Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TRI Olimpic. Mostrar tots els missatges
Garmin Barcelona Triatló 2014, by Martri.
5.15 del matí. Podria dir que sona el despertador, però us enganyaria. Fa minuts que vaig controlant l’hora i m’aixeco sol. No he dormit gaire però he descansat prou durant el dia previ. És dia de Garmin, de posar-me el dorsal de nou des que el passat 22 de juny faig fer la darrera tri. Potser massa temps. Recordaré tot com va?
La veritat és que ara mateix no sé en quin punt de forma estic. Els darrers mesos han estat estranys: el juliol quasi no vaig poder entrenar per el tema laboral (treballant per Les Santes), l’agost va ser també una mica fluix amb 10 dies que em vaig escapar a la muntanya i vaig trotar pe la muntanya amb uns amics a ritme de 8 al km i al setembre va i marxo 20 dies als EUA. 20 dies sense tocar bici, ni nedar i corrent 5 o 6 dies un màx de 6 km Però em va anar bé per oxigenar la ment, per ser feliç i ara he vist que aquest és una part molt important de l’entrenament.
La primera setmana després de la tornada torna a ser inútil amb el jet lag que arrossego., per tant només tinc 10 dies de bons entrenaments. Per sort em sento feliç i només he de deixar treure l’entrenament que porto acumulat des de l’octubre. Encara que en Bernat em renyi per la falta de constància, ho he donat tot aquest any. I més del que podia donar.
Tornem a les 5 del matí. Esmorzo, carrego trastos i vaig a buscr en Quim. Al carrer es fosc i hi ha un grup de joves que arriben de marxa. I jo a competir. Com canvia la vida...
Arribem a Barcelona amb el desig que aguanti el temps, almenys fins que haguem fet la part de bici. Aparquem als Icària per poder sortir de l’infern del circuit de bici. La Garmin està bé si surts d’hora amb les invites d’en Sergi, però per sortir d’allà és lo pitjor del món amb 5.000 participants...
Carreguem trastos i anem amb bici cap a la Mar Bella (que bonic el nom...). comencem a preparar les coses a boxes i arriba la temuda pluja. Ens resguardem sota cobert mentre la pluja va augmentant. Aprofito per repassar material i veig que m’he deixat el neoprè al cotxe. Amb la que està caient...merda!!!No sabem què passarà, si es retrasa o s’anul·la però per si de cas vaig al cotxe corrent. Arribo al cotxe moll de dalt a baix: em trec el xandall, samarreta i jersei i ho escorro mentre segueix dilubiant. Em poso un xubasquero i amb el neoprè penjat torno a córrer cap a l’estadi. Mirant pel cantó bo, ja he escalfat bici i córrer. Llàstima que m’he quedat com un pollet i ens fan esperar una hora i mitja més fins que para la tempesta elèctrica.
Anem cap a la sortida. Ens llencem a l’aigua a 2’ dels pro. No els agafaré pas, je ,je. Fins la primera boia és continuo d’òsties a cantó i cantó. Paro un moment agobiat per continuo. A partir del gir començo a trobar un bon ritme. Surto de l’aigua amb 23 minuts i algo. No està malament! Fa dos anys vaig fer 28’ llargs. Carai...i si hagués nedat una mica més aquest estiu...
La T1 és llarga i jo l’allargo més encara. No sé si posar-me mitjons, busco gels... amb el cony de pluja no ho he pogut preparar bé. Pujo a la bici i no plou però el terra està molt moll. El recorregut té moltes corbes i vaig amb cura. A la primera volta em passa un que va igual que jo, vestit d’SBR però que no és de l’equip (eh, Sergi...). Em diu que m’enganxi a ell i un altre noi. Li dic que passo d’anar amb grup, que vull arribar a casa viu. Sóc un cagat i ara no me la jugaré per 3-4’. Vaig fent tranquil·lament. Em distrec mirant el eprsonal que hui ha competint. Et trobes gent amb mountainbike amb cistellet i tot, vaig mirant com porta la gent els dorsals i n’hi ha per fer un llibre.
Per on hi ha gent vaig demanant que ens animin, vaig mirant als fotògrafs per reclamar la meva foto, ja que avui, per variar no tinc fotògrafa.
A la tercera volta penso, “potser que tiris una mica, no, nanu? I apreto una mica més. Sempre al meu rotllo, més èpic, millor consciència. Sóc jo i la meva Cannondale. Per fi s’acaba el tram de bici i comença el running. Quines ganes.
Faig la T2 a un ritme també tranquil. No em poso mitjons, anem a fondo. I faig bé perquè es 2 primer km està ple de basalts dels grossos. El recorregut de córrer és dels més bonics que hi ha ja que passa pel passeig de mar i va fins a Arc de Triomf i entra al Parc de la Ciutadella. Surto a bon ritme i el vaig accelerant. Em creuo el fals SBR i em deu portar 4’.. potser hagués fet 4’ menys...potser hagués anat per terra com alguns altres...
Total que ja em veieu a mi corrent tant panxo, gaudint i apretant.
Em noto cansat però prou bé de cames. Al parc de la Ciutadella començo a fer la tàctica d’enfocar el de davant amb l’objectiu de passar-lo. I va funcionant. I love this game! Veig gent patint i caminant i jo els animo a continuar.
Pel camí sento que em miren i m’animen cridant-me “Angel”. Al començament penso, “què diuen aquesta gent?” i després recordo que vaig amb el trimono deixat de l’Alberto.No en tinc perquè no vaig guanyar el concurs de les fotos tot i tenir moltes fotos divertides...però tinc pocs amics al faceboock.
Una dona em diu “Que se’t caurà el dorsal!. Li faig un no amb el dit. No en té ni idea que es porta així, a mig culet i que d’aquí no baixa.
Arribem als dos últims km i miro el rellotge i veig que puc baixar de les 2h 20’ flipa! Fa dos anys al mateix lloc i amb el terra sec vaig fer 2 h 30 i una mica més. Doncs foto un últim km i mig de rebentar el crono. Apreto les dents. La mandíbula se’m va desencaixant. Ara no ric, no animo ningú. Jo sol esprintant. La gent m’anima. Només apreto i aconsegueixo meu objectiu i baixo de les 2 h 20’. Seeee. M’he cascat la natació en 5’ menys que l’any passat i el run en 41’28’’ per 44’50’’ de fa dos anys!
Gràcies a tots per ajudar-me a creure en mi, sobretot a la Clara i al sensei Blanchi!!
Triatló Olimpic de Cambrils 2014, by MarTri
Cambrils,
jo i els tatuatges
Fa un mes vaig començar la temporada triatlètica de la millor (o pitjor) manera: disputant una mitja IronMan a Salou. Bon inici de cursa i mal final corrent 20 km amb rampes als quàdriceps i patint com no ho havia fet mai. Doncs ara tocava canviar de disància i fer un pèl menys, la Triatló de Cambrils (1.500 de swim, 40 de bike i 10 de run). Aquesta és una distància que m’agrada, ni massa explosiu ni massa allarg.
Les setmanes abans
Portava temps intentant convèncer als companys d’equip que vinguessin a fer-la però em deien que era massa lluny o altres que només només fan IronMans i competiexen dues vegades l’any i prou (quin pal). A casa no em podia acompanyar ningú. I ara què? Jo sol cap a Cambrils sense fotògrafs ni companys? No passa res, jo vull gaudir d’aquest esport, sol o acompanyat. Però aquest esport té una cosa curiosa, per molt lluny que vagis o et troves algú conegut o coneixes a gent (el veí de boxes, els del grupet de bici amb qui fas el recorregut de la triatló, el que animes a la part de córrer perquè està defallit...el triatló és un esport bonic més enllà de lo estríctament competitiu.
