Escrito por : Unknown dimarts, 16 d’octubre del 2012

El 2012 vaig fer la Radikal 1.5 (1500m ) i m ho vaig passar taaaaaaaaan bé que aquest any  volia repetir, però 1500 em semblava poc, així que al Març, quan van obrir inscripcions vaig "tirar-me a la piscina" i em vaig inscriure a la de 7k (pensant que a l Octubre hauria millorat MOLT en temps i estil) ejem ejem

Arriba el dia i estic molt nerviosa, no em veig capacitada per una travessa així, intento pensar en les paraules d' en Bernat dos dies abans, i d en Miquel, unes quantes setmanes enrere. I em concentro a pensar: porto mesos entrenant molt dur, ha estat el gran repte d aquest any, com a mínim s' ha d intentar , nooooo ???
penso: tu pots ! m aixeco decida !!!!
Esmorzo com mai i carretera i manta !!

Arribo amb temps de sobra per agafar dorsal, saludar amics i coneguts i em preparo !!!
escalfo bé, entro a aigua: mmmh està boníssima, tot i no ser un plat està més aviat tranquil.la

Donen sortida, a l' aigua patos !!! Tinc la Sònia  a prop (companya de travesses) però de seguida marxa i em quedo sola i endarrerida ! no volia fer tants metres sola però sabia que podia passar.. així que vinga! a nedar.

Passen el metros i de seguida tinc un kaiac al costat. Vaig nedant relaxada i tranquil.la (encara no les tinc totes) hi ha mar de fons i està mica remogudet.
Passa estona, crec que vaig agafant el meu ritme, però de cop arriba una lanxa i parla amb el kaiac. Tot seguit lanxa marxa i kaiac em diu: escolta, em diuen de l' organització que vas al límit de temps, que pensen que no acabaràs i que si vols et venen a buscar i et porten a la curta (en 3 hores hi ha la travessa de 1.500). Miro el rellotge, porto 33 minuts i em noto SUPER BÉ. Sóc la última ? pregunto. Sí .. em diuen. NO vull parar. Em veig molt bé, tot i el temps. Li dic que vull seguir, em diu que jo decideixo, que segurament em trauran més endavant, però que si vull seguir vinga. I tant que vull !!!

Torno a agafar ritme , recordo les paraules d en Bernat, si et quedes última no passa res, tindràs un kaiac a prop... aniràs més segura que mai, gaudeix.. ostres té tota la raó !! això de tenir guia particular mooooola molt !
Vaig nedant sense pensar en res.. només espero el moment que em diguin: senyoreta fora de l' aigua... però no .. ningú em diu res i jo vaig tirant.

De cop, primer avituallament !! lanxa al costat de kaiac. Que puc seguir  ?? pregunto !! I taaaaant , vas molt bé (em diuen).
vaig molt bé ? ? Carai si que "ha cambiado el cuento".

Agafo aigua, tros de plàtan i segueixo.

El sr del kaiac (Alfred, de Cunit) tres hores donen per a molt.........em fa de guia !!! vaig nedant enganxada a ell, més tranquil.la que mai.... mirant com canvia de postura pq se li carrega l esquena, em diu, mirant el globus que porta darrera, miro el fons, no es veu cap peix, cap medusa, res.... així que no penso res i només nedo i miro paisatge !!!!

Encara espero que algú em digui: nenaaaaa, que no tenim tot el dia.. però no !!!

Arribem a 2 avituallament i menjo 2 trosets més de plàtan, aigua, li pregunto a Alfred com va i mentre riu per la pregunta, em diu que bé, això tú....  (em pregunta què tal jo). JO?? ESTUPENDISSSIMA !! sé que puc acabar ! ho sé !!!
Arriba lanxa, oooohh oohhhh danger. Em treuran ara ??? Em pregunten, què tal? jo bé..... Mooooolt bé, em diuen. Acabaràs !! (ostres, i ara us adoneu???? que sóc un peixet.... despistat però un peixet ), és clar que acabaré !!!

Des de vaixell avituallament em donen ànims (aquests voluntaris de la Radikal es mereixen un potosí ) i em diuen que a l arribada m`' esperaran per felicitar-me i aplaudir-me !!

Doncs, vinga ! que ja queda menys de 2k !!

L Alfred em diu que canviem d' estratègia: ara deixarem boies a dreta... així aniré més recta! (quin home.... com s' ha portat).
el segueixo confianda i tranquila !
Vaig tant contenta..... no m he de preocupar de res, sé que puc acabar , la última però acabaré i guiada !!

Començo a veure terra a l' horitzó ... ja queda poc !!! arriba un altre kaic, Alfred a la meva dreta i kaiac nou a esquerra i mica més endavant llanxa.. això és  anar ben acompanyada !!! ja noto cansament i vul arribar però físicament estic moolt bé, cap mal, només ganes d arribar !!!

300 metros em diu l` Alfred ! oooooohhh siii !! nedo, nedo, nedo... em sembla escoltar l espeaker que diu el meu nom.. no ,.... no pot ser... nedo, nedo, arribo a sorra tocant mans i si.. m estant "anunciant" mentre moooolta gent aplaudeix i em felicita !!!
De cop recordo paraules Bernat, si et quedes última no passa res! en realitat no creguis que canvia tant anar davant o darrera... en quant a felicitacions no.... ho puc comprovar !!
Surto d l aigua amb un grapat de gent que em felicita, em somriu, em xoca la mà, em diuen: moolt bé noia !! Em sento com la primera i sóc la última amb un temps de 3 hores !!!!!!
però per una vegada m ha sigut igual el crono, nedar malament.. estic PLETÒRICA !!!
Ho he aconseguit !!
Ja sóc una RADIKAL !!!


Abraço a l Alfred mentre li dono les gràcies i xerrem una mica !! Encara ve gent a felicitar-me.... sóc una estrella !!! jaajajajaja. crec que partir d ara canviaré estratègia i a les curses arribaré al final.. és molt més mediàtic !!!

Ara és moment de buscar amics i coneguts, intercanviar felicitacions i començar a pensar en descansar... avui m ho he guanyat !!!
El 2013 més i millor !!!

Gràcies Miquel , les teves paraules d' aquell divendres han estat clau i aquests últims dies de dubtes no he parat de recordar-les !! Gràcies Bernat, tenies tota la raó, he nedant més segura i tranquil.la que mai !! he gaudit !!!!! I com no? Gràcies als compis per ànims i consells !!!

I una foto amb la meva estrella xapada en or de Finisher Radikal 7.0 !!!!

Deja un comentario

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Duatló Muntanya SBR 2015

Duatló Muntanya SBR 2015
Mataró

Duatló Muntanya SBR 2014

Duatló Muntanya SBR 2014
Reportaje m1tv

Sol•licita la teva targeta

Twitter

sbropenteam.com

Copyright © SBR Open Team | www.sbropenteam.com | Powered by Blogger