Crec que ha sigut el meu primer duatló olímpic de carretera, avui tocava fer-ho, dona igual que ahir estigués constipat com una sopa, que aquesta nit hagi plogut, que portés uns quants dies sense poder entrenar de debó, que no estigui amb els suficients ànims, que.., avui el tenia que fer, el tenia que acabar i alliberar-me de tot plegat.
Comença el dia amb un fred de collons, és igual avui no vull excuses, ja m'abrigaré més.
Arribo a Rubí com sempre justet de temps, i això que no m'he perdut!! que raro! alguna explicació té, estic convençut...
Tinc molt de fred però no em preocupa, tremolant preparo les coses en el box, decideixo córrer sense guants ni gorro, ja entraré en calor.
No m'adono i ja estic pel quilòmetre 2, fa fresqueta però mica en mica la noto menys; la gent ha sortit com unes bales i jo vull anar a la meva, em marco un ritme i vaig fent.
Van passant els quilòmetres i en el 5 em prenc un gel normal, no vull cafeina, no la necessito. Vaig a la meva, dues voltes pels carrers de la ciutat amb els seus puja i baixa que et deixen les cames tocadetes; això ja s'acaba, solament falta l'últim pujadeta (i van...) per arribar a boxes. Mira ja veig la bici!
Divendres em van donar els resultats de la prova d'esforç, osti tu! perfecte, uns resultats que ni m'esperava: "excelente eficacia miocardica; no arritmias, respuesta tensión normal; excelente eficacia ventilatoria, excelente capacidad funcional" evidentment tot això en funció de la meva edat.
El que em va recomanar és potenciar més les cames amb els aparells del gimnàs, ho faré però a base de "sentadilles".
Surto cap el tram de bici, ara si que m'he posat guants i m'he abrigat. El sol no vol sortir i el fred no vol marxar.
No hi havia manera d'enganxar la cala amb el pedal, suposo que al fer tant de temps que no agafava aquesta bici doncs he perdut el joc de entrada a la cala; al final he pogut i poc a poc vaig adelantant a uns quants que m'han passat.
Quedan poc menys de 40 km per endevant, fa tope fred i no conec gens el circuit, em tapo fins les orelles amb el buff i començo a fer quilòmetres de pujadeta i falsos plans, no vull cremar les cames, queda molt i després els 5 quilòmetres per córrer encara.
Comença a fer vent, veig que em saluden i és el noi amb el que vaig coincidir per els corriols tant macos de la "du" de Mataró, deixo que marxi, avui no vull seguir a ningú, necessito anar sol, no sentirme sol però sí anar-hi. Després de la baixadeta enfilo la pujadeta, ara vaig adelantant a uns quants, em diuen d'afegir-me a una "grupeta", no, els deixo passar i no vull forçar massa, vaig al meu ritme; els quilòmetres ja es comencen a notar i encara queda córrer.
Quilòmetre 30 em prenc una Mule Bar, està boníssima! Va vinga!!
Circuit molt exigent, i si fa vent encara més. Ja estic acabant, estic cansat de cames, noto que portaven dies sense molt esforç. Això ja està, queda el tram a peu.
Surto i no m'adono que encara porto el casc, mitja volta per deixar-ho, on tens el cap Tritó????
El circuit és per un parc amb els seus corriols, molt maco, m'agrada i faig aquests últims quilòmetres ple de sensacions, records i milions de coses maques i boniques que em venen al cap, em costa seguir, però sé que no em pararé per res del món, avui és especial, ha sigut molt dura, dura físicament, però especialment dura animicament.
Ja arribo, paso per meta, no tinc molta gana però em prenc mig plàtan i un tros de coca.
La primera "du" olímpica!!
no fa ni una setmana et vam donar l'últim adéu, ja feia molt i molt de temps que per feina no viatjaves, de tots has tornat, m'enrecordo que de petit moltes esperes se'm feien eternes, i quan arribaves anava a l'aeroport a recollir-te.
D'aquest viatje ja no tornaràs, ara et toca a tu esperar; sé que desitjes que la teva espera ara sigui eterna, però al final o, qui sap, pot ser és el principi, ens tornarem a veure. Segur que sí.
Avui ja no et podré explicar com m'ha anat la cursa, estic convençut que ja ho saps i has pogut disfrutar d'estar en primera fila.
Com tu volies, em donat els teus ulls, uns ulls blaus com la mar i el cel, uns ulls plens de vida.
Fins sempre mare.
T'estimem.
