els peu de la
noia, va fen esses, i prefereixo anar a la meva... ja estic he acabar
de nedar... s’ha fet curt!tinc la mateixa sensació que l’any passat,
m’agrada!, surto de l’aigua la Vicki m’anima, és la ostia!!!


Vaig trotant per agafar la bici, ja se el que m’espera!!, aquest any
no m’ofego fent la transició, ja no em falta aire, que bé!

Faig el meu ritual de dalt a baix... la jutge em felicita per la meva
transició, acollonant!! potser vaig trigar molt però no em va dir res
de corda’t el casc, el dorsal darrera....

Agafo la bici i surto corrent amb les sabatilles de ciclisme!! faig un
comentari, em fotré una ostia baixant per la rampa, jejeje un dels
voluntaris em diu puja després de les banderes, li dono les gracies,
em posso a la dreta a un costat i em pujo!!! començo a pedalar, ja
estic arribant a l’ermita, em posso de peus a la bici,  pujo
bé!!encara em que da el més dur!ja arribo, moliiinillooooo!!! em
começa a passar tot cristo, però no passa res jo segueixo al meu ritme
i posso en pràctica tot el que m’han dit al matí, segueixo lluitant
amb mi mateixa... tot el que puja baixa...només em queda el segon
repechón, jejeje baixo i cap a la segona pujada..... m’adelanten
noies, em deuent veure molt malament, per que em diuen vinga engaxat a
la roda que anem agafar aquella del davant! (gràcies noies pels
vostres ànims) jo em trobava bé! ja estic i ara toca baixaaaar!
m’agrada això de pujar amb la bici, no puc creure, és divertit!!jejeje
estic gaudint com un nen petit!!quan baixes és brutal la sensació de
velocitat.....Ja estic, T2, només falta córrer, pujadeta a l’ermita,
dos cops, 1er Km.. merda! tinc els quàdriceps mig enrampats!! si corro
una miqueta més ràpid caure al terra!, tinc dos opcions anar més ràpid
i no acabar, o baixar i acabar, prefereixo la segona opció, no sóc
pro, són una aficionada,  fins ara estic gaudint, per que espatllar
aquesta sensació? val la pena? a mi no! feia temps que no sentia això,
que és el que em va fer memòria del per què m’agrada aquest esport!!!
i t’esperi la teva parella a l’entrada de boxes i et faci un abraçada
no te preu...jejejeje

Dissabte em vaig llevar a casa, a les 9 del matí perque la meva germana petita em pogues fer les trenes que duia.Un cop fetes em vaig posar a preparar la bossa ja que a les 12 en Xavi Sierra i l'Anna (la seva dona) em passaven a buscar per casa per pujar cap a Banyoles. Us haig de confesar que vagi passar un matí amb molts nervis, tenia la panxa tota remoguda. Durant el mati els nervis se'm van anar passant.

Arribem a Banyoles, anem a buscar els dorsals i un bon lloc per dinar. Un cop dinats, anem a la furgo per començar els preparatius. Ens canviem, agafem les bicis i ens dirigim cap a boxes. Mentre anevem cap a boxes m'adono que la roda de darrera estava un pèl desinflada, així que amb l'Anna anem a la carpa de SBR i allà en Sergi me la infla. Seguidament vaig cap a boxes on em trobo la meitat de l'equip perquè la'ltre meitat havia anat a buscar el DNI, cosa que jo també havia de fer perquè no el portava. Pujo sobre la bici i cap a la furgo. Però pel camí me n'adono que hi ha alguna cosa a la bici que no funciona del tot bé. Baixo i em donc compte que la roda de darrera està desinflada del tot. Merda, he punxat; però sort que me n'he adonat ara i no al mig de la cursa. Torno a la carpa de SBR i l'Alfredo em canvia la càmera.
Ara si, amb tot apunt, entro a boxes, deixo la bici i ho preparo tot.

Al cap d'una estona, i després de trobar-me amb les noies, ja estavem preparades a la moqueta per saltar a l'aigua.
A la que donen el senyal em tiro de cap i a nedar. Per sort meva es nedava sense neoprè i vaig disfrutar com mai el tram de l'aigua. Les sensacions molt bones des d'un principi. Vaig acabar amb un temps de 13'23''.
A la que arribo a terra em poso a correr i a fer la primera transició. En el moment de sortir amb la bici em quedo encallada a una rampa que no podia pujar perquè anava amb la bici a la mà i les sabates em feien relliscar cap avall. Sort d'un bon home que va passar per allà i em va donar una petita empenta.
Finalment, pujo a la bici i començo a pedalar. Els primers 4 km molt bé, però cullons quines pujades, perquè allò no eren repechons. Poso plat petit i anar rodant. La meva sensació es que anava a 0.1km/h. I alhora anava pensant que ho estava fent molt malament ja que anava molt lenta i anava veient que tothom m'adelantava. intentava seguir a grups de noies, cosa que vaig aconseguir uns quants km però a la que arribava la pujada se m'escapaven. Sort dels ànims de la Sònia. A més, anava pensant amb la cursa a peu, ja que no volia que em passes com a Matarò que vaig còrrer amb les cames super dures.Tot i aii, ho vaig donar tot pensant que el que hauria de ser ja vindria.
Arriben els ultims km en bici i me n'adono que amb les dues noies que anava a la bici eren del meu grup d'edat. La bici l'acabo amb tun temps de 44'34'' (molt malament).

Vaig la segona trancisió super ràpid i surto darrera una de les noies, l'altra es queda enrera.
Em poso a còrrer, però tenia el coll supr sec i necessitava beure. Finalment arribo a l'avituallament, però em passo en beure aigua perquè després em comença a fer mal la panxa. Al final de la primera volta ja no podia més i a sobre m'adalanta l'altra noia i veient que la quarta no la portava amb massa distància. Però faig un esforç i penso va que ja només queda una volta. La veritat és que de cames em vaig trobar molt bé, llàstima que havia begut massa aigua. La cursa a peu la completo amb un temps de 23'33'' (millor que les sensacions que havia tingut).

Finalment arribo a meta destrosada. I havent quedat 3era del grup d'edat.
Contenta però amb el regust de les males sensacions dela bici i el còrrer. I de que el premi no el vaig poser agafar, ja que vaig haver de marxar....


Tot i així molt contenta pels ànims de tothom. Som un gran equip. Ho diu la petita del grup!!! :)