- Home »
- Competicions , TRI Half »
- Més rampes que l'Alpe d'huez però finisher By Martí
Escrito por :
Unknown
dimarts, 27 de setembre del 2011
En primer loc dir-vos que ha estat dur de collons. Quina manera de començar en això.
El nedar ha esta curiós: tots amb gorros vermells de federats, altres amb blau de sailfish i en Joan, en Jordi i jo amb un de “rosa” i erem els únics!!!el tio del dorsal ens va fotre la pirula (i a sobre ens dèia si teníem microchip personal, en plan implantacions al cervell). Tot i els nervis he acabat bé (el 1r SBR i 96 general) amb 30: 48 tot i que a mi em marcava 30.30, ja que han donat la sortida abans que ens foteésim a l'aigua. I ense viratges que si no arrasso! A la transició, típic amb mi, l'he liat. No trobava els mitjons i resulta que els havia posat a la bossa que ja tenia lligada amb un nus. Els he buscat, he remenat les dues bosses, vaia xou! A la bici m'he sentit bé. la pujada m'ha agradat, però a la baixada em passava molta gent (em falten pinyonets). Al final de la primera volta l'he tornat a liar. A la rotonda he vist la meva dona i les altres dones SBR i he saludat, i com no havia de girar a l'esquerra I HE CONTINUAT RECTE (Miquel ho senrto però vas dir que no podíem saludar a la família però també vas dir que néssim a gaudir de la prova... He fet mitja volta i vinga tornem-hi. Després no podia obrir les barretes i m'ha atrapat en Joan. A la pujada (que he fet bastanta estona amb plat gran rotllo Pantani) i he tornat a fer una de les meves, al poble de Caserres (o ves a saber com es deia) hi havia penya en una terrassa d'un bar. Els hi he dit: 2guardeu-me una birra que ara vinc” la penya rient! A més anava saludant a la gent que m'animava i anava enviant agraïments i petons (collons Miquel quina concentració!) és superior a mi! Tinc la serotonina alta i estava atope d'endorfines. Al final de la bike la cosa s'ha començat a trorçar: en una de les últimes pujades dins Berga m'ha agafat una rampa. Al començar a córrer ja m'he notat que les cames començaven a fallar...he begut malament? He apretat massa a la bici...Miquel tu diràs. La cosa anava fent però anava prou bé de ritme però el recorregut era duríssim amb ple de pujades. Al final de la primera volta hi havia una rampa de collons (perdoneu la paraula) i derpés d'aquí m'han pujat els quadriceps i he hagut de para i caminar coix. M'he recuperatr i he anat fent. La segona volta encara més dura i les cames reventat per tot arreu (aquí ja no saludava sinó que em cagava amb tot. Al final de la segoa volta, tot i l'aturada per la pixadeta de rigor, he passat en Xavi que pobre estava per terra amb rampes. He passat a ser el primer SBR Open team però Xavi jo també estava reventant de rampes...cada baixada o pujada era un patiment. He caminat unes 15 vegades i a la tercera volta ha estat lamentable, m'ha agafat rampes als peroneos (o sigui al bessó a la dreta) i la cama em tirava cap a la dreta, sembla borratxo (aquesta setmana em fotré vinet, pizzes i xipirons) i quasi caic a la carretera. Els últims 4 km he caminat molt més que he corregut. La pujada dels nassos m'ha acabat de maxacar i he tornat a parar mig per terra intentant estirar però encara se'm pujaven més. Els últims 700 metres han estat eterns, no podia ni caminar. Feia perna, intentava córrer però no podia. La recta final l'he fet corrents com un ànec però amb la samarreta de l'SBR! Que per cert em queda de collons...ja veureu les fotos. He acabt el 202 i tot i córrer en 1h 51” (si hagués seguit el ritme de la 1 volta hagués fet 1h 38-1h 40”) catxim dena...i al final 5 h 16'556” i el 162, 2n sbr (Miquel vull veure la teva quiniela, quasi te la trenco...). però s´c finisher tot i les rampes (a les cames i durant la cursa) Però he decidit una cosa: si torno a Berga serà per la Patum i per emborratrxar-me, passo de patir. I a partir d'ara olímpiques. I per colofó feien un sorteig i m'ha tocat un pulsometre podometre Suunto!!!valorat en 250 euros. Me'l venc (qui m'el compra?) S ergi te'l canvio per un casc dels bons i te'l vens tu...però no us ho perdeu: a la festa de presentació de la half van sortejar coses i a mi em va tocar una caixa de 30 barretes mulebar (2'5 euros cada) i a la meva dona un seient Aragon 18!(100 o més )!!estimo aquesta marca!!! Tinc un vi en fresc i un pot de foie esperant-me però amb la barreja de gels i barretes que m'he cardat tinc la panxa que sembla una rentadora. Per cert acaba de sonar, vaig a estendre la roba de finisher!
