ExtremMan by Miquel

Escrito por : Unknown dimarts, 25 de setembre del 2012

Sembla mentida un dia de festa i la de feina acumulada que hi ha, espero tenir aquesta tarda un foradet per escriure quatre ratlles.

Un parèntesi de 3 dies, aillats del món. Tot centrat en CONVIURE i TRIATLÓ.

CONVIURE-Fantàstic, molt i molt bé; hem rigut, hem cridat, hem patit, ens hem emocionat. Hi ha hagut de tot des de meló amb abelles, a superensaimada de sobrassada i de xocolata, passant per espaguettis a l'estelada. També hem entrenat, Xavi Llobet i Olivier Marceau van tenir el privilegi de compartir uns runs amb SBR OPEN-TEAM. Hem vist que també cal saber renunciar i que quan no es pot no es pot. Peró el que cal afirmar és la solidesa del grup al que pertanyem, la ilusió que respirem i la qualitat humana que compartim. Nois i noies, tenim futur.

TRIATLÓ-Un privilegi pertanyer a aquest món, quan més hi entres, més et xucla. A Fornells es respirava triatló al 100%. Gent lluint superbikes, grupets a les terrasses (tots amb la seva equipació de "recreo" fent comentaris referents a la prova -la bike amb 2 rampes que tela, segun que no es nedarà amb neopré, jo caminaré al pujar a la torre, el circuit de bike és molt traidor i et deixa trinxat- cares morenes i afilades dels entrenaments, amb les oakley al front). Es palpava una certa tensió prèvia a una prova exigent, però també es respirava bon rotllo, conscient tothom que calia aprofitar al màxim el ser allà.

EL PREVI DE LA PROVA-4,45h del matí, al menjador de l'hostal ja hi tenim pasta, arroç, panets, ... El que ho porta també està en aquest "mundillo", farà un relleu de run. Ens sorprèn amb una pancarta donant anims a tots els clients que hi participarem, un detall. A Fornells és com un formiguer, tothom va fent la seva, inflar rodes, control de pes, netejar ulleres, el calentament, el lavabo,... 7,25h box de sortida, ara si que ja no queda res, tot controlat o si no ja no hi ha res a fer. Estem tot l'equip fent pinya, en Martí dedica unes paraules al grup, posem les mans com sempre i tots cridem el nostre u dos tres GAAASSSSSS!!!

LA PROVA-7,30h sortim de dins l'aigua, com a Hawai, cosa que permet l'ùltim alliberament de lastre líquid. Ep! això ja ha començat, tot va sobre rodes, bona temperatura, aigua molt neta, solet de fons,... Anem fent fins que de cop i volta comença el que sembla l'ultima moda del swim, cops per "doquier", encara que sobri espai, que en sobra, la gent se't fot a sobre, i es genera una reacció en cadena qua fa que tot sigui bastant penós. Passades les 2 barques que fan de boia, encarem Fornells, molt d'ambient a l'arribada, emociona còrrer sobre la llarga estora groga, semblem dels bons hi tot.

Som-hi a la bici, molta cridòria, molt ànims, molta foto, molt flaix. Fins que arribem a la carretera cap a Es Mercadal per encarar 3 voltes a un circuit molt variat i divertit: 2 rampes exigents, rectes d'anar ben acoplat, baixades de 70qmxh, per disfrutar i deixar-se portar per l'eufòria, cosa que no convé.

Ja arribo a Fornells, veig el run que passa al costat de la carretera i ja va ple, està a tope, al box també i ha ja moltes bicis; hem pensava que ho havia fet millor i no anava tan endarrerit, però pel que sembla la gent va molt forta.

A còrrer i a patir, s'ha acabat la diversió, agafar un ritme i mantenir-lo el màxim possible. El recorregut és bo, sempre és en els dos sentits i això permet distreure't mirant com pateixen els que venen de cara, també veus la diferència de nivell i t'adones que la élite està fent el que sembla una altra prova. Són tres voltes on cal pujar la famosa Torre de Fornells, alguns ho fant corrent, jo com quasi tothom, caminant. Vaig més o menys mantenint un ritme constant fins que al qm12 començo a notar, a la baixada de la torre, principis de rampa. "Malo malo, cuidadin" a veure si ara s'espatllarà la festa. M'hidrato al màxim amb isotònic, em paro a cada avituallament, i m'omplo la panxa d'un iso que no em convenç. Cal aguantar com sigui, abaixar el ritme i mantenir-lo, pim pam pim pam qm18 rampa total a la cama dreta, la cama tiesa, "patapalo", em paro, m'estiro la puntadel peu i em recupero, agafo un ritme millor del que duia i adelanto fins hi tot als que tenia per devant abans de la rampa. Això m'anima, som-hi, no importa el temps, vull acabar, catiga groga, arc d'arribada. Ja està! Emoció i molta satisfacció, ha sigut dur però no he patit més del que m'esperava.

Ens tornem a trobar tot el grup, tothom es felicita i s'emociona. cadascú explica la seva. Abraçades de tots entre tots.

GAAAAASSSSSSSSSS!!!