Després de Sta.Susanna no m'havia plantejat fer-ne cap en concret, ja m'estava bé haver-ne fet 2 per provar i que els resultats fossin tan bons, però de epent i sense saber com, em vaig trobar inscrita a l'última prova de la temporada, el triatló de Vilanova, gracias por esto Javi y Jose ;-)) 

S'apropa la data i no pinta bé, fa dies que no nedo al mar, i a més, el temps es pronostica dolent, així que em vaig agobiant inevitablement.

Diumenge, i ben aviat, ja m'estic preparant, he quedat amb la family Nicolau "al completo" i en Carles, a les 6:15, encara és de nit però el cel es veu més fosc pels núvols i pel camí va plovent, però arribem a Vilanova, i tot i que està moll i ple de bassals, sembla que s'està obrint el dia i que sortirà el sol.

Anem a buscar dorsals, tornem als cotxes, agafem trastets i quan mirem el rellotge....osti que son les 8:30 ja!!! Per feina que la sortida és a les 9!!!

Ja tinc el neopré, busco ulleres.......merda!! me les he deixat al cotxe, les he tret però no les he posat junt amb el neopré i no em dona temps d'anar i tornar i escalfar i estar a la sortida a temps.........Miqueeeeeel pots anar al cotxe??? i mentre anem mig trotant per la sorra cap a la sortida en Miquel torna amb les meves ulleres, gràcies m'has salvat, (jo no puc anar sense, no puc fer com tú Bernat) porto lents de contacte!!

Unes entrades ràpides per posar motor a punt amb la Maria i en Bernat i poc després ja piten la sortida, però aquí la entrada no és com les altres que et tires i nades, aquí vas saltant les onades que trenquen i et desequilibren i em trobo al mig d'un grup i quan puc començar a nadar tinc una pesada a la esquerra que insisteix en anar cap a la dreta passant per sobre si cal, afluixo a veure si passa i quan la tinc a la dreta torna a voler que anem juntes i ara si haig de parar i agafar aire perquè començo a notar signes de pànic, haig de fer un esforç per concentrar-me en respirar tranquil·la, dir-me que puc fer-ho, que quan pugui passar el grup aniré millor, torno a nadar poc a poc per agafar ritme i de repent estic a la primera boia i ara si, penso, ara ja puc donar gas i en un no res, estic a la platja i surto.

Cap a la bici, canvi de material, agafo un gel i a rodar, això si, amb compte que el terra està molt mullat encara.

El circuit és un tobogán i vaig sola, com sempre no hi ha noies davant a les que pugui seguir, i a la meitat de la primera volta un ex-culturista tatuat reconvertit en triatleta, decideix passar-me per posar-se davant però afluixant el ritme quan fa una lleugera pujadeta.......vale nen, ja t'he vist i va a ser que no......el torno a passar, es queda darrera i a la baixada torna a passar per fer el mateix.....cansino, que no vui veure't més el cul!!! torno a passar i al fer gir de 180º em prenc el gel i ja no torna a passar, l'he deixat enrere...van bé aquests gels amb cafeina....si,si.

La 2ª volta se'm passa volant i torno a boxes a fer canvi de material, surto bé de cames, amb bona respiració.....l'efecte del gel encara em dura i estic genial!

Quan porto un quart de la 1ª volta noto que algú s'apropa.....altre cop l'ex-culturista!!! ....i al passar pel costat em diu "va que esto ya está" i es torna a posar davant......està pesadet amb que li vegi els tatoos.

El segueixo, presionant a veure si no afluixa i es cansa.......arribem al punt de gir i es desinfla com un globus.....apa, aquí et quedes, peeesaaat!!!

Segueixo, torno a girar, començo 2ª volta i en un plis.......ja veig la catifa blava!!!!........ en Miquel, i en Quim i en Carles, que ja han arribat són allà animant i apreto una mica el ritme, amb les últimes gotes de gel que em donen forces i es para el crono en 1:16:28.

Anar amb la Maria a mirar les llistes i veure que hem tornat a fer podi és el millor regal per tancar una temporada que vaig començar tard i sense expectatives.

I això no seria així sense els grans Miquel i Bernat que són darrera motivant, i sense els grans companys d'aquest equipàs que ajuden a entrenar sempre que poden, ¡¡Gràcies, sou els millors!!