A nivell d’entrenament arribo prou bé però cansat. Porto setmanes dormint cinc horetes, treballant força i convinant com puc la feina, família i l’entrenament per a pdoer complir amb les dues sessions diàries.
El dia abans
Per variar començo el dissabte dormint poc i treballant durant el matí. A la tarda endracem armaris tot omplint el cotxeamb trastos per llençar a la deixalleria. Res de descansar, no fos cas. Anem a sopar amb la família una pizza i trenco per un dia la dieta sense gluten que estic fent darrerament (i que em va molt bé!).
El dia D
Entre una cosa i altra i la pluja inesperada que no ens deixa marxar del restarurant anem a dormir quasi a les 23 h i a les 4 em sonarà el despertador, nooo!!! Com un bon matinador no estic acostumat a que em soni aquest element emprenyador que reposa damunt la tauleta de nit, i a les 3.30 m’aixeco del llit i vaig al sofà. Intento dormir una mica però la tempesta de llamps i trons m’ho impedeix. Em començo a preparar i a fora està caient la de Déu. Espero que pari una mica i carrego el cotxe i cap a Cambrils falta gent.
Tinc por que al tarragonès també plogui però per sort quan arribo el cel està només una mica ennuvolat. Bé. No havia competit mai a la província de Tarragona i he començat la temporada amb dues triatlons en aquesta terra.
Vaig a recollir el dorsal i veig que hi ha un que és amb tatoo.!!!! Oe, m’encanta portar el braç amb el dorsal. Em fa sentir més pro, jo volia fer triatló per portar el braç pintat! I en les dues que he fet enguany me l’he pogut tatuar. I love tarragona tri.
Arriba l’hora de tirar-nos a l’aigua però som molts. Masses. Inmtueixo el que passarà i no fallo. Els primers 300 o 500 m és una batalla campal dins l’aigua on sobreviure surant és el millor que pots fer. Cops, gent que t’intenta passar per sobre...Intento prendre’m-ho amb calma. Al final de la primera volta començo a agafar el ritme. A la segona em noto un pèl cansat però vaig fent. Surto amb 28’ que no està gaire bé però jo crec que hem fet més de 1.500m. Posició 156 de 600.
Després d’una llarga transició agafo la bici i cap a volar per la N340, circuit ràpid a 2 voltes de 20 km. Ideal per anar en grup. Em costa agafar-ne però al final em mantinc un bon tram amb un d’ells. Això és nou en mi. Em costa anar a aquestes velocitats sense la TRINI, la cabra que m’havia deixat en Javi. Noto que vaig forçat però no s’hi val reservar forces. Em surt una mitjana de 33’5 km/h posició 300 (mitja taula). La bici no és el meu fort però m’he defensat.
Arribem de nou a boxes i és hora de gaudir amb el que m’agrada més. Surto amb calma per no passar-me. Els primer km els vaig marcant a 4’15-20’ i em noto prou bé. El recorregut és molt bonic: dues voltes de 5 km per el passeig de Cambrils, molt xulo, arreglat i amb palmeres a un costat i a l’altre les bones vistes de les platges encara orfes de banyistes. Vaig tirant i els km comencen a pesar, però mantinc el ritme. L’ultim km el faig a 3’55’’ i acabo amb molt bones sensacions i amb el parcial 106 de run. Ni rampes ni molèsties. Després em trobo un vell conegut, en Josep Garcés, ex baliga i ara amb el Granollers.
Ara toca esperar a que puguem recollir les bicis. I què faig? Doncs agafo el mòbil i demano que em facin fotos amb el tatoo, fent posses de les meves i enviant whats i twitters i facebooks.
Quan em canso de mòbil vaig al bar i em foto un senyor entrepà de butifarra i una cerveseta (by by dieta de gluten free) i em quedo al bar que porten uns tios molt ben parits que tenen música reggae sonant. Em posi a menjar i ballar. Jo sol, però feliç.
Ha estat un gran diumenge, sol però m’ho he passat molt bé. I no m’ha passat res destacable que pugui utilitzar per excusa...però si ho he fet prou bé, he acabat el 143...
I ara la setmana vinent celebraré el meu aniversari competint. Una cosa que feia temps que volia fer. I lov this game!
Crònica del Triatló de Tossa by Carlos
CRONICA TOSSA 2013 -1er TRIATLÓ
Ante todo gracias por el apoyo, mi primer contacto con el mundo real… BUF!
Bien,… muchas son las sensaciones antes, durante y posterior a la prueba, intentaré resumirlas de una forma amena e intentando detallar mis sensaciones…
Por temas personales no pude quedar con el grupo para salir juntos y toda la batería de preguntas que tenia la fui gastando entre llamadas y el poco tiempo que tuvimos antes de la salida. Llegue en coche poco después que toda la familia sbr que me esperaron en el parking antes de comer.
Elegimos un parque sombreado, que bastante sol nos iba a dar durante la prueba… menú especial/original: Acuarius+Pasta, pasta y pasta… yo ya vine en coche comiendo… también pasta.
Vamos a los coches,… nos vestimos… estreno mono… UFF, me aprieta todo…
Recogemos dorsales y vamos a la zona donde dejamos las bicis… encontrándome con varios conocidos y amigos que también compiten! Que alegría!
NERVIOS, porque sé que me dejo preguntas… pero que se le va a hacer,… los chicos sbr calentando y yo todavía intentando organizarme… fatal, esto pinta muy mal…
Llegamos al agua y mis compañeros ya empiezan a hacer boyas… yo intento desde fuera mover los brazos como si intentará llamar a los barcos que a lo lejos observaban la salida en la playa… brazo arriba, brazo abajo, derecha… aquí hay mucha gente… ME VA A DAR ALGO…
Los consejos de los compañeros (Martí, Quim y Jose) no cesan, pero mi mente está entre una especie de empanamiento total y huelga general…
Me meto al agua, como puedo… ya sabéis que me cuesta mucho… UFF FRIA,… para mí claro!
Venga última pregunta: A QUE BOYA VOY PRIMERO!!, casi nada!! Para darme algo!... a punto de salir sin saber dónde tengo que ir…
SALIDA!
Buah! La gente corriendo a saco… empiezo a nadar con los compañeros al lado, pero enseguida dejo espacio porque ESTOY MUY AGOBIADO…
PERO QUE ES ESTOOOO!!!
Al cabo de 100m de estar nadando con la cabeza fuera del agua de izq a dcha y empezando a marearme… decido hacer braza… SI, LO JURO...
Hasta que llego a la primera boya… DONDE SE COGE EL NUMERO!!?? … PERO QUE ES ESTOOOO!!! DE DONDE SALE LA GENTE??... la paso como puedo y giro a la dcha a ver dónde está la siguiente boya… ahora la veo… ahora no la veo… ahora la veo… ahora no la veo… bueno, pues unas olas de metro y pico… decido ir con mi estilo de braza... el mar está desbocado! (ya habéis podido leer la crónica de Jose, el rey de los geles!..jj)
Llego tras ser adelantado por… muchos, es obvio!… giro a dcha y sigo con braza, el de delante mío va de espalda… ya no hay olas, y tengo espacio para nadar… decido abandonar el grupo de estilo libre y comienzo a nadar…
Llevo rato nadando con la mente en blanco… ostia! No tengo nadie cerca… hay una canoa que me sigue… Voy primero?.. MMmmm… PERO QUIEN ME HA PUESSTO UNA BOYA AMARILLA DELANTEE!
