Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1/2 Marató. Mostrar tots els missatges
Mitja Marató de Granollers 2015, by Clara Hernández
Doncs un any més, i ja van 4, toca una cita de les que m'agraden, la mitja de Granollers. A més aquest any arribo a un plus de motivació.... els entrenaments de la marató m'han posat les piles, gaudeixo com mai corrent (quants compis m ho van dir durant anys i no els creia.....ejem, ejem) i sé que puc destrossar el crono, que pot ser el meu dia.
Així que arribo a la cita nerviosa, impacient, amb moltes moltes moltes ganes. Tinc memoritzada la tàctica que m'ha passat el meu Personal Assistant de Curses , ara només toca obeir les ordres.
Com sempre ens trobem els compis d'SBR Open Team per escalfar junts, fer foto family i compartir els moments previs.
Arriba hora i Sortidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Una gentada amb ganes avança i jo els hi deixo fer. He d'anar a 4:45, i com que el meu “garmin” no acaba d'anar bé he de calcular mentalment..... tan bé calculo, que passo el primer km a 5.... M'agafa terror ! Dioooooos així no anem bé !!!! Apreto, desobeint indicacions..... però he de recuperar temps perdut !!! Passo 2 km a 4:30. Béeeeeeee, ara sí, ara a posar-me a 4:45. I per fi, al km 3 ho trobo !!!
Vaig passant km mirant crono i vaig amb una precisió que penso que potser tinc gens Suïssos. Vaig tan concentrada que gairebé no escolto música ni veig la gent.. només miro el crono cada vegada que passo un km i “actualitzo” dades.
Km 5, tot segons el previst. Em noto potser massa ràpida, potser començo a notar algu de fatiga.. Però al 7 gel i vingaaaaa em refaig.
Ara toca aguantar i potser començar a escoltar una mica música, no ?? o quin rollo de cursa m'espera.. Paro atenció: Lady Gaga em diu: You know that I want you, And you know that I need you, I want it bad, your bad romaaaaaaaaaaaaaaaaaaance. Seeeeeeeeeeeeeeee
Van passant els km i torno a treure la calculadora i a no escoltar música....... com aquell que no vol ja estem al 12 i a la famosa zona dels tobogans.... Faig tot el que he de fer: apretar baixades, aguantar pujades i m' animo, m' animoooooo, veig que porto la meitat. M'animo massa, em noto fatigada, tinc por de que em passi factura però és ara o mai.... és Gloria o Muerte Destrucción ;-)
Km 14 gel amb cafeïna (avui dormiré poc, sort que aquesta setmana he saldat comptes amb el meu llitet) i “reposo” mica.
A partir del 15 apreto miqueta i quan arriba el 16.. tinc via lliure.... he de “buidar-me”.
I com que sóc molt molt obedient aixeco el peu del fre, escolto N.E.R.D i diem a la vegada: You can't be me, I'm a Rock Star... i la gent que tinc al voltant em mira.... Sort que no tinc vergonya .... s'ha quedat a casa avui !
Començo a apretar de veritat, em noto “al límit” però no penso parar.... a muerteeeeeeeeeeeeeeeee.
Vaig passant gent, km, i em va agafant una felicitat enorme... si fa un temps em diuen que a una mitja al km 16 començaria a apretar i a sentir-me be no m'ho hagués cregut. Però sí !!!!! Ho estic fent, passant pel 17 a topeeee, 18 meeeeeeeeeeeeees, 19, ja ho tinc ja ho tinc !!!!!!! I quan veig el 20 allà sí que ho dono tot, m'agradaria fer l'últim per sota de 4 , així que em deixo la pell...
Passo l'arc de meta que si em diuen que he de fer 100 metres més em desmaio.... però quan miro el crono i veig 1:35:09 Buuaaaaa
No només he baixat el meu temps anys passat sinó que he destrossat la meva MMP (1:38:45)
Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Així que ara toca gaudir el subidón i agafar forces perquè la festa continua... jejejeje.
Gràcies especials a en Miquel (Blanchipower) pels entrenaments del 2013, que he “recuperat” i m'estan posant a to.
Gràcies també Uri, com t he dit, els entrenaments del dimarts: Són teus !!!!
I com no, gràcies al meu Assistant... Maaaaaarc !!!! Des de que et vaig “contractar” faig tiempazos i les curses em surten rodones. Ets un crack corrent i planificant.
Ara, per descomptat, felicitar a tots els compis que també heu fet aquesta cursa... que és bonica, però “se las trae” i molts heu fet MMP...... Com mola ehhh??
I donar les gràcies a tots pels ànims, missatges, guasas, correus...... Sou els millors !!!!
I les proves gràfiques. Alguns de la family abans de la cursa i la meva cara de FELICITAT al final
Media Maratón de las Vías Verdes, by Francis Santisteve.
Es una prueba muy agradable de correr, ya que el 90% del trazado es por
pista de tierra. Además, la prueba discurre por la antigua ruta del ferrocarril
de vía estrecha. Esto hace que sea una carrera "recta" y "plana", ya que los
trenes no hacen curvas cerradas, ni suben cuestas (bueno, excepto los
cremallera, pero no es el caso ;-).
Finalmente, es de las pocas Medias Maratones que es lineal: Sales de un
pueblo y llegas a otro... no como la mayoría, en las que das vueltas de un lado
para otro, siempre en el mismo pueblo.
En esta ocasión fuimos un grupo de amigos, de los cuales, dos hacíamos la
Media y el resto la cursa del 10k que acababa también en Sant Feliu de Guixols,
así que, a eso de las 8:00, Cesar y yo nos quedamos en Llagostera y empezamos a
calentar, mientras que el resto del grupo se iba a la salida de la cursa de
10k.
Los minutos antes de la salida fueron bastante entretenidos, ya que la
organización tenía uno de esos droids, que vuelan con una cámara colgada, e iba
todo el rato de un lado para otro sacando fotos... todo un espectáculo visto de
cerca.
A la hora, nos agrupamos todos en el arco de meta. Choque de manos. Subidón
de adrenalina. Últimos deseos de buena suerte y el speaker hizo una cuenta atrás
desde 10, que coreamos todos a partir del 7 a grito pelado...y, al llegar a 0
empezó la carrera. Que mejor forma de empezar!
Los primeros 100-200 metros fueron bastante apretujados, ya que el camino
era estrecho y, no todos los que se habían puesto en primera linea, tenían un
ritmo de carrera alegre... pero, antes de salir de Llagostera, el grupo ya se
había estirado y podías coger tu ritmo sin que nadie te estorbase.
Una de las paranoias que llevaba en la cabeza era coger un ritmo de carrera
estable, y no ir a tirones (como en otras ocasiones), así que, durante los
primeros kilómetros, deje que me avanzaran unos cuantos estresados, que pasé con
facilidad en la segunda parte de la carrera, cuando ellos perdieron el ritmo.
Las series detrás del gran Papa-Nicolau están empezando a dar sus frutos y
empiezo a ser capaz de correr "a un ritmo constante" durante más de 5 metros.
Esta parte la hice bien.
En el primer avituallamiento cometí el único error de esta ocasión. La
organización lo había avisado, pero no fui consciente hasta que los vi: Había
conguitos!
... ahí estaba yo, concentrado, feliz con mi ritmo de carrera, cuando al
acercarme a la mesa donde avituallaban, vi una enorme extensión de conguitos
dispuestos encima de la mesa para que cogiera tantos como quisiera...
resistiéndome a la tentación de abandonar la carrera y quedarme allí, comiendo,
hasta que se acabaran... en lugar de eso, opté por pillar *todos_los_que_pude*,
mientras pasaba corriendo por al lado y, antes de 20 metros ya tenía la boca
llena de conguitos!
Esto fueron unos 20 segundos de felicidad extrema... y 6-7 kilómetros con
la boca pastosa y escupiendo trocitos de cacahuete, hasta que pude conseguir una
botella de agua en el siguiente avituallamiento. Error. Lección aprendida. En
carrera, los conguitos ni mirarlos...;-).
Aparte de esto, la carrera no tuvo mayores incidencias. Ritmo apretado pero
constante. Buenas sensaciones. Sin dolores. Sin rozaduras... y la conciencia, a
medida que avanzaban los kilómetros, de que iba a bajar mi mejor marca.
Cuando faltaban unos 3-4 kilómetros, me sorprendió mi amigo Salva (el dueño
de JanesSport) , que había hecho la prueba de 10km, y que desandó los últimos
km's para animarme y acompañarme en la llegada. Que detallazo!
