Doncs com qui no vol la cosa l'hivern ja ha passat i tornem a tenir temporada de Tri !!! Així que anem cap a Salou a fer la primera Half de la temporada i la 5ª en total (ja em puc treure la L).

La Half per a mi comença el dia abans. Dia de preparació, de nervis, d'anar al lloc a on competeixes per a deixar bici a boxes, mirar recurregut de swim.... Així que, aquesta vegada quedem en Martí i jo dissabte a migdia per anar junts cap a Salou. 

Aquí comença el primer repte del finde, desmuntar la roda davantera de les nostre bicis perque entrin al cotxe. Tots ja sabeu que tant en Martinet com jo som masters en mecànica.  Repte aconseguit! Desmuntem, fiquem bikes i rumbo a Salou.... Viatge de riures escoltant la senyoreta del gps, contestant trucades que ens fan  compis que estimem molt, i dient a la resta de conductors que trobem amb bicis: Go, Go, Go to Salouuuuuuu

Arribem a Salou i comença el segon repte. Tornar a muntar rodes... aquesta vegada ens costa algu més de temps però també ho aconseguim !!! Això és bon senyal.

Un cop a l' hotel, dinar, trobada amb Miquel, Maria i Viky i quedada a les 17 per a anar a boxes. A les 17 tot a punt. Anem a boxes deixem bikes preparades per la guerra i anem a prendre un "algu" a una terrasseta.

A les 20 retirada a sopar.

Jo he decidit dinar a l'habitació, i ben d hora per a intentar posar-me modo relax el més aviat possible. Així que abans de 22 ja tinc llum parat i decidida a dormir. Costa una mica, i em desperto un parell de vegades però quan sona alarma a 4:40 tot i la son m'aixeco al segon !!!

A les 5 trobada amb compis per esmorzar i preparats per sortir. 

Com sempre, nervis..... Ha plogut durant la nit però ja no. Deixem tot a boxes i en Martí i jo anem a fer mica run per escalfar. Estic super nerviosa...... però intento no pensar gaire. Una mica abans de sortida , neoprè, crit de guerra: Gaaaaaaaaaaaaaaaaaas i a l'agua patos.....

Fem mica escalfament i mirem boies... intento visualitzar recorregut que m'explica 27 vegades la Maria (1.000 gràcies) però tinc pànic.... a quedar-me última, no orientar-me.. vamos lo de siempre !!! 

06:53, abraçades i petons amb Viki, Maria i meeeeeeeeeeeeeeeeec al aguaaaaaaa

Això comença. Sortida súper neta... ni un cop... primera boia en marxa... vaig nedant amb ansietat...... però abans que m'adoni ja he arribat. Poso en marxa la tàctica que ens va ensenyar el Sensei de girar-la d'esquena. Ja que sóc un peixet despistat com a mínim amb estil... Així que gir i vinga mirar globo de la última boia que està lluuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuny.

Segueixo nedant amb ansietat.... no vull quedar-me última, tinc por de fer moltes ziga zages.. però penso que ja he passat per això abans i he sobreviscut... així que vaig fent i en una estoneta ja estic a boia que marca gir i tornada al punt de meta..... continuo nedant i encara nerviosa.... però quan em vaig aproximant a ultima boia em relaxo una mica... ja ho tinc !! 

Última boia, gir cap a la costa i nedar últims metres.. arribo a costa, toco terra amb mans i m'aixeco amb un somriure. Jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa seeeeeeee !!! Ara sí que comença lo bo!!

Corro cap a boxes. Tinc un altre repte, fer la T1 en menys de 7 minuts. Repte assolit, la faig en 4. Tomaaaaaaa!!!

Agafo la meva nena, corro fins a sortida i amunt. A volaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar

Només pujar a bike faig un gel i intento agafar ritme, però és impossible, anem per la ciutat els primers km i fins que no sortim no hi ha forma de poder "gaudir".

Un cop passats els primers km vaig rodant i em fan mals els isquios a dalt de tot.. no pot ser... si ahir estava bé..... vaig passant km i m adono que vaig forta, de fet no estic ni gaudint........ no vull reservar, però hauré de tenir mica de cap... no ??? noooooooo

Segueixo rodant, però isquios fan mal i em "preocupo" ai ai ai..... no pensaré gaire. Miro el paisatge, molt maco.... d'autovia.... el sol que va sortir mentre nedava...... i vaig pensant en l speed point. Un tram entre el km 48 i 52 a on donaran premi al més ràpid. És un objectiu difícil, però la bike és lo meu i ho donaré tot !!! 

Poc a poc, cames s'escalfen bé, em noto bé, cap mal i veig cartell que anuncia inici speed point: hora de treure tota l'artilleria. glop d'aigua i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas

Ho dono tot.. els primers km són de pujada progressiva, però desprès recta/baixada i aquí sí.. aquí trec tot. Encara deuen ressonar els meus crits de Yiiiiijaaaaaaa i Seeeeeeeeeeeeeeeee

Buf ! quin subidón !! Quan arribo al final penso... quina felicitat.