Levanto la cabeza y menos mal… la playa la tengo delante, UFF. Giro 90º a izq y a unos 20m hay una carrera… fijo que es la mía… cambio el rumbo y… “pero que haces LOCO!” Empiezo a cruzarme con gente que nada al REVÉS! (Ahí lo dejo…)
Llego a la playa un poco desorientado… iba a mirar el tiempo… pero, PA QUE! … y entonces esos ánimos de Maria y Anna! Me hacen decidir abandonar en esta vuelta el estilo braza y me tiro hacia la primera boya otra vez habilitándome un carril adicional separado 5m de todos los que van también para allí… 1ª boya! Comienzan las olas… BUFF... 2ª boya, me habilito el carril adicional… llego a la playa sin más anécdotas salvo que tengo la sensación de haber adelantado a mucha gente… ahora sí, miro el reloj: 31’… bueno!
Me tomo mi tiempo, como algo, bebo… me pongo los calcetines, botas… y salgo.. me subo ya?... me subo ya?... a no! Allí… y UY! Casi un tropezón con final humillante… y sin sincronización ninguna consigo montarme…
Y VAMOS ALLÁ!! Hoy es el séptimo día de mi vida que cojo la bicicleta de carretera… si, si…
Comienza el puerto… CHUTE para el body!...me van adelantando… pero no más de 10 en todo el puerto… buena sensación, estoy fresco, pero el mono me aprieta demasiado…
Comienza el llano y entablo conversación con otro,… y vamos charlando y contándonos unos chistes,…
Empieza lo serio,… y nos callamos. Voy tirando y adelantando a bastante gente… pero me aprieta el mono!! (lo he dicho?)… se me enganchan 2 adelantados y parece que me pillan el ritmo hasta llegar al final, avituallamiento…, no tengo agua, ni NAAAA… como lo necesitaba! Pero... no hay agua, me dan una bebida y me la bebo en 3s, que me deja todavía más seco todo.
Me dejo caer en la bajada, me han dicho que está sucia… solo me falta esto, y pegármela… así que muy tranquilito voy bajando…
Llevo 3kms yo solo… SERÁ POR AQUÍ? YA SE ME HA IDO DE LAS MANOS OTRA VEZ… 1km más y veo polis… bueno… … CHUTE para el body!... hago los 3 toboganes solito… SNIFF!!
Llego a un fotógrafo! Cara de que voy de coña y un OK!! FOTOOOOOO!
Ya veo Tossa y en una curva, como aquel que tiene una aparición me parece ver a Maria… OOOOHH!!! (es que iba de blanco…) Y ANNA que me hace otra FOTOOOO!
Bien,… aquí llega el colofón (dedicat al Miquel)! Después de cruzarme con varios polis que me dicen con las manos que baje el ritmo (ni que fuera a 120…) llego al límite de la bici y bueno,… quito la cala dcha, quito la izq, freno… UY-UY, se me ha metido la dcha otra vez… parado en seco,… PUES OSTIA, AL SUELO! (no escuche nada Miquel, tan solo quería ponerme las bambas…), así que consigo levantarme y me quedo 10s en standbye, hasta que arranco hacia boxes…
Como algo, bebo, me pongo las bambas y muerto de vergüenza salgo… ESTILO, ESTILO! Que ya he dado la nota! Una vez pasada la zona conflictiva bajo el ritmo… llego al avituallamiento, AGUAAA!! … yyy CHUTE para el body!...
BUF, el calvario, tengo las piernas enrampadas… parezco FORESTGUMP… no puedo doblar la rodilla… tengo calambres…
Km 0,5, “animo carles!!” Ostia que bien me va!! Gràcies DANI!... buf como me aprieta el mono… total, que me lo bajo, estoy que no puedo respirar…
Km 1, me cruzo con Yetibooooomm (que está a punto de llegar para la segunda vuelta), animo JOSE!... crik-crik… va petao, a mi no me engaña!
Km 1,5-2, me cruzo con Quim,… va hecho polvo pero corriendo bien… animo QUIM!... crik-crik…
Km 2, me cruzo con Martí… animo Martí! crik-crik…, hoy es el dia de no saludar!
Km 3, Yetibooooomm ya viene, me lo cruzo en sentido opuesto siguiéndome los talones… a medio km.
Km 4, me pasa Yetibooom, que ahora si tiene ganas de saludar… yo no…voy fatal… Voy fatal!!
Sigo con estilo FOREST y adelantando a gente… km 4,5, empiezo la segunda vuelta! Miro el reloj: 2:40', si hago 20’ bajo de 3h… CHUNGO!
Km 6-7, animo QUIM!, km 7, animo MARTI!!
Empiezo a sentirme bien! Las rodillas se doblan ligeramente,… pero siguen las rampas y calambres…
Ultimo medio km, “animo carles!!” Ostia que bien me va!! 1000Gràcies DANI!... cojo estilo para entrar a la curva de llegada a meta, adelanto a 2 más… veo a María y Anna que siguen animando (esto si que es animar!!!!) LLEGO : 3:03’
BUFFFF, llegue!
No acabaría en deciros cuantas veces pensé en dejarlo durante la carrera,… en el agua, en la bici y en la carrera… gracias a todos por los ánimos! Y gracias por todos los consejos ya que sin ellos no podría haber compensado la falta de entrenos que tengo!, acabado todo, DISFRUTÉ, muchísimo!
Gràcies!
Conclusiones:
Que grande que es la familia SBR!
Vaya agobio el mar…
Practicaré la llegada con bici Miquel!
No saludes en la carrera a pié,… la gente está sorda!
Me tengo que comprar un mono de mi talla.
Resum amb quatre idees del Tri de Palamós by Martí
Gran dissabte amb bona part de la família SBR (tot i que vam
trobar a faltar la Clara). L'Anna, la meva dona m'acompanyava i em feia feliç. No arribava amb les millors condicions per fer una tri bé.
Primeres excuses i últimes: porto un mes i mig de molta feina, nervis i molt
poques h de son i descans. Arribava a la cita molt cansat.
Però era la primera tri després de la putada de la half de
Calella i em feia molta ilu la moguda d'àquesta tri i la catifa blava.
La prèvia va estar molt bé però tenim un equip de màquines
quarentones que van sortir 45' abans que en david i jo. Total que ens vam posar
a gaudir d'un gran dj i a ballar ACDC i Metallica.
La natació em va anar ni bé ni malament. 28 i poc. Em vaig
endur alguna patada a la cara, gent que em va passar per sobre però vaig fotre
força en alguns moments (per algo m'han servit les peses amb en Joan) per no
acabar ofegat al mig de les gambes de Palamós.
La bici lo pitjor. Inseguretat a la baixada per les
pastilles de fre noves que em feina massa soroll però a les pujades gaudia.
Circuit complicat per cert amb constants canvis de ritme.
I al córrer vaig començar els primers 5km de puta mare
avançant força gent i al final patint davallada per la calor. M'estava quedant
fos, volia abandonar però baig pensar en el sensei blanchart i el seu gest amb
el seu detall de Lanzarote i arribant a la catifa blava vaig fotre un sprint
que vaig deixr tiesso un que se m'havia escapat feia poc.