Estos últimos km's fueron a FULL. Viendo por el reloj que estaba por debajo
de mi marca anterior, y con el Salva al lado animándome: "Venga! Vamos a por
ese!... Ahora a por el otro!"... hasta que ya vimos el arco de meta y metimos el
sprint final.
Resultado: 1h 35' 01". Posición 49 de la general y 21 de mi grupo de edad
(Sub50M). Mejor marca personal y otra Media "a la saca"!
Un bon repàs a mi mateix - Mitja Marató de Granollers 2014, by Marc Gil
Dia de la carrera: alarma a les
8, esmorzar i riures amb la
Clara , felicitat i ganes de córrer, els nervis
desapareixen..penso que es un entrenament mes, nomes he
de córrer21km, però apretant els
dents. Anem a la sortida amb els demes a fer fotos i donar ambient a la
cursa.
Queden 2min per la
sortida,, i no puc esperar mes, vull sortir ja, he pensat que si
vull fer marca haig d’anar a 3:45 de
mitjana. Aixíque sortiré de principi
això,, els entrenaments anava mes ràpid i aquest
ritme vaig còmode.
Pistoletazo i el de
sempre,, la gent a tope i
em pasan per tot
arreu,, garmin em marca els primers
dos km’s a 3:40 i 3:35…
massa ràpidvaig,, però es que no hi ha
lloc per
posar-me… pasan els següents km
i sembla que la
carrera posa cadascú al seu
lloc, garminva contant-me el km’s i
ara vaig a
3:42-3:44, ara si que vaig al meu ritme i mes
còmode.
Paso per
el km7 i em dona com una alegria,
vaig super be, ràpid i
còmode, avui sino faig marca
es perque algú em tira a terra
jejeje.
Segon
avituallament,, km10 i passo en
37:21.. una mica mes ràpid del que volia
passar, peròes que em trobo molt be,, ara toca els tobogans
i ja la baixada final de 5-4km. A les pujades
aguanto ritme a les
baixades apretoy garmin va pitant i
marca 3:35 i 3:40.. això no
s'escapa, la marca la
tinc pràcticament perque ja ha
passat el pitjor i em trobo molt be.
I ja estic
als últims km’s i bastant
fresc, faig un canvi i ja apreto tot el que pugui,
la marca ja esta feta ara vull baixar el màxim possible el
temps i els últims km’s son els
mes ràpids, el garmin em marca
els últims a 3:35- 3:28-3:26-3:26.. recordo que
els ultims 2 km les cames no podien anar mes
ràpid,, ho vaig donar tot.
Ja veig
el crono al final del
carrer… pufff no mho
crec,, passo per meta a 1:17:17.. quin
subidon,,, i a sobre he acabat molt be,, no he
patit sino disfrutat tota
la carrera. M'he fotut mes
de 2 min a la meva marca,, estic
contentíssim, me fotut un bon repàs a
mi mateix jajajajja.
Ara espero a que arribin els
demes,, arriba Quim… denis…
i aviam si arriba la Clara que ha sortit amb el
calaix que va 5 min mes tard.
Ja arriba i rient em diu: Que???
Que???? 1:17. Moment de gran felicitat, ens abracem i cridant-me, em diu:
ho sabia ,
ho sabiaaaaajajajajaja
Per
fi he tret la marca de mitja marató,, ara ja em puc
oblidar d'això per un bon temps
i centrar-me totalment en
triatló, nedar… molta bici i transicions que aquest
any m'espera un bon repte al Octubre a
Calella.
Gracies a
tot l'equip per ser com sou, una
família.. així es un
plaer patir als entraments i
competir.
Gracies tb a Miquel, quins
entrenaments has fotut, ens poses com uns animals.
I com no a Clara… sense
ella aixòtampoc hagués sigut
possible,, sempre tant positiva i rient em
fas super feliç i he volat.
:))))))))))
També al Denis, es el que ha
possat tots els ingredients a la caldera :)
A muerte!!!
Gas!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Crònica d'una mitja diferent - La mitja de Granollers 2014, by Clara Hernández.
Desprès de la “punxada “ a la mitja de Mataró, agafo la de Granollers amb ganes. Les últimes setmanes m’he posat les piles amb el run, he passat de córrer 1 dia o 2 màxim per setmana a córrer 3 i a més esforçant-me en cada un d’ells.
Així que arribo al gran dia contenta i confiada. No vull fer marca personal (me la guardo per Calella o Montornès), però si m’agradaria fer 2-3 minutets menys que any passat (1:44). A més, aquest any tinc una motivació extra..... compartir passió i curses amb persones especials sempre és una doble alegria, però si a més ho fas amb la teva parella.... és un plus !!!!
Per tot, arribem al punt de trobada contents i nerviosos..... en Marc vol baixar la seva MMP, que els últims 2 anys se li ha resistit.
Ens anem trobant amb compis d ‘equip. Ens fem la foto de rigor, la xerradeta, ens canviem i sortim a escalfar. Fa molt bon dia, i tot són bones sensacions i alegria !!! aquest any sí, aquest any serà una bona cursa .... i a més la faré pensant no només en mi !
Toca preparar-se, vaig al meu calaix, em poso musiqueta, em recullo els rínxols.....i em poso modo: super concentració ON !!!
Sortida i buuuumm. Recordo les paraules del Marc: has de fer els primers km una mica per sobre del teu ritme. Ves tranquil·la, i desprès ja apretaràs. I jo que sóc súper obedient ho faig. Vaig concentrada, escoltant les cançonetes que m’he preparat el dia abans i mirant el “garmin” a cada km. Vaig molt còmoda, i porto un ritme de 4:45 més o menys.
Gairebé no miro ningú, només penso en la música, i de tant en tant en el Marc... com li deu anar?
De cop, primer avituallament. Km 5 i no m’he enterat. Així que confiada i contenta segueixo una mica més. Aquesta vegada per por de punxar m’he preparat 2 gels així que al km 6 prenc el primer i segueixo ben happy flowers.
Vaig passant per llocs que només una setmana abans havia fet durant una transició mortal, regal del Sensei Miqueeeeelet , Mr Blanchi... per sort, aquesta vegada vaig moooooooolt millor J
En un tres i no res torno a estar a un altre avituallament: km 10, i penso que he de començar a apretar una miqueta. I és el que faig. Tot i que hi ha alguna pujadeta que buf.... però això no és res per una autèntica Apache.. així que .... apreto... ja descansaré a la tarda ! Em trec un altre gel i apa... a dins i a volar. Comencen a sonar cançons de les meves preferides i m’automotivo a tope... ara bé baixada, últims km i em trobo súper. He de posar-me les piles i donar-ho tot. Així que vinga...
Començo a passar km 16, vaig bé, 17, vaig molt bé, 18, topeeeeeeeee, 19 buff subidón, estic a punt d acabar, miro crono i veig que si apreto puc entrar sobre 1:40 seeeeeeeeeeeeeeeeee això ja ho tinc, apreto dents i començo a volar.... km 20 yeeeeeahhhh! A muerteeeeeeeeeeeeee!
Crec que mai he fet l últim km d’una cursa tan ràpid, però a l hora, tan còmoda, tan feliç i tan impacient !!!
I abans que ho pensi, passo l’arc de meta i paro el crono en 1:39:14
Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Estic mega contenta !! Quin carrerón m ha sortit, que bé m’he trobat, i m’he quedat a 28 segons de la meva MMP.
Però ara tinc una urgència, buscar en Marc i veure què... somrient camino fins que me’l trobo mirant-me i somrient i ho sé...
Què ? Què? 1:17 em diu... seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Plena felicitat !!!
No hi ha emoció millor que finalitzar una competi contenta pels teus resultats, i veure que la gent que estimes i aprecies també assoleixin els seus reptes i acaben contents
Ooooooooouuuhhhh Yeeeeeeeaaahhhhhh !!!!
Així que toca gaudir de la felicitat del bon moment passat i començar a pensar en el següent repte.....
Com sempre, no es pot finalitzar una crònica sense donar les gràcies, d’una banda als Senseis, els de “veritat” i el minicoach (en Martinet), que ens treuen el millor a cada entreno. Als compis, que m’ajuden dia a dia... he passat per entrenos tan durs que sola no els hauria fet mai de la vida..... i com no, gràcies Marc, sense els últims entrenaments amb tu, consells i companyia no milloraria com ho estic fent.....
I per últim, i no menys important, gràcies a l’ Anneta !!! Sempre allà somrient i immortalitzant els grans moments viscuts
I com sempre, la prova gràfica. El “before” de la family SBR Open Team
Love U guys.
