Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1/2 Marató. Mostrar tots els missatges
Mitja Marató de Granollers 2015, by Clara Hernández
Doncs un any més, i ja van 4, toca una cita de les que m'agraden, la mitja de Granollers. A més aquest any arribo a un plus de motivació.... els entrenaments de la marató m'han posat les piles, gaudeixo com mai corrent (quants compis m ho van dir durant anys i no els creia.....ejem, ejem) i sé que puc destrossar el crono, que pot ser el meu dia.
Així que arribo a la cita nerviosa, impacient, amb moltes moltes moltes ganes. Tinc memoritzada la tàctica que m'ha passat el meu Personal Assistant de Curses , ara només toca obeir les ordres.
Com sempre ens trobem els compis d'SBR Open Team per escalfar junts, fer foto family i compartir els moments previs.
Arriba hora i Sortidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Una gentada amb ganes avança i jo els hi deixo fer. He d'anar a 4:45, i com que el meu “garmin” no acaba d'anar bé he de calcular mentalment..... tan bé calculo, que passo el primer km a 5.... M'agafa terror ! Dioooooos així no anem bé !!!! Apreto, desobeint indicacions..... però he de recuperar temps perdut !!! Passo 2 km a 4:30. Béeeeeeee, ara sí, ara a posar-me a 4:45. I per fi, al km 3 ho trobo !!!
Vaig passant km mirant crono i vaig amb una precisió que penso que potser tinc gens Suïssos. Vaig tan concentrada que gairebé no escolto música ni veig la gent.. només miro el crono cada vegada que passo un km i “actualitzo” dades.
Km 5, tot segons el previst. Em noto potser massa ràpida, potser començo a notar algu de fatiga.. Però al 7 gel i vingaaaaa em refaig.
Ara toca aguantar i potser començar a escoltar una mica música, no ?? o quin rollo de cursa m'espera.. Paro atenció: Lady Gaga em diu: You know that I want you, And you know that I need you, I want it bad, your bad romaaaaaaaaaaaaaaaaaaance. Seeeeeeeeeeeeeeee
Van passant els km i torno a treure la calculadora i a no escoltar música....... com aquell que no vol ja estem al 12 i a la famosa zona dels tobogans.... Faig tot el que he de fer: apretar baixades, aguantar pujades i m' animo, m' animoooooo, veig que porto la meitat. M'animo massa, em noto fatigada, tinc por de que em passi factura però és ara o mai.... és Gloria o Muerte Destrucción ;-)
Km 14 gel amb cafeïna (avui dormiré poc, sort que aquesta setmana he saldat comptes amb el meu llitet) i “reposo” mica.
A partir del 15 apreto miqueta i quan arriba el 16.. tinc via lliure.... he de “buidar-me”.
I com que sóc molt molt obedient aixeco el peu del fre, escolto N.E.R.D i diem a la vegada: You can't be me, I'm a Rock Star... i la gent que tinc al voltant em mira.... Sort que no tinc vergonya .... s'ha quedat a casa avui !
Començo a apretar de veritat, em noto “al límit” però no penso parar.... a muerteeeeeeeeeeeeeeeee.
Vaig passant gent, km, i em va agafant una felicitat enorme... si fa un temps em diuen que a una mitja al km 16 començaria a apretar i a sentir-me be no m'ho hagués cregut. Però sí !!!!! Ho estic fent, passant pel 17 a topeeee, 18 meeeeeeeeeeeeees, 19, ja ho tinc ja ho tinc !!!!!!! I quan veig el 20 allà sí que ho dono tot, m'agradaria fer l'últim per sota de 4 , així que em deixo la pell...
Passo l'arc de meta que si em diuen que he de fer 100 metres més em desmaio.... però quan miro el crono i veig 1:35:09 Buuaaaaa
No només he baixat el meu temps anys passat sinó que he destrossat la meva MMP (1:38:45)
Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Així que ara toca gaudir el subidón i agafar forces perquè la festa continua... jejejeje.
Gràcies especials a en Miquel (Blanchipower) pels entrenaments del 2013, que he “recuperat” i m'estan posant a to.
Gràcies també Uri, com t he dit, els entrenaments del dimarts: Són teus !!!!
