dijous, 27 de setembre del 2012
Menorca és terra de menjar, veure i gaudir però no és gens pla.
Dia 1: ens trobem 4 membres SBR +3 acompanyants. Semblen unes colònies
però estem concentrats amb el que anem a fer. A l'avió trobem forces
triatletes i al gran Marcel Zamora. La Clara li vol tirar la canya però
està massa lluny. L'avió de Rayanair no s'equivoca i aterra a Menorca.
Els tris es van repartint per l'illa.
Dia 2: Dia d'arribada de tres SBR's més. Trote matinal d'amagat. En Coro
però ja ha fet una volta al circuit i ha pujat a la torre. Té ganes de
guanyar-me. Com que toca descansar i desconectar anem a la platja. El
paradís és cala Tortuga. Ens enduem fruita per dinar (1r error, que en
Miquel no aprovaria). Però ens comencen a venir un tropa d'abelles que
ens provoquen la desvendada sense obrir el meló. Tenim gana i anem a
berenar a Es Mercadal 2 senyores ensaimades (2n error). Amb la cara
plena de sucre veiem passar en Marcel Zamora i un grup de tris corrent.
Ens sentim malament però ens passa ràpid: hem gaudit de nassos!
Dia 3: dia previ a la cursa. Gran ambient a Fornells però ens fan
anar amunt i avall recollint dorsals. Ja venim cansats de fer 7km amb en
Xavi Llovet pujant a la torre, tastant l'infern que podrem conèixer
l'endemà. Potser va ser un mig error però tot un plaer. Després de molt
anar amunt i avall vaig a dormir d'hora.
Dia de la cursa: sona el despertador a les 4:55. He dormit tranquil
i emocionat ja que compliré un dels meus somnis: competir amb un dorsal
tatuat al braç. Oé. Nervis entre els 650 participants. Preparatius,
pixeres de rigor i cap a l'aigua. El nedar és el que porto millor i ho
he d'aprofitar. Miro el temps que el gran David Cañada va fer l'any
passat: 37'. Si faig una mica menys anem bé. Comencem a nedar un pèl
retrassats sense veure on hem d'anar però vaig fent al meu ritme. Rebo
cops. Hi ha un parell que van torts i m'estan fent la guitza. Freno i
canvio de cantó però ells també. Collons. M'emprenyo, a un i li dic tio
que vas tort. A la recta final li començo a fotre canya. L'arribada de
l'aigua és espectacular: ple de gent esperant. Sento els crits de l'Anna
(la meva dona) i la Núria d'en Coro que em donen forces. 32'57" uauhh.
No m'ho esperava. Posició 69! Carai. Anem molt bé. A boxes, poca gent
però tinc un petit problema: havia nedat sense el mallot i al posarme'l
se m'enganxa. Merda. Perdo 2' almenys. Agafo bici i a gaudir d'un gran
recorregut. Però no em paren de passar bicis! I quines bicis: cabretes
guapes, rodes de perfils, lenticulars...així qualsevol. El circuit és
xulo i amb moltes càmeres i clar jo m'hi poso bé. Hi ha un fotògraf que
segueix en Santi Millàn i jo el crido: fes-me foto! Vull tenir foto
acoplat i amb tatoo! El meu somni. Total que el gracietes m'ha passat a
l'última volta però penso: corrent el passo.
Arribo a boxes sense saludar família i faig una bona
transició. 2h 38' de bici però noto que he fet curt d'entreno. Començo a
córrer a bon ritme. 4'30" els 2 primers. Freno una mica, nanu que són
21km. Tinc en Santi a tocar. La massa de gent de Fornells l'aplaudeix i
jo a darrera dient: "gràcies, gràcies". La gent riu. Passo en Millàn i
li dic: "m'estaven aplaudint a mi". Riu. Arriba la temible pujada a la
torre. La faig corrent i prou bé, però costa. Continuo bé fins el km
13-14 i de cop em fonc. Plas, les forces se'n van. Estic marejat, dèbil,
tinc molta calor. Començo a combinar correr amb caminades. Els altres
triatletes m'animen a no parar però el coco no em deixa. Se'm fa etern
arribar al següent havituallament. M'és igual que em passi tothom, estic
creuat. En Jose de la Maite em diu que tinc en Coro a poc però no tinc
ganes de córrer per atrapar-lo. Que dur psicològicament! Van passant els
km i cada cop és més dur. Km a 7' i 8', però què fas? He de treballar
la part de coco. Al final arribo però amb un registre
lamentable: 2h 3'...S'acosta la meta i a l'arribar a la pujadeta m'agafa
una rampa. Però això no m'atura de fer un mig streaptease mentre
celebro que he arribat! Veig en Millàn amb 6 o 7 càmeres davant.
M'acosto i l'abraço per xupar càmera...estic feliç: he acabat un repte
difícil per com el portava preparat en 5h 20' i posició 235.
La festa de la tarda va ser molt divertida amb la Maria i altres
guanyadors al podi. Mentre criden els guanyadors anaven passant selecció
de fotos i jo surto en 4 de seguides!!! Olé. M'aixeco com si jo fos el
prota de la festa dient sóc jo! L'espeaker que va cridant als guanyadors
flipa i no sap què passa! La gent riu i jo encara més feliç.
Conclusió de tot plegat: En Kilian Jornet diu que el múscul més important del cos és el cervell. Ho he de treballar.
Moltes gràcies Miquel per preparar-me per aquest repte, més gran que el de Berga per la situació amb què arribava.
I gràcies als companys per aquests dies plens de llum, alegria i esforços.