Així que arribo al gran dia contenta i confiada. No vull fer marca personal (me la guardo per Calella o Montornès), però si m’agradaria fer 2-3 minutets menys que any passat (1:44). A més, aquest any tinc una motivació extra..... compartir passió i curses amb persones especials sempre és una doble alegria, però si a més ho fas amb la teva parella.... és un plus !!!!
Per tot, arribem al punt de trobada contents i nerviosos..... en Marc vol baixar la seva MMP, que els últims 2 anys se li ha resistit.
Ens anem trobant amb compis d ‘equip. Ens fem la foto de rigor, la xerradeta, ens canviem i sortim a escalfar. Fa molt bon dia, i tot són bones sensacions i alegria !!! aquest any sí, aquest any serà una bona cursa .... i a més la faré pensant no només en mi !
Toca preparar-se, vaig al meu calaix, em poso musiqueta, em recullo els rínxols.....i em poso modo: super concentració ON !!!
Sortida i buuuumm. Recordo les paraules del Marc: has de fer els primers km una mica per sobre del teu ritme. Ves tranquil·la, i desprès ja apretaràs. I jo que sóc súper obedient ho faig. Vaig concentrada, escoltant les cançonetes que m’he preparat el dia abans i mirant el “garmin” a cada km. Vaig molt còmoda, i porto un ritme de 4:45 més o menys.
Gairebé no miro ningú, només penso en la música, i de tant en tant en el Marc... com li deu anar?
De cop, primer avituallament. Km 5 i no m’he enterat. Així que confiada i contenta segueixo una mica més. Aquesta vegada per por de punxar m’he preparat 2 gels així que al km 6 prenc el primer i segueixo ben happy flowers.
Vaig passant per llocs que només una setmana abans havia fet durant una transició mortal, regal del Sensei Miqueeeeelet , Mr Blanchi... per sort, aquesta vegada vaig moooooooolt millor J
En un tres i no res torno a estar a un altre avituallament: km 10, i penso que he de començar a apretar una miqueta. I és el que faig. Tot i que hi ha alguna pujadeta que buf.... però això no és res per una autèntica Apache.. així que .... apreto... ja descansaré a la tarda ! Em trec un altre gel i apa... a dins i a volar. Comencen a sonar cançons de les meves preferides i m’automotivo a tope... ara bé baixada, últims km i em trobo súper. He de posar-me les piles i donar-ho tot. Així que vinga...
Començo a passar km 16, vaig bé, 17, vaig molt bé, 18, topeeeeeeeee, 19 buff subidón, estic a punt d acabar, miro crono i veig que si apreto puc entrar sobre 1:40 seeeeeeeeeeeeeeeeee això ja ho tinc, apreto dents i començo a volar.... km 20 yeeeeeahhhh! A muerteeeeeeeeeeeeee!
Crec que mai he fet l últim km d’una cursa tan ràpid, però a l hora, tan còmoda, tan feliç i tan impacient !!!
I abans que ho pensi, passo l’arc de meta i paro el crono en 1:39:14
Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Estic mega contenta !! Quin carrerón m ha sortit, que bé m’he trobat, i m’he quedat a 28 segons de la meva MMP.
Però ara tinc una urgència, buscar en Marc i veure què... somrient camino fins que me’l trobo mirant-me i somrient i ho sé...
Què ? Què? 1:17 em diu... seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Plena felicitat !!!
No hi ha emoció millor que finalitzar una competi contenta pels teus resultats, i veure que la gent que estimes i aprecies també assoleixin els seus reptes i acaben contents
Ooooooooouuuhhhh Yeeeeeeeaaahhhhhh !!!!
Així que toca gaudir de la felicitat del bon moment passat i començar a pensar en el següent repte.....
Com sempre, no es pot finalitzar una crònica sense donar les gràcies, d’una banda als Senseis, els de “veritat” i el minicoach (en Martinet), que ens treuen el millor a cada entreno. Als compis, que m’ajuden dia a dia... he passat per entrenos tan durs que sola no els hauria fet mai de la vida..... i com no, gràcies Marc, sense els últims entrenaments amb tu, consells i companyia no milloraria com ho estic fent.....
I per últim, i no menys important, gràcies a l’ Anneta !!! Sempre allà somrient i immortalitzant els grans moments viscuts
I com sempre, la prova gràfica. El “before” de la family SBR Open Team
Love U guys.
La Crónica de la Crónica: NYC, By Francis Ford Copula.
[Q pasada! Seguro q me llevo un Oscar! :-) ]
Automáticamente me encontré con una serie de problemas...... mmmmh, vaya, no he grabado ninguna imagen de la carrera... bueno, es igual, otro de los días q estuve por allí, salí a correr con una cámara y grabe algunas imágenes, así q, en vez del vídeo de la carrera, será: "Running in NYC!"
[Q pasada! Seguro q me llevo un Oscar! :-) ]
... mmmmh, vaya, la cámara no tenía estabilizador, así q, cuando corro, toda la imagen baila de un lado para otro (vaya mareo!)... bueno, es igual, grabé una hora de vídeo. Seguro q puedo recortar algunos trozos más o menos estables, les pongo una música movidita y no se notará q la cámara va todo el rato votando!
[Q pasada! Seguro q me llevo un Oscar! :-) ]
... mmmmh, vaya, ahora q lo pienso, no tengo ni idea de cómo se edita un vídeo, ni de cómo se sube a youtube... bueno, es igual, si todos los días se editan y suben miles de vídeos, no creo q sea muy difícil. Me miraré unos tutoriales de google!
[Q pasada! Seguro q me llevo un Oscar! :-) ]
...así q después de cropear los clips para montar las secuencias, aplicar fadeups, ajustar el sonido a los frames, etc... (si no me entendéis, os recomiendo q os bajéis un tutorial de google ;-) ) Ya está listo "Running in NYC! :-D"
[Q pasada! No creo q me den el Oscar pero, para no tener ni idea, ha quedado resultón! :-) ]
[Q pasada! Seguro q me llevo un Oscar! :-) ]
... mmmmh, vaya, ahora q lo pienso, no tengo ni idea de cómo se edita un vídeo, ni de cómo se sube a youtube... bueno, es igual, si todos los días se editan y suben miles de vídeos, no creo q sea muy difícil. Me miraré unos tutoriales de google!
[Q pasada! Seguro q me llevo un Oscar! :-) ]
...así q después de cropear los clips para montar las secuencias, aplicar fadeups, ajustar el sonido a los frames, etc... (si no me entendéis, os recomiendo q os bajéis un tutorial de google ;-) ) Ya está listo "Running in NYC! :-D"
[Q pasada! No creo q me den el Oscar pero, para no tener ni idea, ha quedado resultón! :-) ]
dimarts, 28 de gener del 2014
Escrito por
Anònim
Tornant a gaudir - Mitja Marató Mataró 2013, by Martí
Hi ha moments a la vida que lluites i et sacrifiques per aconseguir una cosa i altres que les fas per gaudir, simplement. Amb les curses passa el mateix: córrer per fer una bona marca o córrer per gaudir, sense preocupar-te del temps, ni de la posició final.
Arriba el moment de la cursa i estic tranquil com feia temps. No tinc cap mena de pressió. Només cal que corri 21 i escatxs metres. Surto amb en Jaume Bachs i en Sergi Serra o sigui els tres membres originals dels 4 Passes! El trio amb qui ens vam reenganxar d'adults al món running fa 6 anys, fent mitges, maratons, curses de 10... Junts hem rigut i hem patit setmana sí setmana també a les curses que seleccionavem en funció dels regals que donaven. Feia temps que no corríem junts. Quin plaer tornar als vells temps. I per no perdre el costum els primers km anem xerrant, saludant amics del públic i demanant que ens animin. Correm rient i tranquils però a un bon ritme: 4.24' al km els primers 7 km de cursa. En aquell punt en Sergi apreta i en Jaume es queda endarrera. Em quedo sol, què hi farem... Continuo a prou bon ritme (per baixar fins i tot de 1h34' el resultat de l'any passat) fins al km 14-15.
Fins aquest moment havia gaudit, estava content. Havia compartit 2 km amb en Jose del Sorrall, que em va ajudar a anar a un bon ritme. Però arribant a la RENFE se m'acaben les forces. Cada vegada tardo més segons a fer cada km. La tornada cap a la ronda Cervantes se' m fa eterna i encara em queda el pitjor: la pujada final, el punt que any darrera any se m'atravessa. Mira que durant l'any em faig un fart d'entrenar per aquest punt però després de 19 km se'm fa una muntanya. Tinc ganes de parar i caminar. Lluito contra el meu cap que ho vol fer...i se'n surt amb la seva. Camino 10" però torno a córrer, com puc cap a meta. Va Martí que has superat coses pitjors, em dic. Arribo a meta esprintant fet una coca. Al final 1h 36'. No m'ho esperava.
