dimecres, 12 de setembre del 2012
La nit abans deixo tot preparat i em fico al llit bastant nerviosa, amb el ritme leeeeeeeeent amb el que nedo i la distància considerable, és per estar-ho... tot i que tinc confiança, porto mesos entrenant, i les últimes setmanes han estat durilles mentalment, però crec que estic preparada.
Arriba el dia, obro els ulls i veig molta llum a l' habitació.... com pot ser si són les 6 a.m ???? Miro rellotge i nooooooooooooooooooooooooo m ' he dormit, són les 07:45 i a les 07:30 havia de ser al Fòrum
m' entra el pànic!! Com pot ser ?? clar, si no poses alarma doncs no sona.... Urkel !!!
Agafo mòbil i contacto amb amic, ell m agafarà dorsal i aniré directa a platja Sant Sebastià, la sortida és a les 9
Em rento la cara, agafo plàtan, barreta i gels, motxilla i a córrer !!!!
Esmorzo al cotxe i arribo a les 08:30 a la platja. Béeeeeeeeeeeeeeeeee! Em trobo amb Alfred em dóna dorsal i samarreta, em canvio, em trobo amb amics i companys de mar, fem foto família Neda el Món i vinga que donen la sortida !!!!
Entro a l' aigua a les 09:00 feliç i contenta per haver arribat a temps i per tot el que m espera !
M' he mentalitzat que serà dur, així que vinga. Faig les primeres braçades i em trobo bé. Passen els minuts i el grup es va allargant. Quan porto uns 20 minuts aproximadament penso, Déu meu... vols dir que no és massa per a tu ? però què dic ? com puc pensar això? he vingut a gaudir i puc fer-ho. Canvi de xip !!!!
Intento estirar la braçada, penso en tots els consells que m' heu donat aquestes últimes setmanes, el cos ben recte, moure els peus, clavar la ma en entrar-la a l' aigua, espatlles relaxades.... jo dono les ordres al meu cos i desprès ell fa el que vol.. faltaria més.....però penso en tots vosaltres i us intento fer cas.
De cop arribo al primer avituallament. Segons van dir estaria als 2.000m. Ja ¿??? ostres.. si que vaig bé.
Agafo un glopet d aigua i segueixo.
Vaig super bé: el mar està calmat, sembla una piscina, només he vist 2 meduses, fa un dia esplèndid...... estic nedant i de tant en tant noto com el meu cos llisca gairebé sense esforç, no peso res, sóc tan feliç nedant allà dins, taaant !!!
Vaig mirant les vistes que són ben maques, veure tota la vila Olímpica mentre nedes és Espectacular !!
M' adono que sempre tinc gent a prop, altres nedadors, que suposo estan gaudint com jo.... a més els kaiacs, el paddel surf i resta de voluntaris de Neda el Món, que com sempre es porten de 10 !!! Em dóna encara més tranquil.litat (acostumada a nedar sola.....) .
De cop, el segon avituallament. Ja ???? paro: - quan portem? - 4.000 m -vols dir ? - si !! només us queden 1.700 m ens diuen des de la barca.
Ooooouuuuuhh Yeeaaah. Agafo mica aigua, tros de plàtan, faig un crit de guerra, tothom riu, i vinga !!
Això ja està ! m' animo i apreto. Però penso: peixet despistat, tranquil·la; cert que queda poc, però ja portes 4000 al cos... frena. Torno a concentrar-me en els petits moments de felicitat que sento.. i penso que ho faré..... ho aconseguiré !!!
Començo a notar-me una mica cansada, així que suposo que baixo mica ritme però no importa.
Ens comencen a donar indicacions de per on hem d entrar , ja falta poc, com uns 800 metres. Aquí ja noto cansament però sobretot espatlla esquerra ... adolorida, em costa aixecar braç. nooo, no, no vull parar, ara no. Segueixo, això no és res. Paro al costat d una boia per orientar-me, una mica més endavant ja hem de girar a l' esquerra per entrar al punt d arribada !!
Agafo aire, descanso 10 segons i vinga !! Puc fer-ho !
Espatlla està a punt de plorar, pobreta.. va, no paris, que a la tarda et donaré descans... t ho prometo! però ara a nedar.
Vaig fent els últims metres entre els kaiacs i voluntaris em diuen, esquerra, una mica més a la dreta, entra per aquí, no per allà..va que ja ho tens.....
Miro bé, obro els ulls i veig l arc d arribada........... Estic a punt de plorar de l' emoció !!!!
Arribo fins que les mans em toquen terra. Em poso dreta, em trec ulleres i veig en Jorge que ràpid m agafa i em fa dos petons mentre em dius: ja estàs !!!!
Seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Arribo a on són resta d amics !! ens abracem , felicitem, agafo aigua, coca, m' asseco una mica i ara ja recuperada tinc un subidón de FELICITAT !!! Començo a saltar, a cridar, a riure... estic boja ? Nooooooo, simplement he aconseguit un repte que fa 3 setmanes em semblava impensable !!!!!!
En total he trigat 2:30. Ritme de peixet despistat total....però sé que si continuo entrenant (que ho faré) tard o d' hora milloraré. O com a mínim això em diuen en Miquel, en Bernat, i resta de compis...... i vul pensar que així serà.
Gràcies a tots pels ànims i consells aquestes últimes setmanes .
Aquí deixo foto de l arribada, I recordeu:
Impossible és tot el que no has intentat mai.