La propera temporada nous reptes.....olímpica? half?......ja veurem...... ;-))

Bé,

el meu primer triatló sprint oficial (en vaig fer un a Malgrat fa molts anys amb BTT que no compte).

PRE:

El dia abans, que va ser quasi més estressant que el mateix dia de la cursa, primer error: per estar "decent" vaig i em depilo el dia abans. Sabeu l'anunci del seguro... EEEERRRORR!!! les ingles cremadetes i amb Silviderma... pfff 

Tema material. Em veus preguntant al Sergi com em poso el dorsal (tenía un portadorsal de SBT però no els topes ni els "fils" per agafarlo), a on em poso el xip (per suposat em compro el porta-xips sbr), i el més complicat, a on poso el numero a la bici (em dóna un invent amb cargols, etc. que he de muntar entre el frè i el cuadre de la bici). És clar, arribo a casa, i el numero de la bici toca la roda i el quadre... he de llimar la part de dalt i de la dreta del número... no tinc eines... etc., a part, que on poso els 2 gels, si porto tovallola o no, alguna cosa per canviar-me després..., bé, no m'allargo, suposo que tots ho heu patit. Entre pitus i flautes acabo a les 23h deixant-ho mig preparat.

Intento dormir, obviament amb un nen de 12 dies no et deixa ni que ho intentis, i a la mitja hora ja está plorant. Tampoc m'allargo. Només dir que quan aconseguim que dormi, vaig a fer un riu i... NO POT SER! sona el despertador. Calculo que he dormit una hora i pico en tota la nit. Tampoc m'estresso molt, "en la linea" d'aquests dies.

son les 06:00h. Penso que encara tinc temps (obren els box a les 07:15) i de Vilassar a Santa Susanna hi ha com uns 40min. Error! esmortzo, torno a veure la bossa i em falten la meitat de les coses! m'havia oblidat les ullleres de l'aigua, les sabates de la bici... weno... començo a estressar-me. Vaig a buscar el cotxe, ostres! he de inflar les rodes!!! bé, surto de casa a les 6:50 i a 140km/h per l'autopista estressat que no arribo.

Entro a Santa Susanna i encara veig un camió posant els conos del circuit de bici... ???? ... collons, si que s'ho agafen amb calma aquests!

M'equivoco 3 cops per poder entrar a la part de la platja i trobar l'hotel Caprici, son les 07:20 o així i...  no hi ha ni Déu!!!! hi ha gent de la organització i tot buit. 

que collons está passant!!! m'he equivocat de poble? hi ha un altre cursa? que collons passa??? 

A veure pensa Pere, que fas... solució: truco a l'Anna.

Ring... 

Pere: bones, on esteu???

Anna: estem arribant

[penso: ah, si que van justos aquests també, no?]

Anna: Tu on estás?

Pere: Jo ja estic al costat dels boxes! però no hi ha ningú!!

Anna: Però no vas rebre el mail?

Pere: Ein? Quin mail?

Anna: El que deia que es retrassava la sortida una hora

[penso: La mare que em va parir!!!! ]

[Anna, he de dir, que he mirat i remirat i no he rebut cap mail.]

Bueno, "no hay mal que por bien no venga" i així he arribat amb temps de sobra.

Arriba l'Anna i en Carles (penso: ja estic salvat).

L'Anna diu que va de pardilla i tal... i en Carles em pregunta que fer amb això i allò, jo no en tinc ni ideia i l'Anna va dient... "que feu! això es així! això va aquí! no heu portat xancletes? has de treure això que no val la pena, posa allò que es millor per que després ja no tornes a entrar a boxes, que si aquí que si allà..."  total, de pardilla res de res... una experta total! gracies a ella no vaig fer uns quants errors que hagués fet de ben segur.

Arriba el Jose, l'Aitor l'Albert... ja hi som tots!

CURSA

Estem preparats, l'aigua está perfecte, escalfem una mica i de seguida ens criden per començar. Em situo cap al final i a la dreta, no vull sortir i morir ofegat a les primeres de canvi.

Meeeeeec!! som-hi!!

Ho faig bé, amb tranquilitat, deixo que es tirin tots com a sardines davant meu, em tiro tranquil·let, em desvio cap a la dreta i començo a nedar.