Com en els últims 5 anys m'havia apuntat a la mitja marató de Mataró. Aquest any però arribava una setmana abans al calendari, per tant menys temps per preparar-la. La temporada la vaig començar el 7 de.novembre després de 10 dies de descans obligat. En tres setmanes és complicat preparar bé una cursa de 21km, per molt que em conegui molt bé la distància i que les meves cames acumulin més d'una dotzena de mitges maratons. Però la preparació encara es va complicava més quan vaig agafar un bon refredat, dels que costa treure, a tan sols 10 dies de la competició.
Quan faltaven 8 dies per la prova vaig fer un test de 14 km amb un resultat nefast: sense ritme, el nas ple de mocs i sense energia. Em va quedar clar que hauria de canviar el xip competitiu.
Però ja se sap que els problemes mai arriben sols: quatre dies abans, un mal gest em va produïr una lesió cervical. Entre fisio i l'acupuntura que em va aplicar l'Anna ho van millorar però no arreglar del tot.
El dia abans. El dia pre ha de ser de rodatge suau per estirar cames i descansar al màxim. Doncs per uns temes personals vaig haver d'anar a Vinaròs a les 6 del matí. Vaig dormir poc i malament i prop de 500 km de cotxe. Queda clar que l'endemà anirem a gaudir com fa temps que no faig.
La nit abans dormo set horetes, per fi!! Esmorzar, preparatius de la cursa, compro el disc de la Marató i cap a Mataró amb en Quim Nicolau a trobar-nos la resta de l'equip SBR. El dia és fred però menys que els darrers. Això sí, bufa el vent.
Arriba el moment de la cursa i estic tranquil com feia temps. No tinc cap mena de pressió. Només cal que corri 21 i escatxs metres. Surto amb en Jaume Bachs i en Sergi Serra o sigui els tres membres originals dels 4 Passes! El trio amb qui ens vam reenganxar d'adults al món running fa 6 anys, fent mitges, maratons, curses de 10... Junts hem rigut i hem patit setmana sí setmana també a les curses que seleccionavem en funció dels regals que donaven. Feia temps que no corríem junts. Quin plaer tornar als vells temps. I per no perdre el costum els primers km anem xerrant, saludant amics del públic i demanant que ens animin. Correm rient i tranquils però a un bon ritme: 4.24' al km els primers 7 km de cursa. En aquell punt en Sergi apreta i en Jaume es queda endarrera. Em quedo sol, què hi farem... Continuo a prou bon ritme (per baixar fins i tot de 1h34' el resultat de l'any passat) fins al km 14-15.
Fins aquest moment havia gaudit, estava content. Havia compartit 2 km amb en Jose del Sorrall, que em va ajudar a anar a un bon ritme. Però arribant a la RENFE se m'acaben les forces. Cada vegada tardo més segons a fer cada km. La tornada cap a la ronda Cervantes se' m fa eterna i encara em queda el pitjor: la pujada final, el punt que any darrera any se m'atravessa. Mira que durant l'any em faig un fart d'entrenar per aquest punt però després de 19 km se'm fa una muntanya. Tinc ganes de parar i caminar. Lluito contra el meu cap que ho vol fer...i se'n surt amb la seva. Camino 10" però torno a córrer, com puc cap a meta. Va Martí que has superat coses pitjors, em dic. Arribo a meta esprintant fet una coca. Al final 1h 36'. No m'ho esperava.
Ha estat un bon entrenament de principi de temporada i un gran matí compartit amb els amics. Va bé això de competir!
Mitja Marató de Mataró 2013, by Manu
La temporada para el equipo hace un mes que empezó. Lo objetivos son otros pero correr cerca de uno vive, siempre anima.
El domingo pasado, tuve que renunciar a la 90ª edición de la Jean Bouin por estar enfermo, con catarro. Esta es la carrera que para mí se estaba convirtiendo en el referente de mi estado de forma. Un 10.000 que siempre pilla al inicio de la temporada y que marca mi estado de forma y mi evolución en el año anterior. Lo que sería mi 3ª edición, quedó por disputar.
Justo una semana después en el calendario, estaba la Mitja Marató de Mataró. Para mí, mi segunda edición. La ciudad que acoge al equipo ha de vernos por sus calles corriendo, con más o menos ritmo, pero creo que hemos de estar ahí.
El catarro cuando me viene, se resiste a abandonarme. Como la semana anterior apenas pude hacer entrenos de carrera y bici por mi estado, pues esta semana previa me encontraba algo mejor y decidí recuperar el tiempo y los kms perdidos. Llegaba a esta carrera con las piernas muy cansadas, pero sin excusas. De cualquier manera, será un entreno de calidad y muy a principios de temporada. Las sensaciones no son buenas, pero siempre se da todo.
Nos plantamos un tercio del equipo en la salida. Con ganas de pasar una buena mañana de deporte al aire libre. La mañana no era excesivamente fría, aunque el viento se dejaba notar. Después de quedar en el polideportivo para dejar bolsas en el guardarropa y tras las primeras impresiones, nos vamos a calentar. Son las 9:30 y es el momento. Nos colocamos los cajones de salida, nos deseamos suerte y toca dar lo mejor de ese día. Bueno o malo, pero será lo mejor que uno se sienta ese día.
La primera parte de la carrera ser realiza por el centro de la ciudad. Siempre con terreno más o menos favorable. Aquí si uno se deja llevar, el ritmo del primer 10.000 puede ser espectacular. Pero no, hay que ser conservador. Y más cuando las patitas no piden guerra desde que uno se ha levantado. Pero aun así, el ritmo lo llevo entre 3’ 50 - 4’.
Sobre el km 4 – 5, me alcanza Dani, un compi de equipo. Me comenta que me llevaba a la vista. Hablamos de cómo vamos y juntos nos vamos marcando el ritmo. Seguimos con el terreno favorable durante 4 kms más y llegamos a la N-II. Terreno llano y con viento en contra en ocasiones. Abandonamos el calor del público que nos acompañaba por las calles de Mataró y nos dirigimos hacia el paseo marítimo. Sigue habiendo público, pero en menos cantidad.
Aquí el ritmo hay que subirlo. Aunque de cardio me encuentro muy bien, las piernas no van. Comentamos mantener esas sensaciones de ir cómodo y bajamos algo el ritmo, para situarnos entre 4’ 10” – 4’ 15”. Ritmo que mantuvimos el resto de la carrera, tanto con el viento a favor como en contra.
Del paseo marítimo salimos hacia la N-II. Los siguientes 5-6 km son los más feos de todo el trazado. Correr por la nacional y por las calles del interior de un polígono, no son lo más atractivo. Pero es lo que hay. El entreno de coco también hay que hacerlo, no?
A falta de 3 km para la meta, mis piernas están listas. No había realizado tiradas largas en los entrenos anteriores y eso lo noto en exceso. Le comento a Dani que siga, que si tiene fuerza que suba y apriete. Dice que no, que se encuentra bien. Y no se equivocaba. Su cara y su ritmo eran mejores que el mío.
Llegamos al “muro”. Son esos dos últimos kms finales de este recorrido en los que si no has dejado fuerzas en las piernas, lo subes caminando. Mis piernas no van pero no dejo de correr. Recortando la zancada se puede seguir corriendo y eso es lo que hacemos. Es ritmo ha bajado. Este final de carrera es creo que lo contrario a cualquier otra en la que siempre dejas fuerzas para apretar en los km finales. Aquí no, aquí dejas fuerzas para no perder mucho más el ritmo del que traías.
A falta de 500m, animo a Dani a que apriete. Después de varios no, al final se decide. Me saca unos metros en un momento y que veo que cada vez van aumentando. Me había acompañado la mayor parte de la carrera y no veía justo no poder entrar con él en la meta. Aproveché los últimos 100m en los que la subida se vino a menos para dar lo último que le quedaba a mis piernas. Lo alcanzo (creo que me volvió a esperar) y juntos, cruzamos la meta. De la mano, Zipi y Zape. Jajaja!
El tiempo final, 1h 29’ 16”, 14” más lento que en la edición pasada. Sin excusas.
Muchas gracias a los que nos han animado. A los compis que a cada paso sacan una sonrisa para animarte cuando ellos van sufriendo también. A nuestros fotógrafos Anna y Miquel, que sin ellos no salimos con cara decente en las fotos. Y al resto del equipo que han dejado de hacer otras cosas para acercarse a mostrarnos su apoyo también. Y gracias también a nuestros colaboradores SBRstore, Siksports, WeFeel Sport y Sensei’s, Miquel Blanchart y Bernat Moragues por esculpir triatletas de bloques de granito, una piedra dura de tallar.
