dijous, 6 de febrer del 2014
Així que arribo al gran dia contenta i confiada. No vull fer marca personal (me la guardo per Calella o Montornès), però si m’agradaria fer 2-3 minutets menys que any passat (1:44). A més, aquest any tinc una motivació extra..... compartir passió i curses amb persones especials sempre és una doble alegria, però si a més ho fas amb la teva parella.... és un plus !!!!
Per tot, arribem al punt de trobada contents i nerviosos..... en Marc vol baixar la seva MMP, que els últims 2 anys se li ha resistit.
Ens anem trobant amb compis d ‘equip. Ens fem la foto de rigor, la xerradeta, ens canviem i sortim a escalfar. Fa molt bon dia, i tot són bones sensacions i alegria !!! aquest any sí, aquest any serà una bona cursa .... i a més la faré pensant no només en mi !
Toca preparar-se, vaig al meu calaix, em poso musiqueta, em recullo els rínxols.....i em poso modo: super concentració ON !!!
Sortida i buuuumm. Recordo les paraules del Marc: has de fer els primers km una mica per sobre del teu ritme. Ves tranquil·la, i desprès ja apretaràs. I jo que sóc súper obedient ho faig. Vaig concentrada, escoltant les cançonetes que m’he preparat el dia abans i mirant el “garmin” a cada km. Vaig molt còmoda, i porto un ritme de 4:45 més o menys.
Gairebé no miro ningú, només penso en la música, i de tant en tant en el Marc... com li deu anar?
De cop, primer avituallament. Km 5 i no m’he enterat. Així que confiada i contenta segueixo una mica més. Aquesta vegada per por de punxar m’he preparat 2 gels així que al km 6 prenc el primer i segueixo ben happy flowers.
Vaig passant per llocs que només una setmana abans havia fet durant una transició mortal, regal del Sensei Miqueeeeelet , Mr Blanchi... per sort, aquesta vegada vaig moooooooolt millor J
En un tres i no res torno a estar a un altre avituallament: km 10, i penso que he de començar a apretar una miqueta. I és el que faig. Tot i que hi ha alguna pujadeta que buf.... però això no és res per una autèntica Apache.. així que .... apreto... ja descansaré a la tarda ! Em trec un altre gel i apa... a dins i a volar. Comencen a sonar cançons de les meves preferides i m’automotivo a tope... ara bé baixada, últims km i em trobo súper. He de posar-me les piles i donar-ho tot. Així que vinga...
Començo a passar km 16, vaig bé, 17, vaig molt bé, 18, topeeeeeeeee, 19 buff subidón, estic a punt d acabar, miro crono i veig que si apreto puc entrar sobre 1:40 seeeeeeeeeeeeeeeeee això ja ho tinc, apreto dents i començo a volar.... km 20 yeeeeeahhhh! A muerteeeeeeeeeeeeee!
Crec que mai he fet l últim km d’una cursa tan ràpid, però a l hora, tan còmoda, tan feliç i tan impacient !!!
I abans que ho pensi, passo l’arc de meta i paro el crono en 1:39:14
Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Estic mega contenta !! Quin carrerón m ha sortit, que bé m’he trobat, i m’he quedat a 28 segons de la meva MMP.
Però ara tinc una urgència, buscar en Marc i veure què... somrient camino fins que me’l trobo mirant-me i somrient i ho sé...
Què ? Què? 1:17 em diu... seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Plena felicitat !!!
No hi ha emoció millor que finalitzar una competi contenta pels teus resultats, i veure que la gent que estimes i aprecies també assoleixin els seus reptes i acaben contents
Ooooooooouuuhhhh Yeeeeeeeaaahhhhhh !!!!
Així que toca gaudir de la felicitat del bon moment passat i començar a pensar en el següent repte.....
Com sempre, no es pot finalitzar una crònica sense donar les gràcies, d’una banda als Senseis, els de “veritat” i el minicoach (en Martinet), que ens treuen el millor a cada entreno. Als compis, que m’ajuden dia a dia... he passat per entrenos tan durs que sola no els hauria fet mai de la vida..... i com no, gràcies Marc, sense els últims entrenaments amb tu, consells i companyia no milloraria com ho estic fent.....
I per últim, i no menys important, gràcies a l’ Anneta !!! Sempre allà somrient i immortalitzant els grans moments viscuts
I com sempre, la prova gràfica. El “before” de la family SBR Open Team
Love U guys.
