dilluns, 5 de març del 2012
Rumbo a Calella !!!
Pel camí anem xerrant, rient, la Maite ens explica coses de la Half, jo miro els ciclistes amb enveja, m agradaria ser amb ells i no camí d una mitja a patir.... estem contents i també pensem en el Miquel, aviam com li va a València.
Arribem a Calella amb temps just per agafar dorsal, preparatius finals, trobar-nos a la Judit i sortir a "patir".
Donen la sortida i ens dispersem ràpidament. Primer en José Manuel, va com una bala, això que deia que no anava a forçar que només volia fer la seva primera mitja, desprès la Maite, com sempre marcant un bon ritme, darrere jo, pensant si em quedo sola això serà interminable....i molt a prop la Maria que em diu que tiri, que va fent.
Comencen a passar els km i vaig més ràpida que a Granollers, penso de baixar el ritme però "em pico" amb mi mateixa i dic, no... anem a provar de forçar una mica.
Van passant els primers km i porto un bon ritme que no sé si podré mantenir però ho vull intentar. Penso de posar-me música donat que vaig sense companyia.. m' estimo més esperar per si al final m' agafa iuiu.
Vaig passant km i mirant rellotge, vaig molt bé. De cop em passa en Jordi i em pregunta si vaig bé: súper !! i pel que sembla ell també perquè en dos segons ja no el veig..... segur que li ha anat genial.
Entre el públic en Sergi !! Holaaaaaaa !!! i una mica més endavant l ' Edmond !!! Al final no ha fet la mitja ... Tots dos donant ànims. Gràcies !
Se m' està fent llarg, tot i que de cames vaig bé. Música?? no... encara no!
Segueixo i passant pel 10 ja començo a restar. Una mica més endavant les cames ja pesen una mica i tinc por de passar mala estona. Trec un gel i "pa dentro" .. .eks, aquest no m agrada..... Una mica d aigua I vinga, que ja queda menys !!!
Em refaig mentalment tot i que ja comencen a fer mal les cames....... potser baixo el ritme una mica...
Ara els jubilats són els únics que animen ! Ric, no... si al final m' ho passaré bé !!
Km 15, aquí ja és evident que he baixat ritme i les cames comencem a donar senyals que pateixen.. va guapes no pareu, us prometo tarda de relax, eh ???
De totes formes ja queda poc i de coco vaig genial, simplement vull "gaudir" de les sensacions i pensar que el dia de la Half ja tindré el camí après.
Seré sincera, els últims km són més "durs" pel cansament, però estic contenta, molt!
Abans d' adonar-me passo pel 20 i ja només desitjo arribar a meta. Desig concedit: ja hi soc !!!! He baixat 3 minutets.
La Maite em crida, fa estona que ha arribat, està molt contenta. Jo tambéeeeeeee !!! Està amb el Coro, que no l' hem trobat a l' inici de la cursa ! Està pletòric. Ha pogut córrer; no ho tenia molt clar per molèsties al genoll però al final li ha anat molt bé !!
Al moment arriba en José Manuel, al final de la cursa s' ha lesionat i casi abandona... però ha tret el Torete que porta dins i finalment i gairebé caminant ha acabat !!! Sí senyor !! Si portés barret o gorra me la trauria.
Només ens falta la Maria i mentre comentem la jugada anem mirant. De cop arriba ! No està contenta, ha patit molt i no ha tingut bones sensacions! Però es que ha dormit poquíssim i la setmana havia sigut dura... Pot estar contenta d haver-la fet. Però si som un "equipasu" home !!!!
Agafem forces, estirem una mica i camí al cotxe again.
Camí de tornada rient, explicant més anècdotes, comentant cursa, sensacions, properes competicions, tornem a pensar en el Miquel ..... i de cop veiem uns ciclistes: En Bernat amb la May i un altre. Maite: - baixa la finestra. Comencem a cridar (uns més que altres) tot i que no reproduiré què li hem dit (per respecte) però tant ell com la May riuren.
En un tres i no res, ens tornem a plantar a SBR i cap a casa a descansar, que ens ho hem guanyat.
Estic súper feliç. Em sento molt afortunada de formar part d aquest grup. Estic assolint reptes que fa mesos era incapaç d' imaginar i he conegut gent fantàstica, amb la que em sento molt a gust.
El dia d' avui el recordaré tant per la mitja en sí, com per les bones estones al cotxe amb els meus companys.
Gaaaaaaaaaasssssss
Clara