Y gracias Dani por la compañía. Hoy se que me has esperado por mucho que me digas que no, jejeje!
Crónica de la Mitja de Granollers by Marc.
CRONICA
Nunca he hecho una cronica, es la primera que hago y espero que salga bien :)
Empiezo el dia a las 8am con muchas ganas, me siento bien, esta ultima semana he entrenado bien y bajado la carga en los entrenos! tengo ganas de correr, y kiero bajar de una vez por todas el dichoso 19. q lo llevo arrastrando 5 mitjas y no hay manera. Los ultimos entrenos me han salido muy bien, como un tiro, y creo q hoy es el dia, hoy dejo atras el 1:19.......... ( a todo este pensamiento hay algo q no va bien y no me doy cuenta ).

Llego al mogollon de la mitja, veo alberto, jose.,,, marti y compañia! charlamos un poco y ya voy a calentar. Tengo ganas y me siento bien!
La tactica la tengo clara, mitad subida mitad bajada son los 21km.
Subire a 3:49 hasta el km11. q es cuando acaba la subida, y a partir de ahi, un gel y a bajar! Se q tendre q bajar rapido para bajar la media y llegar a 3:43 y hacer marca y bajar de 1:19.
Pistoletazo y empieza la carrera, empujones en el primer cajon y la gente rapidisima. Demasiado rapido vamos.... km2 y veo el crono, voy a 3:45, demasiado rapido y no kiero kemarme y bajo el ritmo. hasta el km 8 voy mirando el crono y voy a 3:49 de media, lo que yo keria y encima me encuentro fuerte. No me noto cansado ni me siento forzado. Voy comodo a ese ritmo. En ese momento pienso que bien. hoy tiene q salir bien, keda poco para la bajada y tengo fuerzas para volar.
Llego al km10. y llego en lo que queria, a 3:49. Asi q media carrera hecha, ahora toca bajar y olvidarse del crono, ya bajar a lo q de y al final veremos q dice el crono.
Me tomo el gel y a lo q vamos, a apretar. En ese mismo momento me siento q no puedo apretar,, estoy como un poco ahogado de repente! intento no pensar mucho y pienso q sera por la subida q me siento asi, a la q lleve 1km bajando recuperare y me sentire bien.
km13,,,,km14,,, y esto no tira,,, miro el ritmo y voy mas lento que en la subida, me empiezan a pasar corredores y yo dandole vueltas a lo q me pasa! si no he comido bien esta ultima semana, si no he bebido bastante agua, ni idea! tengo las piernas a tope. no voy cansado,,, solo me siento mal de respiracion y tengo dolor general en el pecho. Esto no tira y ya veo q el final se hara largo.
km15...km16...km17. todo bajada y el crono cada vez mas lento, a duras penas puedo ir a 4'. Las piernas fuertes i con ganas de tirar, pero me falta fuerza general y no respiro bien! Ya lo unico q kiero es acabar y pararme! el Cuerpo hoy no tira.
al final veo la meta y pico a 1:21.
La verdad que es muy buen tiempo, no es para estar desilusionado. Pero habia entrenado bien y los entrenos me marcaban mejor tiempo.
No entiendo el porque no he podido correr. Las piernas las tengo muy bien, apenas tengo molestias. Pero he notado como los plomos fundidos. Esta semana hare una analitica, para ver si estoy bajo de algo y comer bien :D
a todo esto. gracias por llegar hasta aqui y espero que os haya gustado. Ahora vienen los triatlones,,, y aki no es solo correr. Espero poder seguiros en la bici y ponerme fuerte :D
Un saludo
MARC GIL
La Mitja Marató de Mataró by Martí

Esteu a punt d'un rotllo? I sense fotos. Apa, vosaltres mateixos.
Mitja Marató
de Mataró
Per fi comença la nova temporada amb una
competició. Què millor que fer-ho a casa passant pels carrers habituals que fem
des de fa anys a les 6 del matí. Per sort aquesta vegada ho farem una mica més
tard.
Però abans del dia anem una mica enrere. O
sigui anem a explicar d’on venim i que serveixi com a excusa per explicar el
resultat final.
Juliol
i agost sense córrer gens. I gens vol dir gens, no com
molts dieu que “no faig res, no tinc temps d’entrenar ...i us esteu maxacant
dia i nit sense parar. Em sembla que els hi preguntaré a totes les vostres
parelles que em diguin si entreneu o no. De vosaltres no me’n fio. Al setembre
corro dos setmanes i faig la half de Menorca. Però faig la meva més GRAN marca
en una mitja: 2h 3’. INSUPERABLE.
S’acaba
la temporada i després del descans a principis de novembre
torno a entreno i em quedo clavat una setmana i una altra 4 dies gripòs. Molt
bé nanu. Anem en la línia de la temporada passada. Quina piltrafa. El que malament
acaba, malament comença. La setmana següent torno a començar a córrer. De mica
en mica. La segona setmana penso, nanu accelera i faràs un pet com un aglà a la
mitja. Total que en tres dies em marco 55km de run. La bici queda apartada
pobreta, ja la mimarem més endavant. Queden 10 dies per la cursa i tampoc tinc
grans sensacions. A la tirada de 17km en Joan em fot canya i fins i tot uns
altres amics de Centre de natació que em treuen 3-4’. Però curiosament vaig un
pèl millor que l’any passat.
La setmana abans m’ho prenc amb calma i
segueixo els entrenos bé. Faig bones sèries de pujada. A veure si encara em
sortirà bona MITJA. D’il·lusions viu l’home.
Aquella setmana baixen temperatures i jo sóc
molt finet. A la mínima caic...ai, ai , ai.
Nit
abans de la prova. M’ho preparo tot, ben guapo, malles
noves, manguitos blancs i la samarreta de run SBR. Em faig una foto i veig que
em queda bé. Ja sabeu que això és el que m’agrada de les curses: sortir guapo
(?) a la foto. El que em passa és que a mitja nit em desperto perquè no tinc
els gels que em van bé per la competi.
Penso de trucar en Sergi però a les 4 de la matinada m’hauria matat...Passo
mala nit de nervis i fred.
A les 8.15 ja estic al cotxe amb en Miquel i
la Maria anant cap a Mataró. Fa molt de fred. Quina mandra. Al cotxe d’en
Francesc si està de nassos amb la cale a tope. Quin boig es fot a córrer amb aquesta rasca???
Ens re agrupem tots i anem al pavelló. Foto de
FAMÍLIA. Fem goig 12 SBR amb la samarreta. Ja tinc la primera foto per la cole.
Anem al parc i escalfem fent carrera saltada,
esprints i laterals...la penya flipa. Els estem impressionant. GRAN equip.
Plantejament
de la cursa. En Coro em diu que porta dies gripòs i en
Francesc que va agafar una bona castanya divendres i que ja que és la primera
mitja que fa vol anar a 5’ el km (els collons). No patiu, els hi dic, veniu amb
mi i jo us marco el ritme. Si aguanteu bé, sinó m’ho digueu i jo vaig tirant
però almenys correm junts i ens ajudem...
Sortim i en Coro marca el ritme (ho havia de
fer jo, no?) anem a 4:10’. Jo sóc un carbonet i potser hauria començat un pèl més
lent però no em vull quedar sol (primer error). Abans d’arribar a Sant Simó no
paro de saludar gent. En Coro que em diu que sóc un RRPP O UN PUTO CRACK...però
jo vull fer bon temps no saludar la gent...Aquí comença e meu segon error,
saludar la penya. Arribem a Sant Simó, passem el centre de natació i tornem. Al
km 8-9 els dos companys a qui els hi havia de marcar jo el ritme em deixen. Els
vaig perdent de mica en mica. El cap em comença a fallar i em començo a
enfonsar. Massa d’hora. Necessito un gel miraculós però veig que dels dos que
tinc n’he perdut un. Merda. Sort que veig la Clara que em fot un crit que el
sent la meva dona des d’Argentona i la Imma que em va fent fotos (m’hi poso
guapo). M’he d’esperar al km 11 per prendre el gel. Fins llavors vaig cardat
amb males sensacions (de coco deuen ser). Quan me’l prenc començo a recuperar
forces i torno a avançar gent, poc a poc, amb els passets tipus Newton (però
sense córrer de puntetes), ara un , ara l’altre. Torno a saludar gent, a en
Sergi, Pedro i Alfredo que els cabronets van amb bicicleta...Fins i tot veig l’Anna
Cortina amb la càmera i canvio de carril i vaig cap a ella per posar-m’hi bé
(Anna vull la foto). Tercer error i el més gran.