La gran putada de no ser quarenton és que no tinc les grans
fotos de la super Anna Cortina que tenen en Javi, Dani, xavi, manu, francis i
Miquel. I jo que competeixo per tenir fotos on se'm vegi fort...
Conclusions:
Els resultats els podeu consultar clicant aquí
- no es pot portar el dia abans de la competició la bici al mecànic i no tocar-la abans
- que a partir d'ara acceptaré els meus límits o les meves possibilitats i aniré a gaudir de les tri sense picar-me amb ningú (bé quan torni en coro ja veurem)
- que sou de puta mare tots i totes
- que va ser un dia genial
- no es pot fer una competició veient tothom prenent el sol i tu corrent
- quan tingui 40 anys fotré unes triatlons de collons
Garmin Barcelona Triathlon by Marti
La veritat no era el meu dia, ni ha estat la meva temporada. (Començo pessimista, però no patiu que no estic trist...). Lesions i altres problemes m'han portat a una merda de temporada i com havia d'acabar? malament (esportivament)
Dimecres després d'una ruteta amb bici amb en Jordi H em vaig començar a sentir malament amb molt mal de coll. dijous estava fatal, aixafat, fet pols, mocs, marejat, dèbil: ànima amb pena. Havia de fer dia de llit però vaig anar a treballar. Crec que en Joan Salom va fotre l'aire acondicionat a saco a la feina per encostipar-me i guanyar-me, je, je. Dijous a la tarda va ser el meu gran dia gastant 7 0 8 paquets de cleenex.
Vaig arribar diumenge a la cursa sense forces i amb un nas (collons quin nas que tinc ja de per si) que semblava una fàbrica.
Arribem justos i a l'aigua. Quina merda (que pessimista!). He descobert que no sé nedar amb neopré, no tiro, no avanço, em frena...Òsties i més òsties, no paro de treure mocs cada vegada que respiro (ecsss). Se m'està treient el gorro i agafo i el tiro (per aquesta merda de gorro passo de guardar-lo).
Surto de l'aigua i tinc en Coro trepitajnt-me els talons que em passa de camí cap a l'estadi de la llarga transició. No tinc forces per córrer cap a l'estadi. Faig el canvi de roba prou ràpid però la ruta amb la bici al costat per sortir de l'estadi és una odissea i en Coro no m'espera el punyatero.
Pujo sobre la bici i sopresa: tinc la cadena treta allà on tothom puja sobre la bici. La intento posar en marxa però està treta del tot. Paro, ho faig manualment i em començo a fotre nerviós perquè perdo temps i per el tio de l'organització que em diu que m'aparti d'allà. Vaig a la borera i hi torno. I amb tot això se m'han trencat les gomes que tenia tant ben posades. Trec les sabates de les cales, me les poso i pujo a la bici. 3 minuts a la merda i sense forces...uauu quin dia.
desmotivat intento agafar grups i els perdo, no tiro una merda. A la segona volta començo a recuperar-me i vaig acoplat solet a bon ritme. Agafo dos tios i inentem fer un grup però no tiren una merda i xupen roda. M'escapo i passo d'ells. total que toa la estona fent una contrarellotge amb les meves escasses forces. Veig que el grup que hauria d'haver seguit al començament em treu uns tres minutets (merda i merda)
S'acaba la bici i em poso les supernewton i surto a passejar. començo a 4:30-4:40 però vag fent se'm para el rellotge per bateria baja. olé, som-hi nanu.
Per una vegada que estic seriós i que no demano xipirons al baretos de la zona...
Arribo al km 4 i de mica en mica em començo a trobar millor. Lo únic de bo: al km 4 trobo un tio amb un powerade ple que el va a tirar i li demano que m'en guardi però ja l'ha tirat. El tio torna endarrera i me'l dona. Grande. Se'n va. Al cap d'una estona l'atrapo. Va cardat de quadríceps i diu que no va fi. Li dic que anem junts. Li dic "va anem a trapar aqueslls dos"i de mica en mica anem foten-li canya i avancem molta gent que ni ens olora. El tio va aguantant i entrem junts a meta. M'ho agraeix però jo li devia un favor. Grans coses de la triatló. Tot i que se'm para el rellotge els últims 5 crec que els hauré fet en 20 o 21' i per això arribo bé perquè d'una p... vegada he recuperat sensacions de córrer
Total tampoc he quedat tant malament, no? 2h 30 i 350 classificat de 3.500 que fèiem la olímpica
Després anem a la zona vip de powerade i la lio per variar. Aviat sabreu què però només dir-vos que tinc una tortículis a les cervicals de fer el remenament heavy amb les grenyes...
Felicitar a tots els que vam ser ahir a bcn aconseguint grans resultats (en david el 45!!!)
apa que ja ho tenim fet i com diu una obra de teatre "L'any que ve serà millor" ...els collons!
Perdoneu les paraules però avui la cosa va així
PD: no vaig recordar de dir-vos que en plena carrera de Menorca vaig enganxar l'speaker i li vaig dir que em digués el meu nom!!!és que en aquesta vida s'ha de gaudir!!!
Garmin Barcelona Triathlon by Maria
Hola a tots!
Avui acabem la temporada, i molt, molt satisfeta. Si un any abans m'haguessin dit que faria dos halfs, i que seria capaç de fer 100 km en bici, no m'ho hauria cregut. Però suposo que la constància de l'entrenament i els bons concells d'en Miquel i en Bernat hi tenen molt a veure. Gràcies!!
Del tri d'avui, millor començar pel final. En la cursa a peu he disfrutat molt . Començo a córrer i veig tots els nois que ja havien acabat, piquem les mans, els veig a tots molt contents, em donen força per continuar! El recurregut s'em fa molt curt, queda un km, veig en Miquel que em crida, apreta que ja estàs!! He corregut en 52 min i he acabat el tri en menys de 3 hores.
De la bici poca cosa a explicar, moltes, moltes curves i molta gent. L'obtjectiu és acabar sense tocar-te amb ningú. Un, dos, tres i quatre voltes, ja està!!
La natació ja és una altre història. Ahir amb vaig llevar amb cruiximents a les espatlles i a les costelles. Ja se que no toca tenir cruiximents al final de la temporada, suposo que em vaig saltar de l'entrenament totes les sessions de gym que s'havien de fer (Miquel, la propera temporada no em saltaré cap gym). I a més, feia mesos que no em posava el neoprè, com costa moure els braços!! Decideixo posar-me a un costat per no haver de barallar-me per un metre d'aigua. Resultat, faig 1800 metres en 44 minus, pitjor temps que a les dues halfs, 10 més del que pensava fer en circumstàncies "normals".
L'any que vé, molt més!!!.
Avui acabem la temporada, i molt, molt satisfeta. Si un any abans m'haguessin dit que faria dos halfs, i que seria capaç de fer 100 km en bici, no m'ho hauria cregut. Però suposo que la constància de l'entrenament i els bons concells d'en Miquel i en Bernat hi tenen molt a veure. Gràcies!!
Del tri d'avui, millor començar pel final. En la cursa a peu he disfrutat molt . Començo a córrer i veig tots els nois que ja havien acabat, piquem les mans, els veig a tots molt contents, em donen força per continuar! El recurregut s'em fa molt curt, queda un km, veig en Miquel que em crida, apreta que ja estàs!! He corregut en 52 min i he acabat el tri en menys de 3 hores.
De la bici poca cosa a explicar, moltes, moltes curves i molta gent. L'obtjectiu és acabar sense tocar-te amb ningú. Un, dos, tres i quatre voltes, ja està!!