I com no, gràcies al meu Assistant... Maaaaaarc !!!! Des de que et vaig “contractar” faig tiempazos i les curses em surten rodones. Ets un crack corrent i planificant.
Ara, per descomptat, felicitar a tots els compis que també heu fet aquesta cursa... que és bonica, però “se las trae” i molts heu fet MMP...... Com mola ehhh??
I donar les gràcies a tots pels ànims, missatges, guasas, correus...... Sou els millors !!!!
I les proves gràfiques. Alguns de la family abans de la cursa i la meva cara de FELICITAT al final
Etiquetas :
1/2 Marató,
Competicions
Media Maratón de las Vías Verdes, by Francis Santisteve.
Es una prueba muy agradable de correr, ya que el 90% del trazado es por
pista de tierra. Además, la prueba discurre por la antigua ruta del ferrocarril
de vía estrecha. Esto hace que sea una carrera "recta" y "plana", ya que los
trenes no hacen curvas cerradas, ni suben cuestas (bueno, excepto los
cremallera, pero no es el caso ;-).
Finalmente, es de las pocas Medias Maratones que es lineal: Sales de un
pueblo y llegas a otro... no como la mayoría, en las que das vueltas de un lado
para otro, siempre en el mismo pueblo.
En esta ocasión fuimos un grupo de amigos, de los cuales, dos hacíamos la
Media y el resto la cursa del 10k que acababa también en Sant Feliu de Guixols,
así que, a eso de las 8:00, Cesar y yo nos quedamos en Llagostera y empezamos a
calentar, mientras que el resto del grupo se iba a la salida de la cursa de
10k.
Los minutos antes de la salida fueron bastante entretenidos, ya que la
organización tenía uno de esos droids, que vuelan con una cámara colgada, e iba
todo el rato de un lado para otro sacando fotos... todo un espectáculo visto de
cerca.
A la hora, nos agrupamos todos en el arco de meta. Choque de manos. Subidón
de adrenalina. Últimos deseos de buena suerte y el speaker hizo una cuenta atrás
desde 10, que coreamos todos a partir del 7 a grito pelado...y, al llegar a 0
empezó la carrera. Que mejor forma de empezar!
Los primeros 100-200 metros fueron bastante apretujados, ya que el camino
era estrecho y, no todos los que se habían puesto en primera linea, tenían un
ritmo de carrera alegre... pero, antes de salir de Llagostera, el grupo ya se
había estirado y podías coger tu ritmo sin que nadie te estorbase.
Una de las paranoias que llevaba en la cabeza era coger un ritmo de carrera
estable, y no ir a tirones (como en otras ocasiones), así que, durante los
primeros kilómetros, deje que me avanzaran unos cuantos estresados, que pasé con
facilidad en la segunda parte de la carrera, cuando ellos perdieron el ritmo.
Las series detrás del gran Papa-Nicolau están empezando a dar sus frutos y
empiezo a ser capaz de correr "a un ritmo constante" durante más de 5 metros.
Esta parte la hice bien.
En el primer avituallamiento cometí el único error de esta ocasión. La
organización lo había avisado, pero no fui consciente hasta que los vi: Había
conguitos!
... ahí estaba yo, concentrado, feliz con mi ritmo de carrera, cuando al
acercarme a la mesa donde avituallaban, vi una enorme extensión de conguitos
dispuestos encima de la mesa para que cogiera tantos como quisiera...
resistiéndome a la tentación de abandonar la carrera y quedarme allí, comiendo,
hasta que se acabaran... en lugar de eso, opté por pillar *todos_los_que_pude*,
mientras pasaba corriendo por al lado y, antes de 20 metros ya tenía la boca
llena de conguitos!
Esto fueron unos 20 segundos de felicidad extrema... y 6-7 kilómetros con
la boca pastosa y escupiendo trocitos de cacahuete, hasta que pude conseguir una
botella de agua en el siguiente avituallamiento. Error. Lección aprendida. En
carrera, los conguitos ni mirarlos...;-).
Aparte de esto, la carrera no tuvo mayores incidencias. Ritmo apretado pero
constante. Buenas sensaciones. Sin dolores. Sin rozaduras... y la conciencia, a
medida que avanzaban los kilómetros, de que iba a bajar mi mejor marca.