Quan arribo al km 13-14 començo a patir molt.
Se’m fa pesat tot, tinc ganes d’abandonar i anar a casa o a fer un vermut. A l’alçada
de la Proctel ja faig mala cara. Ni rastre dels meus SOCIS a qui els hi marcava
el ritme...i encara em queda lo pitjor. Noto en Joan Ramon i la Marta
trepitjant-me els talons. Al km 18-19 estic cardat però hi ha una cosa que em
reconfor-ta: veig gent pitjor que jo. Parats, amb rampes. Jo els animo que no
parin (carai nanu) i veig que encara puc fer algo més. A la pujada intento no
defallir i corro i tot. Al km 21 amb 100m em marca 1h 33 i poc. Arribo amb 1h34’12”
No és ni xixa ni limonà. He arribat davant dels companys de gym que fa 10 dies
m’havien passat la mà per la cara, però força endarrera respecte alguns
companys d’equip i per darrera del novato-ressacòs d’en Francesc i del gripòs i
malaltó d’en Coro (nanus a mi no m’enganyareu més!).
Tot i això he tornat a
sentir-me corredor i m’ha encantat poder compartir moments i FOTOS amb la
família SBR.
A la mitja de Granollers us prometo (o no) que
serà una altra cosa. Portaré tres gels almenys i aniré al meu puto rotllo
Bon nadal i perdoneu per les paraulotes però
necessito que en WERT m’ensenyi a parlar.
Crónica XV Media Marató de Mataró by Jose Manuel
El domingo 2 de diciembre se celebra la media maratón de Mataró. Es uno de los objetivos de este año del SBRopenteam. La segunda carrera pedestre de la temporada en la que vamos a participar y vamos a disfrutarla. Queremos hacer un buen papel, pues se corre en casa.
A las 8:45 quedamos todos los compañeros que competimos de SBRopenteam en el polideportivo Josep Mora. Próximo a la salida. Hacemos la foto de rigor, dejamos la ropa y salimos ya preparados a calentar. La salida será a las 10h.
La mañana está bastante fresquita, aunque el sol y el cielo azul harán de este un buen día para correr. El frío, es cuestión de ritmo. Cuanto más se corra, menos frío tendremos. Se acercan las 10 y nos colocamos en la linea de salida a escuchar el pistoletazo.
La carrera comienza con un ritmo alto, como es de esperar. Ya de salida, el SBRopenteam va a por todas y poco a poco vamos cogiendo nuestro ritmos más cómodos. La primera parte del recorrido facilita mantener unos buenos ritmos, pero que a la larga, puede ser nuestra peor pesadilla. Desde el Parc Central, nos dirigimos hacia el barrio de Cerdanyola, por las calles Puig y Cadafalch y Pg. R. Berenguer. En la Rda. del Cross giramos a la izquierda para continuar por el Camí del Mig, Miquel Biada, Sant Benet y Sant Josep. A estas alturas de carrera, las posiciones de privilegio son tomadas por Marc y por Javi, que ya van tomando ventaja considerable al resto de compañeros. En la Riera volvemos a girar a la derecha para continuar por el Camí Ral hasta la N-II (desde la salida hasta la nacional, el recorrido siempre es favorable, en ligero descenso). Pasamos por la gasolinera de Sant Simó y continuamos por la N-II dirección Girona hasta la Rotonda de la Experience.
A estas alturas de carrera, Clara, Imma y el resto de acompañantes de corredores, ya habían tomado posiciones para mandarnos todo su apoyo. Nos esperaban para dar ánimos a todos y sacar nuestra mejor cara. Que es verdad, las fotos no muestran sufrimiento. Pero si está, va por dentro. Como diría la Pantoja en esos momentos.. "Dientes, enseña dientes". Y eso es lo que hicimos.
Y he nombrado a Clara y a Imma, por una cuestión en particular. Tras visualizar las fotos en las que nuestra compañera Imma nos ha inmortalizado, se ve a una "loca" (cariñosamente hablando, y lo sabes...), que se ha dejado las cuerdas vocales en la carretera. Os invito a ver a semejante animadora inmortalizada en algunas de las fotos. No me digáis que esta mujer no se merece una mención especial..... Esta com un llum! (se dice así?) Y por supuesto, el resto también. Solo que han sabido mantener la euforia y la compostura. Clara, eres la p. hostia! Con perdón!
Tras esta aclaración, seguimos.....
Antes de llegar a la rotonda, se encuentra el km 10. El paso por este km fué seguramente rápido para todos. El perfil favorable era muy bueno para que en esta primera parte saliesen tiempos, pero quedaba la parte más complicada y monótona.
Una vez que giramos en la rotonda, volvemos sobre nuestros pasos hasta la gasolinera de Sant Simó. Y Clara, a lo suyo.... Recuerdo unos comentarios, sin entrar en detalle, en los que el resto de los corredores se sabían nuestro nombre. Por qué? Por el dorsal. Pero si va delante! Pues no! Porque nuestra amiga Clara a 200m ya soltaba un enorme grito de ánimo seguido de nuestro nombre. Y un "yo también quiero que me animen así....". Pues venid a formar parte del SBRopenteam y veréis lo grandes que somos, Clara y todos los demás. Nuestra "gran familia", como decimos nosotros.
Bueno, pues una vez ahí, pasamos el subterráneo para coger el paseo marítimo de Mataró, que nos llevará hasta la rotonda de la entrada sur del puerto. Giramos en la rotonda y volvemos sobre nuestros pasos para retomar la nacional en el paso subterráneo. De tanto en tanto los gritos de animos del resto de acompañantes te sacan una sonrisa. Qué menos, ser agradecidos con la que están aguantando por nosotros.
Una vez en la nacional, Clara a lo suyo.... Continuamos por ésta en dirección a Barcelona. A partir de aquí el recorrido se vuelve monótono y aburrido, con ligero viento de cara. Giramos a la izquierda por Juán de la Cierva para coger la larga recta del Pg. de la Marina, hasta el final.
Casi al final de la recta, se encuentra el km 15. Las piernas empiezan a notarse cansadas y la cabeza comienza a pensar en el premio final. El último kilómetro y medio, es en subida, "bastante maja" por cierto.
De nuevo, volvemos sobre nuestros pasos afrontando la larga recta del Pg. de la Marina (que tiene 1km), para recuperar la N-II dirección Girona hasta el inicio de la Rda. Cervantes, punto donde inicia la subida final.
Y "Atención, comienza puerto". Iniciamos la subida por la Rda. Cervantes. El ritmo empieza a bajar - los kms ya están en las piernas -, y el corazón empieza a subir. La "patata" se dispara y las piernas ya van a lo que pueden.
Giramos a la izquierda en Alfonso X el Sabio y la subida se vuelve más asequible por tramos, donde un último repecho final, nos deja en los últimos 100m a meta.
Recorrido:
Perfil:
Ver .pdf
Conclusiones:
Sobre las sensaciones, decir que es en general un recorrido rápido, lo que favorece al final que hayamos todos hecho buenos tiempos. Pero hay que sumar el gran trabajo que tanto Miquel Blanchart como Bernat Moragas, están haciendo con nosotros. Es el fruto a un trabajo conjunto de un equipo deportivo y humano magnífico.
En contra y como pequeña crítica al recorrido, he de decir que salvo los 3 km (aprox.) del Pg. Maritim, la segunda mitad del recorrido es muy muy monótono. Se hace eterno. Es fácil llegar a venirse abajo si de coco no se va con cierta concentración. Pero tiene la parte positiva, que es muy plano. Si vas fuerte, puede salir muy buena marca.
Agradecimientos:
Como no, agradecer a todos y cada uno de los acompañantes y compañeros que no competían, el apoyo que han dado en todo momento. Se ha notado correr en casa, pero también es verdad que fuera, también nos acompañan. Un 10! Gracias!
Y gracias también a nuestros Sensei's, Miquel y Bernat. Hemos terminado todos muy muy contentos y es en resumen, gracias a vosotros. Sabéis sacar lo mejor de cada uno y esto se nota en los resultados.
Felicitaciones:
Pues primeramente felicitar a Marcos, Francisco y Francesc. Se han estrenado en una media y han cumplido con sus objetivos que ayudarán a fortalecer la confianza de cara al resto de la temporada.