La natació ja és una altre història. Ahir amb vaig llevar amb cruiximents a les espatlles i a les costelles. Ja se que no toca tenir cruiximents al final de la temporada, suposo que em vaig saltar de l'entrenament totes les sessions de gym que s'havien de fer (Miquel, la propera temporada no em saltaré cap gym). I a més, feia mesos que no em posava el neoprè, com costa moure els braços!! Decideixo posar-me a un costat per no haver de barallar-me per un metre d'aigua. Resultat, faig 1800 metres en 44 minus, pitjor temps que a les dues halfs, 10 més del que pensava fer en circumstàncies "normals".
L'any que vé, molt més!!!.
Garmin Barcelona By Jordi
Mai havia rigut tant després d'una cursa, us
recomano el video; ha sigut un fi de festa amb dues estrellas
principals: Martí i David.
Ha sigut el millor de la jornada!!
Respecte
a mi crec que he anat bastant recta a la natació (que vol dir rebre més
pals), avui no portava la càmara i no he fet turisme, i m'ha sortit la
natació per 38:59; en el sector bici he patit, però en un moment
donat ha aparegut en José Manuel i m´ha servit de guía (gracias Jose
Manuel), el que anava amb ell xuclant-li roda no li ha fet cap relleu, i
quan m'he recuperat una mica li he fotut una bronca que m'he quedat a
gust, la bici m'ha sortit per 1:08:01; i en el run he disfrutat molt (però la veritat que estava cansat) i m'ha sortit per 46:40.
Total: 2:42:45
Una
cosa està clara, per la pròxima temporada em deixaré la pinta, el
raspall de dents, el secador, no em pintaré les ungles... perquè a les
meves transicions solament els fa falta una migdiada.
Moltes gracies Miquel, Bernat i Super companys SOU UNA PASSADA!!!!!
Quan sigui gran vull ser com vosaltres!
Garmin Barcelona Triathlon by Jose Manuel
Antecedentes....
Semana de trabajo remunerado intenso y poca puesta a punto en cuanto a
entrenos. Jueves sin entrenar, viernes con prisas y algo hice y el sábado pues
trabajo hasta las 5 de la tarde. No podía irme a la piltra sin hacer nada, así
que armado de coraje (tenía, quería hacer el entreno), me fui a las 19:30 a
improvisar en la piscina lo que tocaba en el mar y 20’ de carrera. Rutina de
sábado. Cenar algo tarde y como buen triatleta que se precie, pues madrugón como
Dios manda hoy por la mañana.
Quedamos por tandas a las 6:00 SBR y yo me incorporo en el Área de Servicio
de la autopista. Faltan Viky y Joan (problemas estomacales. Ánimo! Que hay más y
mejores)....
La entrada al [P] de los coches fue un
poco caótica. Las 6:30 pasadas y se circulaba con mucha lentitud. Pero bueno,
fuimos haciendo hueco. Por primera vez coloqué las cosas rápido y ordenado. Sin
muchos agobios. Con tiempo para un trote de calentamiento y estiramientos.
Neopreno al canto y al agua patos. A calentar los brazos y prepararse para la
salida. Charla por TV3 que como ya es tradición, habla Martí. Grito de guerra
con todos los compis y a las salidas.
Swim....
Nos colocamos un poco en la parte delantera, vista la experiencia de
Menorca. Aún así, los codazos, patadas, aguadillas, agarres, son ¿evitables?
Bueno, reconozco que algún manotazo también di. A veces es inevitable. Supongo
que se trata de paciencia e ir haciendo. Las sensaciones son buenas. El ritmo
mantenido, como voy más cómodo. Hacía tiempo que no nadaba con neopreno. El
charco, casi como un plato. El agua a medida que se avanza, se vuelve caldosa.
Llega a agobiarme un poco por el calor provocado por el esfuerzo. Giro amplio en
la primera boya, para evitar la lucha cuerpo a cuerpo. La siguiente boya se me
hace larga, pero veo que voy recuperando posiciones. Segunda boya, más cerrada y
a por el último tramo. Aquí había algo de corrientes y un sabor y olor raro del
agua ¿? Lo habéis notado? Metros finales apurando un poco la arena por las olas,
y a correr. Salí muy contento del agua. Con muy buenas sensaciones.
Bike...
La transición es larga. Sale uno con las pulsaciones a tope pero poco a
poco la distancia me ayudó a controlar los nervios y preparar la transición. Me
encuentro a Jordi Hucha, que está llegando a su bici. Me preparo rápido y a
correr. Hasta que podemos subir a la bike, quedan unos cuantos metros más
corriendo. No se si fue por eso, pero al iniciar las primeras pedaladas, mis
piernas no estaban tan congestionadas. Creo que una transición tan larga hizo
que las piernas cogieran tono muscular.
Como es de costrumbre, salgo con cabeza, pero solo. Y así de solito voy
haciendo la primera vuelta, en donde tuve el placer de hacer unos metros
chupando rueda de Alarza (me adelantó con su segunda vuelta, creo) y el séquito
que llevaba detrás. Como iba el tío. En el primer viraje, se me fue. Por qué
sería? Al finalizar la primera vuelta veo un grupo que viene rápido por detrás.
Relajo para aprovecharlo y veo que viene Hucha en este grupo. Aunque se iba
rápido, los relevos no eran muy buenos. Me adelanta un grupo a todo trapo y
digo, porqué no? Me pongo a rebufo y pasados unos 3-4 km, el grupo empieza a
irse. El ritmo es demasiado alto para mi. Cuando me doy cuenta, este grupo van
pros, con vueltas ganadas. Atrás nos vamos quedando corredores. Esperaba que
entre los que nos íbamos quedando, formáramos grupo. Pues no. Cuando me doy
cuenta voy solo de nuevo al inicio de la tercera vuelta y hasta el final solo.
Pero contento. Me salió muy buena bici. Fui agresivo y a la vez con cabeza.
Valiente. Me salió bien...
Run...
Otra transición larga cargando con la bici, pero como todos. Hago la
transición rápido y a por lo que queda. A 4 y poco el km me veo cómodo. Hasta
que la lavadora empieza a funcionar por enésima vez. En el km 2 ya estaba
mirando los jardines del paseo (suena mejor que vomitar, no?). Poca cosa! Me
recupero pero las buenas sensaciones ya no están. El ritmo baja y me alcanza
Jordi Hucha (otra vez? Qué carrerón hizo el tío!). Hablamos y me comenta que me
acompaña, que no me deja. Le digo que si puede ir más rápido, que tire. Que mi
lavadora no sé lo que me puede deparar. Y mientras hablamos, a la altura del km
4, me voy a ver los jardines de nuevo (ya sobra la aclaración, no?). Esta vez si
que paro más tiempo e tuvo resultado positivo. Retomo la carrera de nuevo y
empiezo a encontrarme bien. Intento ser cauto, por si las moscas. Hoy mi meta
era acabar. Y lo iba hacer aunque terminara a cuatro patas. Veo que la pelota
que tenía había desaparecido y vuelvo a aumentar el ritmo, regresando de nuevo a
los 4’ bajos, sin margen para recuperar mucho tiempo ni para alcanzar al
Correcaminos Hucha, que hoy se ha salido.
Conclusiones....
Después de esta parrafada, os diré que terminé muy muy contento. Salvo esos
malestares que estoy teniendo al correr (que intentaré aclarar con los
Sensei’s), hice un carrerón. No por el tiempo, que al final es secundario. Pero
si porque sufrí con gusto. Disfruté. Salí contento de la natación, la bicicleta
y de la carrera a pié, pues también. No me van a amargar la carrera los 3 o 4
minutos que perdí con las vomiteras que al final, no sé por qué me pasa, pero si
se como se soluciona.