Cuando faltaban unos 3-4 kilómetros, me sorprendió mi amigo Salva (el dueño
de JanesSport) , que había hecho la prueba de 10km, y que desandó los últimos
km's para animarme y acompañarme en la llegada. Que detallazo!
Estos últimos km's fueron a FULL. Viendo por el reloj que estaba por debajo
de mi marca anterior, y con el Salva al lado animándome: "Venga! Vamos a por
ese!... Ahora a por el otro!"... hasta que ya vimos el arco de meta y metimos el
sprint final.
Resultado: 1h 35' 01". Posición 49 de la general y 21 de mi grupo de edad
(Sub50M). Mejor marca personal y otra Media "a la saca"!
Etiquetas :
1/2 Marató,
Competicions
Un bon repàs a mi mateix - Mitja Marató de Granollers 2014, by Marc Gil
Dia de la carrera: alarma a les
8, esmorzar i riures amb la
Clara , felicitat i ganes de córrer, els nervis
desapareixen..penso que es un entrenament mes, nomes he
de córrer21km, però apretant els
dents. Anem a la sortida amb els demes a fer fotos i donar ambient a la
cursa.
Queden 2min per la
sortida,, i no puc esperar mes, vull sortir ja, he pensat que si
vull fer marca haig d’anar a 3:45 de
mitjana. Aixíque sortiré de principi
això,, els entrenaments anava mes ràpid i aquest
ritme vaig còmode.
Pistoletazo i el de
sempre,, la gent a tope i
em pasan per tot
arreu,, garmin em marca els primers
dos km’s a 3:40 i 3:35…
massa ràpidvaig,, però es que no hi ha
lloc per
posar-me… pasan els següents km
i sembla que la
carrera posa cadascú al seu
lloc, garminva contant-me el km’s i
ara vaig a
3:42-3:44, ara si que vaig al meu ritme i mes
còmode.
Paso per
el km7 i em dona com una alegria,
vaig super be, ràpid i
còmode, avui sino faig marca
es perque algú em tira a terra
jejeje.
Segon
avituallament,, km10 i passo en
37:21.. una mica mes ràpid del que volia
passar, peròes que em trobo molt be,, ara toca els tobogans
i ja la baixada final de 5-4km. A les pujades
aguanto ritme a les
baixades apretoy garmin va pitant i
marca 3:35 i 3:40.. això no
s'escapa, la marca la
tinc pràcticament perque ja ha
passat el pitjor i em trobo molt be.
I ja estic
als últims km’s i bastant
fresc, faig un canvi i ja apreto tot el que pugui,
la marca ja esta feta ara vull baixar el màxim possible el
temps i els últims km’s son els
mes ràpids, el garmin em marca
els últims a 3:35- 3:28-3:26-3:26.. recordo que
els ultims 2 km les cames no podien anar mes
ràpid,, ho vaig donar tot.
Ja veig
el crono al final del
carrer… pufff no mho
crec,, passo per meta a 1:17:17.. quin
subidon,,, i a sobre he acabat molt be,, no he
patit sino disfrutat tota
la carrera. M'he fotut mes
de 2 min a la meva marca,, estic
contentíssim, me fotut un bon repàs a
mi mateix jajajajja.
Ara espero a que arribin els
demes,, arriba Quim… denis…
i aviam si arriba la Clara que ha sortit amb el
calaix que va 5 min mes tard.
Ja arriba i rient em diu: Que???
Que???? 1:17. Moment de gran felicitat, ens abracem i cridant-me, em diu:
ho sabia ,
ho sabiaaaaajajajajaja
Per
fi he tret la marca de mitja marató,, ara ja em puc
oblidar d'això per un bon temps
i centrar-me totalment en
triatló, nedar… molta bici i transicions que aquest
any m'espera un bon repte al Octubre a
Calella.
Gracies a
tot l'equip per ser com sou, una
família.. així es un
plaer patir als entraments i
competir.
Gracies tb a Miquel, quins
entrenaments has fotut, ens poses com uns animals.
I com no a Clara… sense
ella aixòtampoc hagués sigut
possible,, sempre tant positiva i rient em
fas super feliç i he volat.
:))))))))))
També al Denis, es el que ha
possat tots els ingredients a la caldera :)
A muerte!!!
Gas!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Etiquetas :
1/2 Marató,
Competicions
