Cursa molt dura.
Sortida a les 9.00h, abans veig al Xavi escalfant i donem una volteta per seguir escalfant, també em trobo amb en Francesc i en Chus que es un amic seu.
Comença la cursa i veiem al Jordi Hucha que ha vingut a animar, nomes surtir ja comencem a pujar, faltaria menys.
A la font picant està en Marti controlant com anem; tots bé, encara falta mooooolta cursa.
En Xavi ja no sé on para, i en Francesc i en Chus mica en mica van tirant i tirant...
Pujar Burriac, baixar Burriac, corriols i més corriols, pujades de debó,baixades de vertigen.., els km van passan i cada cop més fet pols; si el de devant camina tu també, i quan es posa a còrrer el mal dius perque ho fa, hi ha moments que no saps què cony fots en mig de la muntanya, però saps que un cop acabis et sentiràs bé.
Els km van passan 17, 18, 19... penses, vinga solament quedan 8, però cada km val per dos, o més; els del teu voltant també es van apagant, jo ja estic fos; arribem a la font picant i ja queda molt poquet, i penso osti si per aqui es on entreno, i les cames en comencen a anar més ràpid, aprofito i adelanto a uns quans, cony! corro per aquí moltes nits torno a pensar, aniré a la mateixa velocitat que qualsevol dia, i sense adonarme ja he arribat. Collons que fàcil!!
Explicar-ho ha sigut ràpid però de debó que hi ha moments delirants, i perds la compte dels km i de tot.
El temps ni m'enrecordo, aprop de les 4 hores.
El que si sé es que tinc les cames fetes un churro, i espero demà al menys poder nedar.
Aixó sí, et quedas a gust, caminas com un pollastre marejat però satisfet, baixes les escales maldient tot però amb un gran somriure... és el que té de bo, entre altres coses, aixó del esport.
Felicitats Xavi, Francesc i Chus.