Ara afluixo, estic ko. Vaig fent i recuperant i pensant en gaudir. Així que torno a "apretar" i cap a Salou novament. Miro el temps i la mitjana i veig que vaig super bé....  !!! si tot va així em sortirà una bona cursa !!

Abans que pugui pensar gaire ja estic baixant de la bike...... corro fins a boxes i SUBIDON. A la meva filera només hi ha una bici !!! ostres !! això és molt bon senyal. Trec casc, canvio Bambes i per RUN

Començo a córrer i cames no van... Déu Meu.. crec que pagaré la bici... així que com he de passar per WC paro i de pas "descanso". Entro a WC i ... problema. la cremallera del trimono  s'havia trencat al matí i en Martí m'havia fet un apanyo per pujar-la però ara no baixa.... apreto, tiro, res.. no baixa... què faig??? bueno... doncs res... m'agafo el trimono per darrera i penso, daños colaterales.... adiós trimono. Tiro amb força i aconsegueixo trencar-la del tot i baixar-la.

M ho torno a pujar, descordat (sort que porto un top ben maco).... i surto a començar el run (again)

Cames no van..... em costa la vida....però tinc confiança en que només siguin els primers km. tot i que sé que pagaré la bici. però no m'importa !!!!

Faig la primera volta i és dur... hi ha un parell de pujades... sobretot una buf.... però no paro. A més.. desprès hi ha miqueta de baixada així que a recuperar. 

Començo la segona volta, les cames em diuen que estan cansadetes que no poden córrer al ritme que he entrenat... i els hi dic que sí, que ho entenc, que s'han portat molt bé. 

Durant el circuit ens anem trobant la Viky, la Maria, en Miquel, compis de feina, coneguts..en Quimet ens anem animant mutuament. Com mola !!!

Passo per un tram que es veu la platja i el solet i penso; sóc feliç. Torno a fer la mega pujada. i vinga.... la baixadeta de desprès.

I vinga... a per la tercera volta. De cop em veig a mi mateixa apretant. Ostres... les cames super bé.... m'he refet... i penso, a full......

Pos a full !!!! 

Torno a passar per la platjeta, torno a tenir el meu petit moment de felicitat, torno a fer la pujada.....la baixadeta i vinga amb un somriure a per la 4 volta.

Em trobo amb en Quim que em diu que em veu super bé, que  com vaig.. a tope!!! vaig a topeeeeeeeeeeeeeeee

I de cop veig (sobre el km 19), inici Speed Point de run... ostres... no sabia que aquí també hi havia. Com que porto un bon ritme intento mantenir-lo. i abans que m adoni, final speed point i arribant a meta.

Miro crono: 5:13 Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Que contenta estic !!! Quin subidón !!! 

Em trobo amb en Martí i la Viky que ja han acabat. Felicitacions. Ens expliquem com ha anat, anem a menjar algu i ja veiem Miquel i Maria ! Tots amb la feina feta !!!! mmmmhhhh seeeeeeee !

I la cirereta del pastís va arribar quan estava voltant amb el meu "dinar" i em trobo amb amic que em diu: Felicitats per l speed point. T'han cridat perquè pugis a pòdium. Em penso que és broma i em diu que si... que és veritat. OSTRES.... he guanyat el de bike ?? 

vaig cap allà i pregunto a  la dona del micro amb els seus papers.. que m'heu cridat ????  Em mira dorsal, mira papers i diu: Clara Hernández, sí, guanyadora del speed point d'atletisme. Atletisme??? de run ??? siiii  !! jajajajaja

M'anuncia i pujo a Podium a on em donen el diploma i una bossa amb productes Isostar. 

Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

En aquell moment no sé quin temps he fet.... i ni penso en preguntar. Simplement és una excusa per gaudir encara més i pensar que els bons entrenaments del Sensei recompensa !!!!!

I com sempre, per acabar el Quijote de crònica, les mencions:

Gràcies a en Miquel i a en Bernat. Els entrenaments són cada vegada més exigents i ens fan millorar cada dia. Estem a un nivell, com  va dir l'Alberto a pistes dimarts: años luz..... de fa poc temps. Esteu creant BESTIOLES

Gràcies als compis que feu que els entrenos siguin "fàcils". Sense vosaltres no volaria en bike, ni faria les sèries a pistes...... ni per descomptat hagués fet les TT dels findes ;-)

I Gràcies a compis que no heu vingut però ens heu trucat, enviat whats i missatges per donar-nos ànims. Som una gran família i ho demostrem contínuament ! Som molt afortunats d'haver-nos trobat.

Ara toca recuperar bé, eliminar tota la cafeïna del meus cos ,  i pensar en el següent repte......

I la prova gràfica: