dilluns, 18 de juny del 2012
varem pujar cap a Banyoles!!!
Començava a estar nerviosa, quan vem arribar els companys de l’Òscar
van decidir anar a trotar una miqueta, vaig pensar Noooooooo! demà no
em podré ni moure!però desprès pensant em va venir al cap, i per què
no? igual et va bé!Vaig anar una mica ofegada per la humitat que hi
havia, però la veritat que em vaig trobar bé. Vaig estar tota la tarda
amb un no se que a la panxa, tenia la sensació que estava amb una
concentració rotllo jugador de futbol, jejeje No farè cap comentari de
com vaig dormir, no hi han excuses!
Al matí, vam esmorçar i vam anar a fer el reconeixement del circuit
de bici( TOT!), xino, xano,vaja el meu ritme de la cursa!jejeje
Tots em donàvem consells, Sonia plat petit, molinillo, suelta....Sonia
només hi han dos “repechones”, i jo pensava repechones i que més!!! a
la baixada del segón repechón hi ha bufa el vent de cara et costarà
pedalar, en aquell moment era massa informació, el rau, rau de la
panxa no em deixava processar la informació!però agraïda pels
consells.
Em trobava bé malgrat no hagués descansat prou, vem dinar i cap a boxes!
Les cames em tremolaven, la gent va començar a calentar a l’Estany, jo
no m’hi vaig tirar!, no volia que em passes igual que l’any passat,
eh!Beth i Imma i no poder sortir de l’aigua!jejeje
Comencen els nois ,estic tremolant, quina sensació! no se que em passa
és una barreja de nervis i emoció, tinc un nus a la gola que no em
deixa respirar, però és molt xulo!
Ens toca a les noies, peco de prudent i en el pantalà ( vaja la tarima
flotant) estic a casi a una cantonada, la sensació és brutal, em va
la imatge de les pros, Laura Bennet, Paula Findlay etc....
El millor quan sona per megafonia senyores triatletes estàn a les
odres del jutje de sotida... ooohhhhhh... se’m salten les llàgrimes!!,
piel de gallina..no tinc paraules per descriure la sensació... saltet
i a l’agua patos....nedo en diagonal per anar a la supermegaboia, tinc
un peus davant meu que em van bé, i vaig fent tinc flato però no em
molesta gaire, girem i cap la segona boia..quina sensació més
agradable a la boca, és aigua dolça.. giro i recte deixo els peu de la
noia, va fen esses, i prefereixo anar a la meva... ja estic he acabar
de nedar... s’ha fet curt!tinc la mateixa sensació que l’any passat,
m’agrada!, surto de l’aigua la Vicki m’anima, és la ostia!!!
Vaig trotant per agafar la bici, ja se el que m’espera!!, aquest any
no m’ofego fent la transició, ja no em falta aire, que bé!
Faig el meu ritual de dalt a baix... la jutge em felicita per la meva
transició, acollonant!! potser vaig trigar molt però no em va dir res
de corda’t el casc, el dorsal darrera....
Agafo la bici i surto corrent amb les sabatilles de ciclisme!! faig un
comentari, em fotré una ostia baixant per la rampa, jejeje un dels
voluntaris em diu puja després de les banderes, li dono les gracies,
em posso a la dreta a un costat i em pujo!!! començo a pedalar, ja
estic arribant a l’ermita, em posso de peus a la bici, pujo
bé!!encara em que da el més dur!ja arribo, moliiinillooooo!!! em
começa a passar tot cristo, però no passa res jo segueixo al meu ritme
i posso en pràctica tot el que m’han dit al matí, segueixo lluitant
amb mi mateixa... tot el que puja baixa...només em queda el segon
repechón, jejeje baixo i cap a la segona pujada..... m’adelanten
noies, em deuent veure molt malament, per que em diuen vinga engaxat a
la roda que anem agafar aquella del davant! (gràcies noies pels
vostres ànims) jo em trobava bé! ja estic i ara toca baixaaaar!
m’agrada això de pujar amb la bici, no puc creure, és divertit!!jejeje
estic gaudint com un nen petit!!quan baixes és brutal la sensació de
velocitat.....Ja estic, T2, només falta córrer, pujadeta a l’ermita,
dos cops, 1er Km.. merda! tinc els quàdriceps mig enrampats!! si corro
una miqueta més ràpid caure al terra!, tinc dos opcions anar més ràpid
i no acabar, o baixar i acabar, prefereixo la segona opció, no sóc
pro, són una aficionada, fins ara estic gaudint, per que espatllar
aquesta sensació? val la pena? a mi no! feia temps que no sentia això,
que és el que em va fer memòria del per què m’agrada aquest esport!!!
i t’esperi la teva parella a l’entrada de boxes i et faci un abraçada
no te preu...jejejeje
