Esteu a punt d'un rotllo? I sense fotos. Apa, vosaltres mateixos.

 Mitja Marató de Mataró

Per fi comença la nova temporada amb una competició. Què millor que fer-ho a casa passant pels carrers habituals que fem des de fa anys a les 6 del matí. Per sort aquesta vegada ho farem una mica més tard.

Però abans del dia anem una mica enrere. O sigui anem a explicar d’on venim i que serveixi com a excusa per explicar el resultat final.

Juliol i agost sense córrer gens. I gens vol dir gens, no com molts dieu que “no faig res, no tinc temps d’entrenar ...i us esteu maxacant dia i nit sense parar. Em sembla que els hi preguntaré a totes les vostres parelles que em diguin si entreneu o no. De vosaltres no me’n fio. Al setembre corro dos setmanes i faig la half de Menorca. Però faig la meva més GRAN marca en una mitja: 2h 3’. INSUPERABLE.

S’acaba la temporada i després del descans a principis de novembre torno a entreno i em quedo clavat una setmana i una altra 4 dies gripòs. Molt bé nanu. Anem en la línia de la temporada passada. Quina piltrafa. El que malament acaba, malament comença. La setmana següent torno a començar a córrer. De mica en mica. La segona setmana penso, nanu accelera i faràs un pet com un aglà a la mitja. Total que en tres dies em marco 55km de run. La bici queda apartada pobreta, ja la mimarem més endavant.  Queden 10 dies per la cursa i tampoc tinc grans sensacions. A la tirada de 17km en Joan em fot canya i fins i tot uns altres amics de Centre de natació que em treuen 3-4’. Però curiosament vaig un pèl millor que l’any passat.

La setmana abans m’ho prenc amb calma i segueixo els entrenos bé. Faig bones sèries de pujada. A veure si encara em sortirà bona MITJA. D’il·lusions viu l’home.

Aquella setmana baixen temperatures i jo sóc molt finet. A la mínima caic...ai, ai , ai.

Nit abans de la prova. M’ho preparo tot, ben guapo, malles noves, manguitos blancs i la samarreta de run SBR. Em faig una foto i veig que em queda bé. Ja sabeu que això és el que m’agrada de les curses: sortir guapo (?) a la foto. El que em passa és que a mitja nit em desperto perquè no tinc els gels que em van bé per la competi. Penso de trucar en Sergi però a les 4 de la matinada m’hauria matat...Passo mala nit de nervis i fred.

A les 8.15 ja estic al cotxe amb en Miquel i la Maria anant cap a Mataró. Fa molt de fred. Quina mandra. Al cotxe d’en Francesc si està de nassos amb la cale a tope. Quin boig es fot a córrer amb aquesta rasca???

Ens re agrupem tots i anem al pavelló. Foto de FAMÍLIA. Fem goig 12 SBR amb la samarreta. Ja tinc la primera foto per la cole.

Anem al parc i escalfem fent carrera saltada, esprints i laterals...la penya flipa. Els estem impressionant. GRAN equip.

Plantejament de la cursa. En Coro em diu que porta dies gripòs i en Francesc que va agafar una bona castanya divendres i que ja que és la primera mitja que fa vol anar a 5’ el km (els collons). No patiu, els hi dic, veniu amb mi i jo us marco el ritme. Si aguanteu bé, sinó m’ho digueu i jo vaig tirant però almenys correm junts i ens ajudem...

Sortim i en Coro marca el ritme (ho havia de fer jo, no?) anem a 4:10’. Jo sóc un  carbonet i potser hauria començat un pèl més lent però no em vull quedar sol (primer error). Abans d’arribar a Sant Simó no paro de saludar gent. En Coro que em diu que sóc un RRPP O UN PUTO CRACK...però jo vull fer bon temps no saludar la gent...Aquí comença e meu segon error, saludar la penya. Arribem a Sant Simó, passem el centre de natació i tornem. Al km 8-9 els dos companys a qui els hi havia de marcar jo el ritme em deixen. Els vaig perdent de mica en mica. El cap em comença a fallar i em començo a enfonsar. Massa d’hora. Necessito un gel miraculós però veig que dels dos que tinc n’he perdut un. Merda. Sort que veig la Clara que em fot un crit que el sent la meva dona des d’Argentona i la Imma que em va fent fotos (m’hi poso guapo). M’he d’esperar al km 11 per prendre el gel. Fins llavors vaig cardat amb males sensacions (de coco deuen ser). Quan me’l prenc començo a recuperar forces i torno a avançar gent, poc a poc, amb els passets tipus Newton (però sense córrer de puntetes), ara un , ara l’altre. Torno a saludar gent, a en Sergi, Pedro i Alfredo que els cabronets van amb bicicleta...Fins i tot veig l’Anna Cortina amb la càmera i canvio de carril i vaig cap a ella per posar-m’hi bé (Anna vull la foto). Tercer error i el més gran.

Quan arribo al km 13-14 començo a patir molt. Se’m fa pesat tot, tinc ganes d’abandonar i anar a casa o a fer un vermut. A l’alçada de la Proctel ja faig mala cara. Ni rastre dels meus SOCIS a qui els hi marcava el ritme...i encara em queda lo pitjor. Noto en Joan Ramon i la Marta trepitjant-me els talons. Al km 18-19 estic cardat però hi ha una cosa que em reconfor-ta: veig gent pitjor que jo. Parats, amb rampes. Jo els animo que no parin (carai nanu) i veig que encara puc fer algo més. A la pujada intento no defallir i corro i tot. Al km 21 amb 100m em marca 1h 33 i poc. Arribo amb 1h34’12” No és ni xixa ni limonà. He arribat davant dels companys de gym que fa 10 dies m’havien passat la mà per la cara, però força endarrera respecte alguns companys d’equip i per darrera del novato-ressacòs d’en Francesc i del gripòs i malaltó d’en Coro (nanus a mi no m’enganyareu més!).

Tot i això he tornat a sentir-me corredor i m’ha encantat poder compartir moments i FOTOS amb la família SBR.

A la mitja de Granollers us prometo (o no) que serà una altra cosa. Portaré tres gels almenys i aniré al meu puto rotllo

Bon nadal i perdoneu per les paraulotes però necessito que en WERT m’ensenyi a parlar.