Por cierto, os recomiendo Powerade Energy by SBR Open
Team. Por qué lo digo? Le preguntáis a Marti! Que él lo
cuente!
Muchas muchas muchas gracias a todos todos todos todos, por los ánimos que
he recibido cuando no estuve bien, y por ser mis compañeros y amigos en esta mi
andadura por mi primer año como triathleta. Sois grandiosos.
Sensei’s Miquel y Bernat: Gracias por hacer que sea un poquito mejor
deportista en esta Temporada 2011-12. Había mucho que labrar al principio, pero
creo que lo habéis, lo hemos conseguido. He sobrevivido a la primera temporada
del Triathlon.
El tiempo de carrera, sobre 2h 20’ (+/-)
Moitas Grazas!
Un saludo,
José Manuel.
José Manuel.
Triatló d'Arenys by Javier
Por fin me decido a escribir una crónica de una triatlón y lo hago de esta porque me lo he pasado bien y he disfrutado mucho.
Despues
de una mala competición en un sitio con un lago de cuyo nombre no
quiero ni acordarme, reaparecia en la triatlon dels Arenys con un cambio
de chip radical y pensando unicamente en pasarlo bien
independientemente de cual fuera el tiempo o la posición.
A
las 6:30 suena el despertador y empieza el ritual de preparacion,
comprobación de última hora de todo el material y una vez todo está en
la mochila me monto en la bici y me voy para la playa, por 1ª vez no
tengo que coger el coche para ir a una carrera, una vez en la playa son
las 7:25 y no hay practicamente nadie, (me he pasado de madrugar)
despues de un ratito esperando llega Alberto, un poco despues Xavi
Sierra y el Sr. Coro. Dejamos las bicis en su sitio y nos vamos al agua,
un par de entradas y al puesto de salida, esta vez en lugar de ponerme
el ultimo me coloco en mitad del grupo, quien dijo miedo, dan la salida y
empiezo a nadar, voy muy tranquilo y veo que al girar la primera boya
aun hay bastante gente por detrás, enseguida llego a la segunda boya, me
dedico a intentar poner en practica los consejos del Sensei del
viernes, pon el brazo así, haz el rolido, alarga el brazo, etc. Llego a
la orilla y como siempre miro hacia atrás para ver si queda alguien en
el agua y esta vez quedan como 30 triatletas, miro el reloj y sorpresa
16min, 6 menos que en es sitio del lago, cojo la bici muy contento y me
voy tan emocionado que empiezo a pasar bastante gente en la subida, pero
cuando mas estaba disfrutando empieza la bajada, y yo que soy un
cagarrinas bajando, pierdo todo lo que habia ganado con el sudor de mi
frente subiendo, entonces empiezo a escuchar “cuidado que voy por la
derecha”, “ojo paso por la derecha”, me pasaban como cohetes, que rabia
me daba, pero preferia ir seguro que tener una caida y perder mas, pero
como solo fueron cinco o seis los que me pasaron, me quede con sus
matriculas para vengarme en la carrera, al llegar a la playa, entre la
legión de admiradores que me animaban veo a Xavi Sierra que ya se habia
cambiado de ropa y me aplaudia, y pienso que cab…, como puede ir tan
rapido, pero bueno yo sigo a la mia, me bajo de la bici y cuando la voy a
dejar, el torpe de mi lado habia vuelto a dejar la bici al revés, (ya
le habia avisado antes de empezar), dejo la bici como puedo, me pongo
las zapatillas, y lo mas importante: la gorra hacia detrás, y salgo a
correr, voy super enchufado, me siento muy bien, las piernas ligeras y
la respiracion ideal, voy a apretar un poco mas, entonces empiezo a
materializar la venganza y voy adelantando a todos lo que me habian
pasado en bici, incluso en la zona estrecha de la playa a un par les
pido paso, “ojo que paso por la derecha”, enseguida veo la meta y pienso
en lo bien que lo he pasado en esta carrera, y la diferencia con la del
lago en la que no disfrute nada, quizas por llevar una mentalidad
equivocada y pensar solo en tiempos y posiciones.
Salut i gaaaaaaaaaaaaassssssssssss!!!
Triatló de Puigcerdà by Jordi
Tot comença el divendres a la tarda, sempre amb la Natàlia al meu costat (sense els seus crits animant-me,no seria el mateix...jejeje :) ), també en aquest triatló vaig tenir el suport dels meus sogres (també crident!!!! jajajaja ), bé dons, arribem a Puigcerdà per visualitzar els recorreguts, aparquem el cotxe just davant de boxes (encara no habien tancat carrers) allà parlo amb els de l'organització i m'expliquen per ón entrarem, per ón surtirem......anem xinu xano cap a l'estany, que queda just al costat de boxes, pel camí em vaig trobant patos, cisnes, oques...que em donaven la benvinguda i m'animaven jajajaja, un cop vam arribar a l'estany......uuuffff.....però què és aixó? em pensava que el netejaríen per l'ocasió!!!!! mare meva, està tot ple de merda, literalment!!!!! jajajajajaj aquí vaig decidir que SI faria servir el neoprè!!!!!! fem la volta pel llac, per mirar el recorregut de l'aigua, està bé i amb les bolles queda molt clar per ón haig de passar i per a ón no.....però de cop sento.....sssshhhh, ssshhhh, miro al meu voltant, qui em crida? jolines, no veig a ningú....ssshhh ssshhh, de cop baixo la vista i.....una carpa enorme que m'estava cridant!!! sabeu què em va dir la molt..... "m'he quedat amb la teva cara"....jajajaja...sempre em queda el suport de les oques i dels patos.....jajajaja....total que sense adonar.nos es fa fosc....sopem i cap al llit que damà ens espera un bon matí.
RING RING les 6 del matí!!!!! dutxa, esmorzar i cap a
Puigcerdà!!!!!! hem tingut sort, hem aparcat a l'altre cantó del llac,
no haurem de caminar gaire!!!! la meva panxa ja em comença a donar
senyals de nervis...rup rup rup...arribo a boxes, és primera hora,
encara no hi ha molta gent, però deu n'hi dó!! em preparo el meu box, la
bici ben penjada, les bambes voladores estratègicament ben col.locades,
el dorsal, el gel....em col.loco el neoprè i cap a l'aigua a nadar un
ratet, la veritat que aquí estava una mica "cagat" i si em trobo a la
carpa i em mossega? jajajajajaja eren enormes!!! sense adonar.me
ja estava a punt per saltar, quins nervis!!! la gent em donava cops,
m'enpenyia....i jo sense por ni dels cops ni de la carpa, em col.loco a
primera linia.....TIC TAC TIC TAC, PPPPIIIIIIIIII, tots a l'aigua!!!!
