dilluns, 2 de febrer del 2015
Doncs un any més, i ja van 4, toca una cita de les que m'agraden, la mitja de Granollers. A més aquest any arribo a un plus de motivació.... els entrenaments de la marató m'han posat les piles, gaudeixo com mai corrent (quants compis m ho van dir durant anys i no els creia.....ejem, ejem) i sé que puc destrossar el crono, que pot ser el meu dia.
Així que arribo a la cita nerviosa, impacient, amb moltes moltes moltes ganes. Tinc memoritzada la tàctica que m'ha passat el meu Personal Assistant de Curses , ara només toca obeir les ordres.
Com sempre ens trobem els compis d'SBR Open Team per escalfar junts, fer foto family i compartir els moments previs.
Arriba hora i Sortidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Una gentada amb ganes avança i jo els hi deixo fer. He d'anar a 4:45, i com que el meu “garmin” no acaba d'anar bé he de calcular mentalment..... tan bé calculo, que passo el primer km a 5.... M'agafa terror ! Dioooooos així no anem bé !!!! Apreto, desobeint indicacions..... però he de recuperar temps perdut !!! Passo 2 km a 4:30. Béeeeeeee, ara sí, ara a posar-me a 4:45. I per fi, al km 3 ho trobo !!!
Vaig passant km mirant crono i vaig amb una precisió que penso que potser tinc gens Suïssos. Vaig tan concentrada que gairebé no escolto música ni veig la gent.. només miro el crono cada vegada que passo un km i “actualitzo” dades.
Km 5, tot segons el previst. Em noto potser massa ràpida, potser començo a notar algu de fatiga.. Però al 7 gel i vingaaaaa em refaig.
Ara toca aguantar i potser començar a escoltar una mica música, no ?? o quin rollo de cursa m'espera.. Paro atenció: Lady Gaga em diu: You know that I want you, And you know that I need you, I want it bad, your bad romaaaaaaaaaaaaaaaaaaance. Seeeeeeeeeeeeeeee
Van passant els km i torno a treure la calculadora i a no escoltar música....... com aquell que no vol ja estem al 12 i a la famosa zona dels tobogans.... Faig tot el que he de fer: apretar baixades, aguantar pujades i m' animo, m' animoooooo, veig que porto la meitat. M'animo massa, em noto fatigada, tinc por de que em passi factura però és ara o mai.... és Gloria o Muerte Destrucción ;-)
Km 14 gel amb cafeïna (avui dormiré poc, sort que aquesta setmana he saldat comptes amb el meu llitet) i “reposo” mica.
A partir del 15 apreto miqueta i quan arriba el 16.. tinc via lliure.... he de “buidar-me”.
I com que sóc molt molt obedient aixeco el peu del fre, escolto N.E.R.D i diem a la vegada: You can't be me, I'm a Rock Star... i la gent que tinc al voltant em mira.... Sort que no tinc vergonya .... s'ha quedat a casa avui !
Començo a apretar de veritat, em noto “al límit” però no penso parar.... a muerteeeeeeeeeeeeeeeee.
Vaig passant gent, km, i em va agafant una felicitat enorme... si fa un temps em diuen que a una mitja al km 16 començaria a apretar i a sentir-me be no m'ho hagués cregut. Però sí !!!!! Ho estic fent, passant pel 17 a topeeee, 18 meeeeeeeeeeeeees, 19, ja ho tinc ja ho tinc !!!!!!! I quan veig el 20 allà sí que ho dono tot, m'agradaria fer l'últim per sota de 4 , així que em deixo la pell...
Passo l'arc de meta que si em diuen que he de fer 100 metres més em desmaio.... però quan miro el crono i veig 1:35:09 Buuaaaaa
No només he baixat el meu temps anys passat sinó que he destrossat la meva MMP (1:38:45)
Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Així que ara toca gaudir el subidón i agafar forces perquè la festa continua... jejejeje.
Gràcies especials a en Miquel (Blanchipower) pels entrenaments del 2013, que he “recuperat” i m'estan posant a to.
Gràcies també Uri, com t he dit, els entrenaments del dimarts: Són teus !!!!
I com no, gràcies al meu Assistant... Maaaaaarc !!!! Des de que et vaig “contractar” faig tiempazos i les curses em surten rodones. Ets un crack corrent i planificant.
Ara, per descomptat, felicitar a tots els compis que també heu fet aquesta cursa... que és bonica, però “se las trae” i molts heu fet MMP...... Com mola ehhh??
I donar les gràcies a tots pels ànims, missatges, guasas, correus...... Sou els millors !!!!
I les proves gràfiques. Alguns de la family abans de la cursa i la meva cara de FELICITAT al final