161
5043
LÓPEZ VILA, MARTÍ
LLICENCIA DE DIA
ABM
05:16:56
96
00:30:48
146
02:55:05
30,84
03:25:53
203
1h 51'03"
El nedar ha esta curiós: tots amb gorros vermells de federats, altres amb blau de sailfish i en Joan, en Jordi i jo amb un de “rosa” i erem els únics!!!el tio del dorsal ens va fotre la pirula (i a sobre ens dèia si teníem microchip personal, en plan implantacions al cervell). Tot i els nervis he acabat bé (el 1r SBR i 96 general) amb 30: 48 tot i que a mi em marcava 30.30, ja que han donat la sortida abans que ens foteésim a l'aigua. I ense viratges que si no arrasso! A la transició, típic amb mi, l'he liat. No trobava els mitjons i resulta que els havia posat a la bossa que ja tenia lligada amb un nus. Els he buscat, he remenat les dues bosses, vaia xou! A la bici m'he sentit bé. la pujada m'ha agradat, però a la baixada em passava molta gent (em falten pinyonets). Al final de la primera volta l'he tornat a liar. A la rotonda he vist la meva dona i les altres dones SBR i he saludat, i com no havia de girar a l'esquerra I HE CONTINUAT RECTE (Miquel ho senrto però vas dir que no podíem saludar a la família però també vas dir que néssim a gaudir de la prova... He fet mitja volta i vinga tornem-hi. Després no podia obrir les barretes i m'ha atrapat en Joan. A la pujada (que he fet bastanta estona amb plat gran rotllo Pantani) i he tornat a fer una de les meves, al poble de Caserres (o ves a saber com es deia) hi havia penya en una terrassa d'un bar. Els hi he dit: 2guardeu-me una birra que ara vinc” la penya rient! A més anava saludant a la gent que m'animava i anava enviant agraïments i petons (collons Miquel quina concentració!) és superior a mi! Tinc la serotonina alta i estava atope d'endorfines. Al final de la bike la cosa s'ha començat a trorçar: en una de les últimes pujades dins Berga m'ha agafat una rampa. Al començar a córrer ja m'he notat que les cames començaven a fallar...he begut malament? He apretat massa a la bici...Miquel tu diràs. La cosa anava fent però anava prou bé de ritme però el recorregut era duríssim amb ple de pujades. Al final de la primera volta hi havia una rampa de collons (perdoneu la paraula) i derpés d'aquí m'han pujat els quadriceps i he hagut de para i caminar coix. M'he recuperatr i he anat fent. La segona volta encara més dura i les cames reventat per tot arreu (aquí ja no saludava sinó que em cagava amb tot. Al final de la segoa volta, tot i l'aturada per la pixadeta de rigor, he passat en Xavi que pobre estava per terra amb rampes. He passat a ser el primer SBR Open team però Xavi jo també estava reventant de rampes...cada baixada o pujada era un patiment. He caminat unes 15 vegades i a la tercera volta ha estat lamentable, m'ha agafat rampes als peroneos (o sigui al bessó a la dreta) i la cama em tirava cap a la dreta, sembla borratxo (aquesta setmana em fotré vinet, pizzes i xipirons) i quasi caic a la carretera. Els últims 4 km he caminat molt més que he corregut. La pujada dels nassos m'ha acabat de maxacar i he tornat a parar mig per terra intentant estirar però encara se'm pujaven més. Els últims 700 metres han estat eterns, no podia ni caminar. Feia perna, intentava córrer però no podia. La recta final l'he fet corrents com un ànec però amb la samarreta de l'SBR! Que per cert em queda de collons...ja veureu les fotos. He acabt el 202 i tot i córrer en 1h 51” (si hagués seguit el ritme de la 1 volta hagués fet 1h 38-1h 40”) catxim dena...i al final 5 h 16'556” i el 162, 2n sbr (Miquel vull veure la teva quiniela, quasi te la trenco...). però s´c finisher tot i les rampes (a les cames i durant la cursa) Però he decidit una cosa: si torno a Berga serà per la Patum i per emborratrxar-me, passo de patir. I a partir d'ara olímpiques. I per colofó feien un sorteig i m'ha tocat un pulsometre podometre Suunto!!!valorat en 250 euros. Me'l venc (qui m'el compra?) S ergi te'l canvio per un casc dels bons i te'l vens tu...però no us ho perdeu: a la festa de presentació de la half van sortejar coses i a mi em va tocar una caixa de 30 barretes mulebar (2'5 euros cada) i a la meva dona un seient Aragon 18!(100 o més )!!estimo aquesta marca!!! Tinc un vi en fresc i un pot de foie esperant-me però amb la barreja de gels i barretes que m'he cardat tinc la panxa que sembla una rentadora. Per cert acaba de sonar, vaig a estendre la roba de finisher!