vaig nedar molt bé, em sentia molt còmode, tot i els cops que vaig
rebre, inclus un "capullu" va i es va pujar a l'esquena, el tio que
deuria estar cansat i volia que el portés a coll i vè!!! jajajajaja faig
la primera volta super bé, aixeco el cap i veig a la Natàlia, que com
sempre "vinga va jordi fot-li gas" em va motivar per anar més depressa i
amb un plis ja surtia de l'aigua....corro cap a boxes, faig la
transició, salto a la bici i gggggaaaaassssss només surtir de boxes una
baixada super forta (em torno a trobar a la Natàlia, com s'ho fa per
estar a tots els llocs???) i cap a la nacional direcció Guils de
cerdanya, una mica dur, començo a pujar i veig a un grup, i m'ho agafo
com a repte i em poso de peu, buscu la relació adecuada de marxes,
apreto les dents i cap a ells!!!!! vaig reduïnt distàncies, però no els
agafo!! i de cop i volta, sento a darrera meu una bici que m'estava
adelantant, en aquell moment, me n'anadono que no anava bé, tinc que
apretar més!!!! dons quan em passa, decideixo posar-me a roda i a
donar-ho tot!!!!! agafant molt bon ritme, consegueixo atrapar el primer
grup, tot i estar reventat, el meu urgull no em donava tregua, tenia que
conseguir mantenir-me a roda d'aquest tiu, així que continu aprentant i
apretant.....de cop i volta, trobem un altre grup i també els adelanto
(òstia!!!!! anem molt bé!!!! comentem els dos) el noi comença a
flaqueijar, jo em sentia super bé, així que em poso a davant i mentres
l'adelanto, li dono ànims i es posa a darrera meu, començem a
tirar...arribo a dalt del port, dono la volta i cap a baix, ho habia
donat tot, estava destrossat!! però lo pitjor encara està per arribar,
4km llarguissims de pla....uuuufffffff.....i jo amb les cames rebentades
del port, marco el ritme, darrera encara el noi, i em crida i em
diu..."apretem que anem a per els de davant"......i penso, òstia!!!
aquest noi em fotrà un pal i em deixarà tirat (està molt fort) així que
penso, a la merda, apreto i que sigui el que hagi de ser, començo a
tirar i el noi em fa un relleu, em poso a roda i poso en marxa el que em
van ensenyar en Miquel i en Bernat, començem a donar relleus
constanment.....PIM PAM PIM...enganxem al grup gran.....PIM PAM
PIM.....arribo a Puigcerdà, direcció cap a boxes a fer la última
transició, em torno a trobar a la Natàlia!!!!! em trec les sabates,
aixecu el cul i apunt per baixar de la bici......entro a boxes i
sento...."joder jordi vigila que han deixat una bici tirada a sobre les
teves bambes!!! la Natàlia.....!" un capullu que envers de col.locar bé
la bici, va i la deixa tirada al terra a sobre les meves bambes!!!
jolines!!!! vaig haber de deixar la meva bici a un altre box, anar a
buscar les meves bambes de sota l'altre bici!!!! haig de dir que
l'incompetència de l'oficial de boxes, és infinita!!!!! la tia estava
davant, la Natàlia queixant-se i la tia sense fotre res!!!! vaya
tela......total que em poso les bambes, després de perdre temps i a
corre!!!!!!! els primers metres.....uuufff fatal...les cames!!! em fan
mal!!! tot i així, al cap d'uns metres, començo agafar un bon ritme,
visualitzo a un grupet i penso, a por ellos!!! i si, si, augmento el
ritme, em noto còmode, sensació molt bona, apreto més, més, més i els
adelanto, fins que per passar el rato anava contant a tots els que
adelantava....jajajajajajaja!! !!!!!! em queden 300m i apreto més
encara i entro al tram final del llac, aconsegueixo que dels que he
adelantat, no em passi ningú!!!! i penso....de puta mare, he adelantat a
27 corredors....estic content!!!! em torno a trobar la Natàlia i els
seus crits (continu pensant, com s'ho fa per estar a tots els llocs?)
l'últim sprint, ja veig la meta..........entro a meta!!! ja estic!!!!!!!
posició final del rànquing masculi nº79, posició per edats
nº12....molt, molt, molt content!!!!!
L'ANY QUE VE QUE TREMOLIN ELS ALTRES CLUB, SBR OPEN TEAM A PER TOTES!!!!!!!!!
GRÀCIES!!!!!!
jordi hucha
Canvio xipirons per rampes!!!! By Martí
El dia començava estrany, amb moltes poques
ganes de competir, una olímpica, pensava? Quina mandra. He passat una nit
horrible pensant amb les onades que hi havien ahir!!!si fa la mateixa mar jo
pass-ho pensava...m’he llevat 5 vegades a pixar de nervis. Estic desanimat. Després de Berga m’he
quedat fos, sense forces i porto des de dijous amb un herpes a l’esquea
producte de la baixada de defenses. Si acabo ja estaré content.
1 hora abans de l’espectacle, vull dir de la
prova (ja no sé on tinc el cap), amb en Xavi Coro i en Joan, després de fer la
novatada (45‘ fent cua pel wc quan a fora n’hi ha més) anem cap a la platja. Em
noto la part de baix una mica apretada i comento: “nois que porto calçotets!”
em diuen que que cardo i em trec el neopré, un striptease integral i calçotets
fora (a la bossa que porta la Núria, la dona d’en Coro, pobra) però millor això
que anar moll de baix.
Ens acostem al mar i veiem els der la tele,
els d’Esport 3 i jo li dic “ei després ens entrevistes a nosaltres”. Total que
venen i els hi expliquem quatre coses i que som de l‘Sbr open team entrenat per
en M. Blanchart. En Coro quasi es perd la seva sortida per sortir a la tele.
Al cap de poc ens posem a nedar i tot i
barallar-me amb un cabronet que se’m tirava a sobre tota l’estona vaig fent,
tranquil·lament, no dono per més. Surto de l’aigua i vaig cap a boxes i faig de
les meves: no trobo la bici. Vinga anar a munt i avall fins que finalment la trobo. La part de
bici la vaig fent, agafant grups però perdent-los en les curves amb 300
persones dins. Però no em passa res especial (ni dorsal a la roda, entro bé els
peus a les sabates...bé quasi me la foto i el del costat em renya, però res). Em concentro (ei Miquel) i no saludo a ningú (només em poso bé, amb el casco
nou i recte a les fotos que em fa la dona d’en Bernat). Com es nota que l’Anna,
la meva estimada, no ha vingut a veure’m. Tot i que he trobat a faltar els seus
ànims...
Acabo la bici, nem a fer la T2 i la lio que no
vegis. No trovo el meu lloc, començo a entrar i sortir dels passadissos
endavant i enrera i passant amb la bici per sota els pals de boxes. M’estic
3’20”. Finalment em poso a córrer tanquil·lament. No vull que m’agafin rampes i
no estic convençut de poder fer 10km bé amb els entrenos pèssims que he fet
durant la setmana.
El començament prou bé però ATENCIÓ passem per El cangrejo
loco i els restaurantets de la costa i em bé una flaira a xipirons i paella
que és pa cagar-se!!Qualsevol pot córrer així. Vai fent i no m’apareixen les
rampes: arribo esprintant i amb un temps de cursa de 42’32 per un total de 2h
19’ 15” i posició 244. Lluny d’en David i en Joan, però content.
Contents de la cursa marxem a casa. Allà
m’espera una arroset que ha fet l’Anna i un vi blanc de la casa Abadal, un
chardonnay del 2007 fermentat en Barrica, 4 mesos de roure francès i 8 en
Bontage, delicós. Ens cardem l’ampolla i vai (encar em dura) una mica pet. Quin
plaer, ja em tocava obrir el vinet. Després d’un estiu de sacrificis (vigilant
amb l’alcohol, els xipironets, fent una dieta sense gluten i l’actics per uns
problemes que he tingut d’estòmac)...ara m’ho mereixo. Avui o demà anirem al
Hollywood a fotre una hamburguesa com déu mana!
