Només tres setmanes després de la Haf de Salou ja hi tornem a ser-hi..... Aquesta vegada  toca una que ja en tenia ganes: Half B de Banyoles. Distàncies mica diferents: 2.200 swim + 80 bike + 20 Run

Són 2 half massa seguides pel meu gust però la bike de Banyoles... em posa !! aíxi que "pallá voy"

Aquesta vegada vaig sola, els meus compis o tenen cita a l' sprint de Mataró, o tenen massa a prop els seus IM o Halfs així que no m ho penso: Sola voy !!

Arriba el gran dia i esmorzo poc ... no tinc els meus cereals així que cafè amb llet i galetes. Vaig camí de Banyoles i per variar em perdo... al final ni gps ni naaaa, acabo preguntant un senyor gran que m indica clarament com arribar. En pocs minuts entro al parking costat de boxes, preparo tot i vaig a escalfar ràpid.

Arriba hora i cap a l' Estany. Em fa respecte, són 2.200 m i ja sabem que el swim no és lo meu. Però quan donen sortida em noto més "relaxada" que altres vegades. Vaig nedant amb nervis i por de no passar el tall però no tinc males sensacions del tot....  Però en arribar a la segona boia i començar a tirar enrere per fer la primera volta m assalten les angoixes..... intento no pensar i arribo al punt de partida de la segona volta. M' agafa por, molta por. Encara em falta una volta sencera....  estic nedant a gust sense onades i empassant aigua dolça però queda molt i se m'està fent llarg. I si em quedo última? tinc tanta por que penso que no puc seguir pensant això... així que m'obligo a pensar que desprès d'aquesta mala estona vindrà la felicitat... el motiu del meu viatge fins aquí: la bike. Així que poso el pilot automàtic i vaig nedant. 

De sobte començo a rebre cops per totes bandes.. un grup de nois.... buf és igual.. passo per lo que faci falta. La meva nena m'espera a boxes...... així que quan faig última boia i giro cap a terra "sóc feliç"

Arribo a terra i començo a córrer per la catifa ben feliç. Miro rellotge, 44 min. Mal temps però per ser jo està perfecte. i ara a volaaaaaaaaaaaaar

Arribo a nena, preparo tot i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas.

Surto bé, però encara mica fatigada i sobreposant-me d' aigua. La gent va com boja... sembla que estiguin a punt d'arribar a meta i acabem de saltar sobre les bikes.. van molt agressius, et tanquen en passar.. jo els hi deixo fer i penso: Ja arreglem comptes desprès...... com diu el Sensei, en la mitja i llarga distància s'ha de ser humil i fer la teva cursa.. que és molt llarga.

Vaig agafant meu ritme i gaudint... oooooooh no sabeu com !!!! vaig pujant.... arriba alguna recta, alguna baixadeta... en algun moment baixada amb vent favor... no puc resistir la felicitat, crido els meus seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee, Yijaaaaaaaaaaaaaaaaaa

la gent  em mira però van concentrats i no em diuen res.....

vaig avançant i pensant què.... ara no em tanques eh ?? jejejejejejeje

Hi ha moments que les cames cremen mica però sóc tan feliç !!!! arribem a la segona volta. i la veritat hi han trams que són durillos... però a la meva nena i a mi ens va la marxa i seguim, no parem el ritme... més baixades.... més crits... sentint el vent a les orelles.... impossible reprimir els crits de felicitat !!! Yijaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

I de cop estem arribant a Banyoles una altre vegada......coincideixo amb la Nuria, baixo mica ritme pq queden 20 de run i serà dur.....arribo a boxes, deixo nena amb pena , poso bambes i a córrer.

Començó "bé" , cansada però bueno.... em fa molt de mal el genoll esquerre. A la bike m'ha molestat  però al córrer em fa unes punxades de molt mal.... suposo que passarà així que no penso. 

Totes les vegades que he fet aquest run se m ' ha fet dur, i avui no podia ser menys. No sé pq però em costa.. no es tan pla, té trams de puiada i es avorridot... i més avui, que vinc sola, que no hi ha cap company a qui saludar ni cap cara coneguda que t'anima..... de cop km 5 i veig que no puc. Estic esgotada, no tinc forces i el mal de genoll.......així que penso en abandonar. Jo he vingut per la bike i ja l'he fet. Penso en acabar primera volta i deixar-ho.

Arribo a segona volta i sembla que genoll no fa tant de mal. Així que segueixo. Tinc en ment les paraules del Miquel d'alguns dels seus IM on ha pensant en abandonar i s'ha obligat, i en el Jose en Lanzarote... i a mi m ha de parar una mica de cansament i genoll. nooooooooo

segueixo.

Els km se'm fan llaaaaaaaaaaaaaaargs com mai. Intento no pensar però Deu Méu.. és impossible.... Penso en coses agradables. El Martini que faré quan arribi a casa. La sessió de platja de demà per recuperar..... la felicitat que tindré si passo meta..... Abans d acabar la segona volta, sobre el 10 em començo a trobar malament de veritat. Tinc mal cos, ganes de treure. No tinc forces per res i veig que ara sí.. ara he de parar. impossible acabar així. Penso baixar el ritme però crec que més no el puc baixar... així que penso: arribo a la tercera volta i allà abandono. No puc fer 6.5 km així,  és una agonia. Així que segueixo trotant i en arribar a la tercera volta i pensant paro, em diuen: tercera volta polsera groga. I torno a pensar en paraules Miquel. i en el Jose.... i que ara que estic tan a prop deixar-ho..... així que em poso polsera i em dic, segueixo fins que no pugui més, o fins que vomiti. 

Arriba avituallament i m obligo a agafar sòlid. Gran sort perquè em calma malestar. i segueixo.......

em vaig tirant aigua i pensant ja està.. només 6 km i fora .

Van passant km lents, lents, hiper lents..... però un triatleta SBR Open Team és un guerrer, un lluitador, i només penso en la felicitat si acabo !! 

I quan per fi passo pel km 17,5 penso: vaaaaaa, només 2.5 d' agonia !!! 

Vaig mig somrient pensant que acabaré !!!! i quan veig 18,5 ja sóc feliç. ara sí, ho tinc a tocar........

Quan per fi veig 19,5 i entrada al parc... buf... no tinc subidón físic, però sí mental !!!!! Però res comparable a quan passo l'arc de meta.... Oooooooouuuuuuuhhh Yeeaaaaaaaah

Miro crono: 5:07 però el millor, m'he guanyat a mi mateixa, he guanyat el meu coco !!! 

Passats 2 metres m'he de recolzar en una taula perquè literalment no tinc forces.. no puc ni mantenir-me dreta: Ho he donat tot. Com mai.. Espero que en Miquel estigui orgullós de mí quan li digui, perquè mai havia tingut aquesta sensació fins avui.

Respiro amb dificultat i estic recolzada a la taula i un altre finisher em ve a felicitar.... caram Gràcies !! Perquè lo que he fet avui és per recordar !!! 

Així que per acabar, com sempre.... gràcies Miquel i gràcies Bernat. Si fa 3 anys m haguessin dit que faria triatlons, que faria half i que patint m'ho passaria bé i faria "bons" temps.. no m'ho hagués cregut. Això és mèrit vostre.

Gràcies als meus compis.. ho dic sempre, perquè ho penso de tot cor, els entrenos sense vosaltres no serien els mateixos. Us estimo i us he trobat a faltar, molt, molt, mooooooooooolt

I avui no tinc prova gràfica.... és el que passa quan vas sola i a més et quedes sense bateria al mòbil.......