Tot i la tranquil·litat, m'estresso ja que tinc un parell a l'esquerra bastant aprop que em generen moltes turbulències. Finalment persegueixo a un que sembla que nada bastant bé i va al meu ritme. Estem arribant a la primera boia, vaig estressat però bé. Passo la boia perseguint al mateix una mica obert però ho prefereixo. 

Segona boia, vaig forçadet però bé.

Tercera boia anem a girar a l'esquerra per enfilar cap a terra, i de cop i volta... estic rodejat de uns 10 triatletes!! però d'on ha sortit aquesta gent?!! perdo la meva referència i em començen a donar cops a dreta i esquerra! però què passa??? m'ofego!! No sé si repartir també o intentar sortir cap a la dreta o ... espera... veig un forat! apreto els dents! i consegueixo avançar i sortir del mig de tanta gent. Per fi... un altre vegada tranquilitat "relativa".

Surto de l'aigua i cap a la bici.

M'ho agafo en calma, em trec la sorra dels peus... em poso els mitjons... em poso les sabates, el dorsal, el casc, les ulleres i... som-hi!

Intento agafar el meu ritme però em passa un, un altre, un altre!! m'he de posar les piles!! Apreto. Em passa en Bernat a fondo i em diu: "Pereeeeee, no t'enganxis! queda't a la dreta!"

Queeee??? ni hablar!! apreto a tope!! 2 rotondes després ja no els puc seguir 

jajaja Bernat, tens raó... snif, snif he d'entrenar més.

M'enganxo a un que em passa i té bones cames, bona elecció. Em porta tot el tram de la bici a moooolt bon ritme. Vaig amb el ganxo però el puc seguir a roda. A la rotonda d'inici veig el Jose amb la càmera... a fer la pose de la victòria... foto... click... Ojo que has d'agafar la rotonda!!

Acabo el tram de bici. 

Vaig fós... arribo a l'entrada de boxes, peus a terra i... que passa!! no puc córrer!! penso que això son les sabates de la bici que no corro bé. Si, si, deu ser això... el del darrera demana pas però no puc correr més! son les sabates de bici segur.

Em trec les sabates em poso les de córrer i... aiii..... quasi rampa... m'he deixat de reserva el segón gel (per si un cas). Doncs, si que es el cas, ho necessito més que l'aigua!!  l'agafo i cap a dins! si en tingués 2 més també els agafava! ara entenc tot el material que sempre porta en Ciscu!

M'aixeco... uffff... quasi necessito una grua per aixecar-me. Només penso en no entrebancar-me amb la moqueta dels boxes. Un peu i després l'altre, així, així... ufff... no tiro... quant temps tarda en fer l'efecte el gel??? vaig fotut fotut (ho sé Miquel, ho sé... he d'entrenar més).

En tot el tram de córrer em van passant tots els que havia passat a la bici! jajaja

Veig en Carles... "vinga vinga!!!" uf, vaig concentrat per poder acabar tot el tram corrents. Veig l'Albert... "a Tope!!!" pfff, com afluixi una mica aquest m'enganxa segur. l'Aitor! "anem-hi!!" el veig també al seu ritme. Em concentro que no puc... osties l'Anna! faig veure que tinc bona cara animant-la "Com vas! com vas!!". A la que passa torno a fer ganyotes... uff... ja m'agradaria anar com va ella.

Pateixo els 5kms que em semblen 10km, finalment acabo!! oooeeeeeeeoooeeooeeooeeeee!!! [10 segons després d'acabar-la: No sé si en faré un altre! quin cansament!]

Em relaxo, menjo un donut, beguda, em vaig sentint millor.

En Bernat ha fet 7é!! quin crack! i en Carles el 38!! l'Anna la primera de la seva categoria!! pfff com aneu... molt bé!

El Jose Manuel em diu... "Se te veía muy relajado en el running! tendrías que haber apretado un poco"... collons!!! Jose! si no sabía ni si la podia terminar!!! lo de siempre... tengo que entrenar más, lo sé.

[una estona després d'acabar la cursa: A entrenar més i estar millor per la seguent!!]

Resumint, a part del patiment i la novatada, he disfrutat un munt de l'experiència.

Clara, t'entenc el que dius de les curses sprint, quan estigui més en forma, crec que preferiré curses més llarges on pugui anar més temps a un ritme... el meu. ;-)

Gracies a tots/es ja que sense vosaltres no faria els entrenaments cada setmana!