La temporada ha valgut la pena, per coneixer-vos,
per la feina feta (entreno i 2 olímpiques, una half, una esprint i una aquatló)
i per aquest cos que m’ha quedat (ja tinc la ratlla vertical i l’Anna
supercontenta...aviat ratllarem formatge amb la panxa). Estic molt content
d’haver començat el repte i de la companyia, dels entrenadors i això no
s’aturarà.
Ara, saturat i sense forces com estic, em
prenc dues setmanes de vacances esportives, de bon menjar, bon vi i de
treballar una mica els caps de setmana que ja em reclamen (si voleu venir al
Teatre Monuemntal algun dia ja sabeu, em trobareu a mi i una bona programació
cultural...). Però no patiu que el novembre tornaré a donar guerra, a riure i a
cantar: ei xipiron, todo los dias sale el sol xipiron...(si voleu escoltar la
cançó és del grup Bongo Botraco!!!)
Petons a tots i totes!
PD: ens hem fet una foto en Coro, Joan, David
i jo i cal dir que la samarreta vermella del club ens queda de collons!!!
Crònica de Tossa By Xavier
Vàrem arribar ahir sobre les 19h per recollir dorsals !!! Pizza per
sopar amb vistes al castell (David/Martí us enrecordeu de l'entrepà de
truita jejeje). No he dormit gaire, s'ha passat tota la nit tronant com
mai i just a les 07:00 ha començat a ploure !!! Tots ens imaginàvem el
pitxor però al final hem pogut sortir !!!
Natació: Es la vegada que he rebut més òsties i que he notat
més l'agòviu de la gent. A la segona volta ja ens hem anat separant
més. Per cert això de fer dues voltes passant per sorra és molt guapo
!!! Miquel/Bernat a la segoan volat m'he tira't de cap com hem entrenat i
sense que s'em sortin les ulleres o entri aigua jejeje. En la pròxima
faig voltareta com vàrem practicar el passat divendres jejeje
Bici: El recorregut preciós tot i que gran part l'hem fet
plovent!!! Pujada a Sant Grau i la baixada una passada !!! Hi han hagut
moltes caigudes i això m'ha fet que fós molt reservat !!!
Running: Per fi no he tingut flato. Ha estat la disciplina a
on m'he trobat més còmode. 3 voltes de 3,3Km i la última la he fet a un
molt bon ritme. He adelentat a un munt de corredors i he aconseguit que
no madelentés ningú !!!! Fins i tot he acabt esprintant !!!
Bé per acabr els nºs:
XAVIER COROMINAS ABRIL (dorsal: 234)
| Posición | Tiempo | Distancia | Media | |
|---|---|---|---|---|
| T. oficial: | 191 | 02:56:59 | 56500 m | 3m 7s/km |
| T. natación: | 213 | 00:26:18 | 1500 m | 1m 45s/100 metros |
| T. ciclismo: | 211 | 01:42:43 | 45000 m | 26.29 km/h |
| T. atletismo: | 136 | 00:44:29 | 10000 m | 4m 26s/km |
| T1: | 00:01:45 | |||
| T2: | 00:01:41 |
Espero que us hagi transmès les meves sensacions !!!
Vinga que ja teniu la Half aquí !!!! GASS!!!
diumenge, 18 de setembre del 2011
Escrito por
www.siksports.com
Etiquetas :
Competicions,
TRI Olimpic
Ja sóc Olímpic By Xavier
Hola a tots,
La descripció d'en martí es immillorable tot. Ens va anar millor impossible !!!!
Aquí va la meva part. Una passada nedar al llac. Vaig sortir amb
els primers i hi havia molta gent !!! Cops per tot arreu un parell
de glops d'aigua almenys es dolça. Les sensacions molt bones i em vaig
trobar mot bé sortint de l'aigua. Transició de natació-bici molt bé !!!
És un plaer córrer uns 300m per la catifa blava i plè a vessar de gent
animant !!! Sembles un artista de hollywood !!! (Temps natació -->
32'17").
El circuit de bici també molt xulo i em va anar força bé, tot i que m'ho vaig currar força sol i això em devia passar una mica de factura al córrer. No acabo d'aconseguir d'enganxar-me a cap grup per a compartir l'esforç, o córren massa o van més lents i els adelanto !!!! Transició bici-córrer força bé tot i que em va costar un pel més trobar el meu lloc !!! (Temps bici --> 1h19'16").
El córrer va ser la disciplina que en vaig sortir menys content. Vaig sortir prou ràpid suposo de la inèrcia de les cames i enseguida em vaig trobar amb un flato força intens als 2 costats. M'està passant a totes les triatlons que he fet. No sé si es que bec massa o tal com diu en Bernat sorto corrent massa ràpid però seria bo saber que pot ser i mirar de solucionar-ho (Temps córrer --> 48'57").
Resumint: Temps final 2:40:30 i lloc 469 !!! Molt conten per
l'estrena en aquest disciplina !!!! L'ambient impressionant i
l'entorn un flipe !!!! Nois començo a estar enganxat a aquest mundillo
!!!!
Ens veïem dimarts !!!!
El circuit de bici també molt xulo i em va anar força bé, tot i que m'ho vaig currar força sol i això em devia passar una mica de factura al córrer. No acabo d'aconseguir d'enganxar-me a cap grup per a compartir l'esforç, o córren massa o van més lents i els adelanto !!!! Transició bici-córrer força bé tot i que em va costar un pel més trobar el meu lloc !!! (Temps bici --> 1h19'16").
El córrer va ser la disciplina que en vaig sortir menys content. Vaig sortir prou ràpid suposo de la inèrcia de les cames i enseguida em vaig trobar amb un flato força intens als 2 costats. M'està passant a totes les triatlons que he fet. No sé si es que bec massa o tal com diu en Bernat sorto corrent massa ràpid però seria bo saber que pot ser i mirar de solucionar-ho (Temps córrer --> 48'57").
| Pict PUESTO | DORSAL | CognomNom | T_NOMCLUB1 | CATEGORIA | TIEMPO_TOT | ORDEN1 | Tiempo1 | orden2 | Tiempo2 | orden3 | Tiempo3 |
| 469 | 3247 | COROMINAS ABRIL, XAVIER | SBR | ABM | 2:40:30 | 532 | 0:32:17 | 452 | 1:19:16 | 435 | 0:48:57 |
Ja sóc olímpic By Martí
Hol a tothom per indicacions d'en Bernat us envio aquest mail per
compartir les experìencies de la Triatló de Banyoles, la meva primera
olímpica.
Va ser una passada, molt xulo i amb un recorregut de bici dur,
tot un trencacames. I això que em vaig llevar atal, per no competir.
per un cantó la por de la pluja (conys del del temps!) i per altra amb
una contractura a l'esquena que em va portar a estar uuna hora al llit
amb estarilla. També la por del llac: que si el monstre, que si les
carpes, que si els síluxs, que si les corrents internes que et porten a
Mallorca, els morts francesos, el monstre...
Posisicó final 306
Temps total: 02:31:383
natació 28:45 (301)
bici: 01:17: 41 (404) (vaig fer quasi tot el recorregut sol tirant, no trobava grups per enganxar-me, l'any vinent em federo i enganxo algú)
córrer: 45:12 (243)
I això que era el campionat de Catalunya...
oé oé, ara d'aquí a tres setmanes només srà el doble de distància!!!!Però anem bé!!!!
fins dimarts