A Marc y a Javi, que se han salido. Marc, tenías que haber quedado el último del equipo. No se llega así de cualquier manera y nos metes 10' así de un plumazo. En serio ahora. Un tiempazo y bienvenido. Javi, lo tuyo no son las apuestas. Hubieses perdido así como 600€. Seguro que has corrido presionado y pensando en los regalos de navidad. Si no, me deberías más. Eres Mic Mic y punto!
Alberto, Xavi, Coro, Martí, Miquel, Billy y Joan. El minuto 29, el minuto de oro. Bajar de la barrera de la hora y media es para estar muy contento. En especial Joan, que se encontraba pletórico.
Y a las donas, María, Maite y Marta. Las 3 "M". Pos eso, muuuuuuuy bien. Las féminas de SBRopenteam son las únicas que han saboreado el podium en alguna ocasión. Y eso, también se ha notado aquí.
Y a los acompañantes y Sensei's. Porque sois los mejores! Nos hacéis felices!
By José Manuel.
Behobia - San Sebastian by Miquel
Diuen que abans de morir cal escriure un llibre, plantar un arbre i tener un fill; jo hi afageixo còrrer la Behobia. És una cursa diferent, és competitiva, com totes, però és més que una cursa de 20qm, es respira en l'ambient agraiment mutu, per part del pùblic que ho dona tot pel corredor (sentint la cursa com una cosa pròpia aportant el màxim d'ambient i animació) i per part del corredor agraint formar part de la festa muntada. No hi fa res si plou, no hi fa res si fa fred, millor, tot més autèntic, més dur, més basc.
Si mentre corres ha parat de ploure: "Aupa!!! que ya no llueve y ha pasado lo peor". Si es posa a ploure fort: "Aupa!!! que cuanto más corras menos te mojas". T'ho diu gent que porta més d'una hora sota el paraigua aguantant l'aiguat i animant un per un el corredor que li passa pel davant. Això és la Behobia.

S'acosta l'hora de la nostra sortida, la de color blau, i plou molt, estem com xais, apilonats sota qualsevol teulada, ajustant el moment just de sortir i no fer tard. Anem cap a la sortida amb un xàfec dels bons, ens anem mirant mig rient, mig fent veure que no passa res, cadascú amb les seves cabòries.-les meves: ja que hi som, passem-ho bé-. Saltem, cridem, ens animem per distreuren's del que ens espera.

Hiru, bi, bat, zero .... Gassssss!!! Sortida, s'ha acabat la gresca, les voreres plenes de samarretes, de plàstics, de tot. L'aigua em regalima per la visera de la gorra i em cau a raig sobre la cara, a poc a poc vaig entrant en calor encara que a les cames els hi costa, estan dures, no s'acostumen a l'aigua, serà que les tinc massa ben acostumades. Aigua, vent, peus molls, tot moll, pujades, baixades, còrrer, patir, gaudir. L'arribada a Donosti es simplement colossal, passar sota l'arc del qm19 amb la cridòria total de la gent, t'obliga a esprintar i acabar d'esprèmer les poques forces que queden.
Ens hem guanyat un bon dinar, ho fem a un poblet -Gorriti- un bon "chuletón i bona sobretaula, tornem als cotxes i ja és fosc. Arrivem a casa tard i cansats.
Àngel, Albert, Valentí, Martí, Glòria, Eva, Gemma, Cristina, Maria i Miquel.
Salut i GASSSSSSSSSSS!!!
MIJTA DE CALELLA
08:00 SBR ens trobem la Maria, que ha dormit molt poc, el José Manuel, que diu que està cansat i fa cara de son, la Maite, que sembla fresca com una rosa i jo.
Rumbo a Calella !!!
Pel camí anem xerrant, rient, la Maite ens explica coses de la Half, jo miro els ciclistes amb enveja, m agradaria ser amb ells i no camí d una mitja a patir.... estem contents i també pensem en el Miquel, aviam com li va a València.
Arribem a Calella amb temps just per agafar dorsal, preparatius finals, trobar-nos a la Judit i sortir a "patir".
Donen la sortida i ens dispersem ràpidament. Primer en José Manuel, va com una bala, això que deia que no anava a forçar que només volia fer la seva primera mitja, desprès la Maite, com sempre marcant un bon ritme, darrere jo, pensant si em quedo sola això serà interminable....i molt a prop la Maria que em diu que tiri, que va fent.
Comencen a passar els km i vaig més ràpida que a Granollers, penso de baixar el ritme però "em pico" amb mi mateixa i dic, no... anem a provar de forçar una mica.
Van passant els primers km i porto un bon ritme que no sé si podré mantenir però ho vull intentar. Penso de posar-me música donat que vaig sense companyia.. m' estimo més esperar per si al final m' agafa iuiu.
Vaig passant km i mirant rellotge, vaig molt bé. De cop em passa en Jordi i em pregunta si vaig bé: súper !! i pel que sembla ell també perquè en dos segons ja no el veig..... segur que li ha anat genial.
Entre el públic en Sergi !! Holaaaaaaa !!! i una mica més endavant l ' Edmond !!! Al final no ha fet la mitja ... Tots dos donant ànims. Gràcies !
Se m' està fent llarg, tot i que de cames vaig bé. Música?? no... encara no!
Segueixo i passant pel 10 ja començo a restar. Una mica més endavant les cames ja pesen una mica i tinc por de passar mala estona. Trec un gel i "pa dentro" .. .eks, aquest no m agrada..... Una mica d aigua I vinga, que ja queda menys !!!
Em refaig mentalment tot i que ja comencen a fer mal les cames....... potser baixo el ritme una mica...
Ara els jubilats són els únics que animen ! Ric, no... si al final m' ho passaré bé !!
Km 15, aquí ja és evident que he baixat ritme i les cames comencem a donar senyals que pateixen.. va guapes no pareu, us prometo tarda de relax, eh ???
De totes formes ja queda poc i de coco vaig genial, simplement vull "gaudir" de les sensacions i pensar que el dia de la Half ja tindré el camí après.
Seré sincera, els últims km són més "durs" pel cansament, però estic contenta, molt!
Abans d' adonar-me passo pel 20 i ja només desitjo arribar a meta. Desig concedit: ja hi soc !!!! He baixat 3 minutets.
La Maite em crida, fa estona que ha arribat, està molt contenta. Jo tambéeeeeeee !!! Està amb el Coro, que no l' hem trobat a l' inici de la cursa ! Està pletòric. Ha pogut córrer; no ho tenia molt clar per molèsties al genoll però al final li ha anat molt bé !!
Al moment arriba en José Manuel, al final de la cursa s' ha lesionat i casi abandona... però ha tret el Torete que porta dins i finalment i gairebé caminant ha acabat !!! Sí senyor !! Si portés barret o gorra me la trauria.
Només ens falta la Maria i mentre comentem la jugada anem mirant. De cop arriba ! No està contenta, ha patit molt i no ha tingut bones sensacions! Però es que ha dormit poquíssim i la setmana havia sigut dura... Pot estar contenta d haver-la fet. Però si som un "equipasu" home !!!!
Agafem forces, estirem una mica i camí al cotxe again.
Camí de tornada rient, explicant més anècdotes, comentant cursa, sensacions, properes competicions, tornem a pensar en el Miquel ..... i de cop veiem uns ciclistes: En Bernat amb la May i un altre. Maite: - baixa la finestra. Comencem a cridar (uns més que altres) tot i que no reproduiré què li hem dit (per respecte) però tant ell com la May riuren.
En un tres i no res, ens tornem a plantar a SBR i cap a casa a descansar, que ens ho hem guanyat.
Estic súper feliç. Em sento molt afortunada de formar part d aquest grup. Estic assolint reptes que fa mesos era incapaç d' imaginar i he conegut gent fantàstica, amb la que em sento molt a gust.
El dia d' avui el recordaré tant per la mitja en sí, com per les bones estones al cotxe amb els meus companys.
Gaaaaaaaaaasssssss
Clara
Rumbo a Calella !!!
Pel camí anem xerrant, rient, la Maite ens explica coses de la Half, jo miro els ciclistes amb enveja, m agradaria ser amb ells i no camí d una mitja a patir.... estem contents i també pensem en el Miquel, aviam com li va a València.
Arribem a Calella amb temps just per agafar dorsal, preparatius finals, trobar-nos a la Judit i sortir a "patir".
Donen la sortida i ens dispersem ràpidament. Primer en José Manuel, va com una bala, això que deia que no anava a forçar que només volia fer la seva primera mitja, desprès la Maite, com sempre marcant un bon ritme, darrere jo, pensant si em quedo sola això serà interminable....i molt a prop la Maria que em diu que tiri, que va fent.
Comencen a passar els km i vaig més ràpida que a Granollers, penso de baixar el ritme però "em pico" amb mi mateixa i dic, no... anem a provar de forçar una mica.
Van passant els primers km i porto un bon ritme que no sé si podré mantenir però ho vull intentar. Penso de posar-me música donat que vaig sense companyia.. m' estimo més esperar per si al final m' agafa iuiu.
Vaig passant km i mirant rellotge, vaig molt bé. De cop em passa en Jordi i em pregunta si vaig bé: súper !! i pel que sembla ell també perquè en dos segons ja no el veig..... segur que li ha anat genial.
Entre el públic en Sergi !! Holaaaaaaa !!! i una mica més endavant l ' Edmond !!! Al final no ha fet la mitja ... Tots dos donant ànims. Gràcies !
Se m' està fent llarg, tot i que de cames vaig bé. Música?? no... encara no!
Segueixo i passant pel 10 ja començo a restar. Una mica més endavant les cames ja pesen una mica i tinc por de passar mala estona. Trec un gel i "pa dentro" .. .eks, aquest no m agrada..... Una mica d aigua I vinga, que ja queda menys !!!
Em refaig mentalment tot i que ja comencen a fer mal les cames....... potser baixo el ritme una mica...
Ara els jubilats són els únics que animen ! Ric, no... si al final m' ho passaré bé !!
Km 15, aquí ja és evident que he baixat ritme i les cames comencem a donar senyals que pateixen.. va guapes no pareu, us prometo tarda de relax, eh ???
De totes formes ja queda poc i de coco vaig genial, simplement vull "gaudir" de les sensacions i pensar que el dia de la Half ja tindré el camí après.
Seré sincera, els últims km són més "durs" pel cansament, però estic contenta, molt!
Abans d' adonar-me passo pel 20 i ja només desitjo arribar a meta. Desig concedit: ja hi soc !!!! He baixat 3 minutets.
La Maite em crida, fa estona que ha arribat, està molt contenta. Jo tambéeeeeeee !!! Està amb el Coro, que no l' hem trobat a l' inici de la cursa ! Està pletòric. Ha pogut córrer; no ho tenia molt clar per molèsties al genoll però al final li ha anat molt bé !!
Al moment arriba en José Manuel, al final de la cursa s' ha lesionat i casi abandona... però ha tret el Torete que porta dins i finalment i gairebé caminant ha acabat !!! Sí senyor !! Si portés barret o gorra me la trauria.
Només ens falta la Maria i mentre comentem la jugada anem mirant. De cop arriba ! No està contenta, ha patit molt i no ha tingut bones sensacions! Però es que ha dormit poquíssim i la setmana havia sigut dura... Pot estar contenta d haver-la fet. Però si som un "equipasu" home !!!!
Agafem forces, estirem una mica i camí al cotxe again.
Camí de tornada rient, explicant més anècdotes, comentant cursa, sensacions, properes competicions, tornem a pensar en el Miquel ..... i de cop veiem uns ciclistes: En Bernat amb la May i un altre. Maite: - baixa la finestra. Comencem a cridar (uns més que altres) tot i que no reproduiré què li hem dit (per respecte) però tant ell com la May riuren.
En un tres i no res, ens tornem a plantar a SBR i cap a casa a descansar, que ens ho hem guanyat.
Estic súper feliç. Em sento molt afortunada de formar part d aquest grup. Estic assolint reptes que fa mesos era incapaç d' imaginar i he conegut gent fantàstica, amb la que em sento molt a gust.
El dia d' avui el recordaré tant per la mitja en sí, com per les bones estones al cotxe amb els meus companys.
Gaaaaaaaaaasssssss
Clara
Crònica de la Mitja de Granollers by Clara
La
veritat és que córrer és el que menys m’ agrada de les tres
disciplines, però volia fer una mitja per viure les sensacions, veure si
era capaç i fer un pre-entreno abans de la Half.
Arriba
el dia (un dels més freds) I m aixeco contenta. M’ he mentalitzat molt
que serà llarg, que serà dur, que patiré, I fins I tot he decidit que
portaré l’ Ipod per si m’ agafa un “iuiu” , (a les curses no el porto
mai), i espantar males vibracions si és necessari !
Surto
de casa… el fred em talla la cara…I vaig fins a SBR escoltant Avril
Lavigne I cantant……Allà veig l Edmond i family I tot seguit arriba en
Sergi I la resta. Vinga cap a Granollers. Allà ens trobem amb la Maria I
en Miquel, amb en Xevi I la Maite.
Escalfem una mica. Escalfar és un dir…… I ens disposem per sortir.
Comencem a caminar prop de l’ arc de la sortida I de cop ja estem corrents.
La
veritat és que vaig seguint la Maite, que porta el ritme, I veig que
potser vaig una mica massa ràpid, però m ‘ agrada anar amb ella i les
sensacions que tinc. Així que tiro….
Anem xerrant una mica (poc Miquel ;-) mirant la gent I escoltant.
Gairebé sense adornar-me passem pel km 7. Mare meva què bé!! Fantàstic.
Aquí
ja és evident que hauré de deixar la Maite perquè encara queda molt I
no sé si tinc tanta bateria. Així que una mica abans del 9 freno una
miqueta.
Continuo
sola I vaig fent…… tinc les cames una mica cansades però confio que puc
fer-ho. Hi ha alguna pujadeta, alguna baixadeta, I van passant els km.
Hi
ha molta gent animant, I la veritat és que s’ agraeix molt. Estic en un
punt que em noto ja cansada, però a la vegada sé que puc acabar, ara ja
estic restant km.
Entre
el 14 I 15 hi ha un moment dur, les cames sembla que no poden I penso
que encara falta molt , però són 30 segons, de seguida m’ obligo a
pensar en positiu. Trec un gel de maduixa…mmmhhh que bo.. nyam nyam !!
una miqueta d aigua, penso de posar música… però no, veig la gent
animant (que té un mèrit increïble), els nens que et xoquen la mà, I
decideixo que no vull aïllar-me de tot això. Ho vull viure. Així que em
refaig !
De cop ja veig el km 18 I m agafa un subidón. Només 3 km per finalitzar la meva primera mitja !!!!!
Cada cop més gent animant I cridant-nos que falta poc (tot I que porten des del km 16 dient que ja ho tenim) .
S’ escolta una sirena I passa una moto de la policia I darrera un noi amb cadira de rodes. Un altre heroi !!
De cop escolto el meu nom I unes veus conegudes, la Sonia I la Imma !!! Ooohhh quina felicitat tot plegat.
I
amb una sensació de felicitat que no m’ esperava passo la meta I veig l
Edmond, la Maite I en Xavi que ja han acabat. M abraço amb la Maite I
estic súper emocionada.. no puc parlar.
No només he finalitzat la mitja sinó que veig la Half com una realitat…….
Crono: 1:50
Però el millor lo molt que he gaudit de la cursa, de l ambient I de la companyia !
Gaaaaaassssssss
Behovia - Sant Sebastian By Maria
Ahir, en Miquel i jo,
vam fer una cursa molt especial, la Behobia-San Sebastian,
20 km.
Per començar
s’agafa el tren que et porta a Behobia, anavem com sardines. Erem 23.000
corredors i tots vam decidir agafar el tren a la mateixa hora. Quan s’arriba
hi ha autobusos llençadora que et porten a la sortida.
Molt ambient a la
sortida, molta música, pantalla gegant,...Senties parlar català per tot arreu,
erem 3.000 catalans.
Comencen a donar
sortides, hi ha 14 sortides, primer els rollers, cadires de rodes, èlit, cada 3
minuts donen sortida a 2000 corredors, encara ens queda ½ hora per la nostra.
Ja comencem!! Passem el primer Km i comencen les pujadetes, fa calor, 24º
, em sembla que patirem!! Km 2 i ja tenim el primer avituallament (
hi ha 7 avituallaments, perquè serà?, no en sobra ni un!! ) una
mica de baixada i una altre pujada, un tobogant, un altre,... no existeis el
terreny pla? Arrivem al primer port, com anima la gent!!! Hi ha
molt públic, la gent crida, anima, tinc la sensació de fer el tour de frança i
estar pujant el Tourmalet!!
Baixada,... última pujada
forta ... i últim port, ja baixem cap a Donostia, es veu el mar!!
Apretar fort, avancem a molta gent, encara queden forçes per
apretar una mica més, l’ultim Km vallat, gent animant, cridant, quina
alegria !!
Em parat el crono a 1.54
Ja només queda la part
més gratificant, una remullada a la platja de la Concha, amb aigua gelada, i
les cames com noves!!
Cotxe, 600 Km i cap a casa !!
Maria














